Escut guaianès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Límits de l'escut guaianès.

L'escut guaianès o escut de les Guaianes, Massís guaiànic o simplement les Guaianes, és una regió geogràfica situada al nord-est de l'Amèrica del Sud. Es tracta d'una formació geològica molt antiga, una de les zones més antigues de la Terra, i que s'estén per Veneçuela (la Guaiana Veneçolana), Brasil (Regió Nord del Brasil), Guyana, Surinam, Guaiana francesa i una petita part de Colòmbia, a la part de la Regió Amazònica, al departament de Guainía.

Els seus límits són el riu Orinoco al nord i a l'oest, i la selva amazònica al sud. Té una forma irregular i està constituït, des del punt de vista geològic, per un massís o escut antic de l'era precàmbrica, amb una cobertura sedimentària també molt antiga, formada per pedra sorrenca i quarsites molt resistents a l'erosió. Aquesta cobertura va sofrir un aixecament i plegament gairebé des del mateix moment de formació del planeta Terra, la qual cosa ha originat unes altiplans molt elevats i de pendents verticals, denominats tepuys, un terme d'origen indígena (de la llengua pemón) que significa muntanya.

Aquí hi ha la caiguda d'aigua més alta del món: el Salt Àngel / Kerepacupai Vena, de 979 m. Els rius de la zona a mesura que el massís ascendia, van anar erosionant i aprofundint les seves lleres fins a formar veritables canons pels quals avui corren.

En aquestes altiplans predominen les sabanes i els boscos en galeria al llarg dels rius. Cap a l'est, on l'altura és menor, s'hi desenvolupen selves tropicals i manglars sobre les costes de l'Atlàntic. En alguns sectors les roques estan cobertes de sediments que contenen importants dipòsits de minerals, entre ells ferro i bauxita, que s'exploten amb intensitat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escut guaianès

Coord.: 5° 08′ 36″ N, 60° 45′ 45″ O / 5.143333,-60.7625