Pebrotera

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pebrotera
Pebrotera (Capsicum annuum) en floració
Pebrotera (Capsicum annuum) en floració
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Asteridae
Ordre: Solanales
Família: Solanaceae
Gènere: Capsicum
L.
Espècies
  • C. annuum
  • C. frutescens
  • C. chinense
  • C. pendulum
  • C. pubescens (incl. rocoto)
  • C. minimum
  • C. baccatum
  • C. abbreviatum
  • C. anomalum
    • = Turbocapsicum anomalum
  • C. breviflorum
  • C. buforum
  • C. brasilianum
  • C. campylopodium
  • C. cardenasii
  • C. chacoense
  • C. ciliatum
  • C. chlorocladium
  • C. coccineum
  • C. cordiforme
    • = C. annuum
  • C. cornutum
  • C. dimorphum
  • C. dusenii
  • C. exile
  • C. eximium
  • C. fasciculatum
  • C. fastigiatum
    • = C. frutescens
  • C. flexuosum
  • C. galapagoensis
  • C. geminifolum
  • C. hookerianum
  • C. lanceolatum
  • C. leptopodum
  • C. luteum
  • C. microcarpum
  • C. minutiflorum
  • C. mirabile
  • C. parvifolium
  • C. praetermissum
  • C. schottianum
  • C. scolnikianum
  • C. stramonifolium
    • = Witheringia stramonifolia
  • C. tetragonum
  • C. tovarii
  • C. villosum
  • C. violaceum

Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae.

El nom del seu fruit pot ser pebrot, pimentó, pebrera o pebre. A Alcoi aquest fruit s'anomena bajoca.

Taula de continguts

[edita] Descripció

Plantes anuals de fulles oposades sense pilositat, flors solitàries generalment blanques i fruits (pebrot) en baia amb moltes llavors. Hi ha molta variació en la mida i la forma del fruit en general els fruits petits i allargats són molt picants. Planta d'origen sud-americà, el nom català deriva de pebre (gènere Piper) una espècie el gra de la qual s'utilitza i té un aspecte similar al del pebrot dessecat i mòlt.

[edita] Alguns tipus de pebrot

Als Països Catalans utilitzem els pebrots molt sovint a la cuina. Destaquen el pebrot vermell, molt utilitzat per exemple per a la samfaina, el pebrot vert italià, que juntament amb el vermell sol enriquir alguns sofregits, i per a condimentar el pimentó, el bitxo, la nyora, etc.

Altres pebrots molt coneguts són els del piquillo (País Basc i Navarra), els del padrón (Galícia) o el xili (Mèxic).

[edita] Nyora

Una nyora.
Interior d'una nyora.

La nyora és un pebrot sec, la varietat anomenada de Reus és característica del tipus de mida gran i dolços. La nyora de Guardamar del Segura, és rodona i petita. S'utilitza en multitud de plats típics de la comarques de catalunya i del sud del País Valencià. A Alacant és condiment indispensable per als arrossos. Un altre plat típic que inclou nyora; almenys a les comarques del sud, és la pericana. Les nyores són sovint utilitzades per a enriquir sofregits i per a salses com la xató, la romesco, la salsa de calçots, etc.

[edita] Bitxo

El bitxo, vitet o pebrina és un pebrot petit, prim i vermell; és molt picant i s'utilitzava untant les ungles de les criatures per a que no es mosseguessin les ungles. Es pot menjar fresc o sec.

Els bitxos són un ingredient molt important en la cuina de molts països tropicals arreu del planeta, des-de la cuina mexicana fins als curris de l'Àsia del sud.

[edita] Conreu

Planta exigent en temperatura especialment si es volen collir madurs (vermells o grocs) també necessita molta aigua i adobs. Al contrari que la tomaquera no necessita ésser entutorada. S'acostuma a fer un planter previ, en hivernacle la plantació es fa tot l'any i a l'aire lliure a partir de la primavera i fins a principi d'estiu. La collita és esglaonada. L'ataquen les mateixes malalties i plagues que a la tomaquera.

[edita] Gastronomia

Cassola de xanfaina o mullador

Els pebrots es mengen crus en amanida o fregits, farcits, escalivats al forn o saltejats. Són un dels ingredients essencials per a multitud de plats de la cuina del mediterrani.

Entre els plats a base de pebrot cal mencionar l'escalivada o espencat, la xanfaina, el tombet i els farcellets al forn entre altres.

[edita] Imatges de les pebroteres cultivades

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Pebrotera