Indonesi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Indonesi
bahasa Indonesia
Parlat a: Indonèsia i Timor Oriental
Regió: Àsia Sud-oriental
Parlants:
  • nadius:
  • altres:
250 milions
  • 17 milions
  • 233 milions
Rànquing: 52
Classificació genètica: Llengües austronèsies
estatus oficial
Llengua oficial de: IndonèsiaIndonèsia i
ASEANAssociació de Nacions del Sud-Est Asiàtic
Reconegut com a llengua minoritària a:
Timor OrientalTimor Oriental
FilipinesFilipines
MalàisiaMalàisia
Països BaixosPaïsos Baixos
Regulat per: Pusat Bahasa
codis de la llengua
ISO 639-1 id
ISO 639-2 ind
ISO 639-3 ind
L'indonesi dins del món
Informació:
  •  Zona on l'indonesi és una llengua majoritària i oficial.
  •  Zona on l'indonesi és una llengua minoritària.
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'indonesi (oficialment se'n diu bahasa Indonesia, literalment, la llengua d'Indonèsia) és la llengua oficial d'Indonèsia. L'indonesi es basa en el malai, una llengua austronèsia (o malaiopolinèsia) que s'havia utilitzat com a lingua franca en l'arxipèlag indonesi durant centúries.

Es va conformar com a idioma oficial d'Indonèsia en la declaració d'independència del 1945. És essencialment el mateix idioma (un dialecte) del malai, la llengua oficial de Malàisia, encara que amb una gramàtica i una fonologia simplificades i amb molts mots prestats d'altres llengües.

Actualment l'indonesi, tot i ser l'idioma oficial, només un percentatge menor d'indonesis el parlen com a primera llengua.

Escriptura[modifica | modifica el codi]

L'indonesi s'escriu amb l'alfabet llatí. Les lletres es pronuncien de forma similar al català, tret de:

  • c: que es pronuncia entre /tx/ i /ti/: coklat = xocolata /txoklatt/ /tioklat/
  • j: que es pronucnia entre /dj/ i /di/: jalan = anar, caminar /djalann/ /dialann/
  • v: que es pronuncia /v/, com als dialectes tarragoní, valencià o alguerès.

El moviment nacionalista indonesi havia adoptat l'alfabet llatí el 1928 amb la grafia holandesa anomenada Van Ophuijsen (per exemple tj per al so /tx/ i dj per al so /dj/). Aquesta grafia fou lleugerament modificada per la reforma ortogràfica del 1947 de Soewandi, en nom del ministre d'ensenyament del govern del primer ministre socialista Sjahrir

La reforma del 1972 ha dut a una grafia comuna a l'indonesi i el malai, la dj' indonèsia esdevé j (Djakarta > Jakarta) i la j passa a ser y (djajajaya = victòria), com en malai, i la tj indonèsia i la ch malàia esdevenen c (tjahaja i chahaya → cahaya = llum).

Tot i així, la major part de noms propis no han adoptat aquestes reformes ortogràfiques.

Història[modifica | modifica el codi]

La inscripció de Kedukan Bukit

El document més antic conegut en malai antic és una inscripcio en escriptura pal·lava, anomenada Kedukan Bukit, datada el 683, a l'illa de Bangka.

El 1908 el govern colonial funda la Commissie voor de Volkslectuur (Comitè per a la literatura popular), responsable de la publicació tant d'obres clàssiques locals, populars i de les llengües regionals i malai, com les obres estrangeres traduïdes al malai, imprès en caràcters llatins. Aquesta organització aviat va prendre el nom de Balaia Pustak (la casa del llibre). A la dècada de 1930 va aparèixer una nova literatura escrita en malai, que els intel·lectuals indígenes anomenen d'ara en endavant indonesi. La revista literària Poedjangga Baró (el poeta nou) va ser fundada el 1933.

L'ocupació japonesa de les Índies Holandeses (1942-1945) va permetre el desenvolupament de la llengua indonèsia. Els japonesos es proposen eradicar tota influència occidental i hi prohibeixen les obres en holandes i anglès. Per difondre llur propaganda, empren l'indonesi, i per això el seu ús s'estén a tot l'arxipèlag. La proclamació d'independència el 1945 és llegida en indonesi.

La literatura indonèsia guanya en vitalitat després de la independència. Durant els anys de conflicte entre la jove república i l'antic colonitzador holandès, Chairil Anwar (1922-1949), personatge primmirat i revel, és el capdavanter del moviment poètic Angkatan 45 (generació del 45). De seguida, l'indonesi es desenvolupa al ritme de les transformacions del país.

Agafant el malai com a llengua nacional, els nacionalistes indonesis tornen a l'època on era llengua de comunicació a l'arxipèlag, però aquest cop amb la voluntat de crear una nació indonèsia.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Consonants[modifica | modifica el codi]

El sistema consonàntic de l'indonesi es resumeix en la taula següent:

Bilabial Labiodental Dental /
alveolar
Palatal Velar Glotal
Oclusives Sorda p t k - [ʔ]
Aproximant b d g
Africades Sorda c [tʃ]
Aproximant j [dʒ]
Fricatives Sorda f s sy [ʃ] kh [x] h
Aproximant v z
Nasals m n ny [nj] ng [ŋ]
Laterals l
Vibrants r
Semivocals w y [j]
  • La dental /s/ es pronuncia com en el mot tassa i mai no és aprixmant en /z/: nasi = arròs /nassi/
  • La dental /r/ es pronuncia vibrant (punta de la llengua sobre el palada).
  • La palatal /c/ es pronuncia entre /tx/ i /ti/. De mode semblant, /j/ es pronuncia entre /dj/ i /di/.
  • La velar /ng/ es pronuncia com en alemany singen = cantar.
  • La glotal aspirada /h/ sempre es pronuncia, tant a principi com a final de mot. Darah = sang, es pronuncia amb una /h/ final ben marcada, que la diferencia de dara = noia jove.

Les consonants finals, en lloc de ser relaxades com en català, són pronunciades com a dobles. Per exemple, minum' = beure, es pronuncia guardant els llavis tancats sobre la /m/ final. /minumm/.

Les consonants fricatives següents són préstecs estrangers:

  • Sordes: labiodental /f/, palatal /sy/ i velar /kh/.
  • Aproximants: labiodental /v/ i dental /z/.

Vocals[modifica | modifica el codi]

Les vocals indonèsies són les següents:

  • a = pronunciada com una a tònica catalana: casa
  • e = muda
  • é = també escrita e, pronucniada generalment com una /è/, i de vegades com una /é/
  • i = com una i catalana: Girona
  • o = com una o catalana: cotxe
  • u = com una u catalana: música
Viquipèdia
Hi ha una edició en indonesi de la Viquipèdia