Apòdid
 |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  |
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
(llegiu el text) |
||||||||||
Els apòdids són una família d'ocells de l'ordre dels apodiformes.
Taula de continguts |
[modifica] Característiques
Comprèn aus de dimensions bastant petites que menen una vida exclusivament aèria.
Pertanyen al grup d'ocells comunament anomenats falciots.
[modifica] Morfologia
- Cap ample.
- Cua forcada i ales en forma de falç.
- Les ales, especialment les plomes rèmiges primàries, són molt desenvolupades, la qual cosa fa que siguin excel·lents voladors.
- Les potes són molt curtes i estan proveïdes de quatre dits dirigits tots cap endavant, cosa que els impedeix de posar-se en cables o arbres (per emprendre el vol ho han de fer des d'un lloc elevat a causa de la seua particular anatomia). En canvi, tenen ungles fortes per poder-se subjectar a les parets.
- El bec és curt i ample i mentre volen el mantenen obert, cosa que els permet capturar tota classe d'insectes voladors.[1]
[modifica] Reproducció
Construeixen un niu sospès a l'aire, enganxat a les parets naturals o edificades gràcies a la seua secreció salival.
[modifica] Alimentació
Cacen insectes al vol.
[modifica] Distribució geogràfica
Ocupen regions temperades i hivernen a les regions tropicals ja que són fortament migratoris.
[modifica] Costums
Totes les espècies d'aquesta família viuen en l'aire: estan volant contínuament durant el dia (poden moure's a més de 100 km/h), i es refugien de nit en forats que també aprofiten per a nidificar. Fan totes les seues activitats en l'aire, i arriben fins i tot a copular i àdhuc dormir tot volant o planant per les altures.
[modifica] Usos
Els seus nius són emprats a l'Orient amb fins gastronòmics, puix que amb ells es preparen confitures, acompanyaments de plats i la coneguda sopa de niu d'oreneta, entre d'altres preparacions culinàries.
[modifica] Observacions
Tenen la capacitat de quedar-se en estat letàrgic de repòs, opció que pocs ocells poden permetre's.[2]
[modifica] Taxonomia
Tribu Cypseloidini
- Gènere Cypseloides (9-10 espècies)
- Gènere Streptoprocne (3-4 espècies)
Tribu Collocalini
- Gènere Collocalia (3-4 espècies)
- Gènere Aerodramus (unes 25 espècies, de vegades part del gènere Collocalia)
- Gènere Hydrochous
- Gènere Schoutedenapus – Falciots africans (2 espècies)
Tribu Chaeturini
- Gènere Mearnsia (2 espècies)
- Gènere Zoonavena (3 espècies)
- Gènere Telacanthura (2 espècies)
- Gènere Rhaphidura (2 espècies)
- Gènere Neafrapus (2 espècies)
- Gènere Hirundapus (4 espècies)
- Gènere Chaetura (12 espècies)
Tribu Apodini – falciots típics
- Gènere Aeronautes (3 espècies)
- Gènere Tachornis (actualment 3 espècies)
- Gènere Panyptila (2 espècies)
- Gènere Cypsiurus (2 espècies)
- Gènere Apus (unes 17 espècies)
[modifica] Referències
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 125. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 71. ISBN 84-315-0434-X.
[modifica] Enllaços externs
- Els apòdids a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Enregistraments sonors d'apòdids. (anglès)
- Els apòdids al web de la UICN. (anglès)
- Els apòdids a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Els apòdids a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Vídeos d'apòdids en llur hàbitat natural. (anglès)
- Informació sobre 104 espècies d'apòdids. (francès) i (anglès)
- Fotografies i distribució geogràfica dels apòdids. (anglès)
- Taxonomia dels apòdids. (anglès)
