Colibrí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Colibrís
Colibrís diversos de Kunstformen der Natur d'Ernst Haeckel, 1904
Colibrís diversos de Kunstformen der Natur d'Ernst Haeckel, 1904
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Apodiformes
Família: Trochilidae
Vigors, 1825
Subfamílies

Phaethornithinae
Trochilinae

Imatge del colibrí de Nazca
Colibrí mascle (Archilochus colubris)

Els colibrís són els ocells que formen la família dels troquílids (Trochilidae). Són originaris exclusivament d'Amèrica i les espècies es troben des del sud d'Alaska i Canadà a la Patagònia, tot i que són més abundants a les zones tropicals.

La família dels troquílids té uns 123 gèneres i unes 325 espècies. La mida d'aquests ocells oscil·la entre els 6 i els 22 cm i pesen entre 1,8 i 24 grams. El colibrí d'Anna, capaç de moure's 400 longituds corporals per segon i de resistir a acceleracions centrípetes de 10 g, és el vertebrat més ràpid del món.[1]

Característiques distintives[modifica | modifica el codi]

  • S'alimenten principalment del nèctar de les flors principalment les de color vermell i corol·la tubular a les quals pol·linitzen. També mengen ocasionalment insectes.
  • El bec és prim i molt llarg
  • La llengua és bífida i molt llarga, i s'enrotlla al voltant del crani quan l'ocell està en repòs.
  • Les potes són tan curtes i fràgils que els colibrís han perdut gairebé la capacitat de caminar.
  • El plomatge presenta iridescències que li donen un aspecte metàl·lic.
  • Poden estar immòbils a l'aire, pujar verticalment o anar enrere quan estan volant, ja que les ales baten a una velocitat de 15 a 80 vegades per segon, segons les espècies.
  • Els seus ous, malgrat ser els més petits d'entre els ocells, són grans en relació al pes dels colibrís, com succeeix a l'inrevés amb la grandària dels ous d'estruç.

Metabolisme[modifica | modifica el codi]

Tenen el metabolisme més actiu d'entre tots els animals de sang calenta i el cor d'algunes espècies, com el colibrí de gola blava, arriba a bategar fins a 1.260 vegades per minut. Per a mantenir aquesta activitat metabòlica els cal alimentar-se de manera contínua. Tot i així tenen diverses estratègies de resistència com és el caure en una mena de letargia o l'estalvi energètic nocturn. A més acostumen a migrar en èpoques desfavorables tot i que algunes espècies suporten temperatures de -20 °C.

El metabolisme dels colibrís té la màxima capacitat coneguda de lliurament d'oxigen a les mitocòndries musculars i es creu que arriben al límit del que és possible per al disseny d'un vertebrat.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment se'ls ha ubicat dins l'ordre Apodiformes, on hi ha també els falciots, i encara que segons alguns taxonomistes els colibrís tindrien un ordre propi, Trochiliformes, no hi ha evidències concloents per acceptar la proposta.

La subfamília Phaethornithinae, compta amb 6 gèneres i 34 espècies, i la subfamília Trochilinae està formada per la resta de les espècies, unes 325.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Catherine Brahic. «Male hummingbirds break speed record for love». New Scientist, 10-06-2009. [Consulta: 10-06-2009].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bleiweiss, Robert; Kirsch, John A. W.; Matheus, Juan Carlos (1999): "DNA-DNA hybridization evidence for subfamily structure among hummingbirds". Auk 111(1): 8-19. PDF fulltext
  • del Hoyo, J.; Elliott, A.; Sargatal, J. (editors) (1999): Handbook of Birds of the World, Volume 5: Barn-owls to Hummingbirds. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-25-3
  • Gerwin, John A. & Zink, Robert M. (1998): "Phylogenetic patterns in the Trochilidae". Auk 115(1): 105-118. PDF fulltext
  • Meyer de Schauensee, Rodolphe (1970): A Guide to Birds of South America. Livingston, Wynnewood, PA.
  • Shackelford, Clifford Eugene; Lindsay, Madge M.; Klym, C. Mark (2005): Hummingbirds of Texas with their New Mexico and Arizona ranges. Texas A&M University Press, College Station. ISBN 1-58544-433-2
  • Skutch, Alexander F.; Singer, Arthur B. (1973): The Life of the Hummingbird. Crown Publishers, New York. ISBN 0-517-50572-X
  • Warrick, D. R.; Tobalske, B.W.; Powers, D.R. (2005): "Aerodynamics of the hovering hummingbird". Nature 435: 1094-1097 doi:10.1038/nature03647
(HTML abstract)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colibrí