Pebrot morro de bou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pebrot vermell
Pebrot de morro de bou
Pebrot de morro de bou

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Asteridae
Ordre: Solanales
Gènere: ' Capsicum '
Espècie: C. annuum '
Nom binomial
Capsicum annuum
L.
Pebrot de morro de bou o pebrot vermell.

Pebrot vermell o pebrot de morro de bou és la denominació habitual per a certes varietats de Capsicum annuum . A diferència dels fruits d'altres varietats de Capsicum (com els ajís o xilis , que són picants), els pebrots vermells posseeixen un sabor suau, cos carnós, són generalment de gran grandària i tenen una característica forma entre quadrada i rectangular (mentre que els ajíes tendeixen a tenir forma de beina).

Els pebrots vermells es poden consumir verds (immadurs) o madurs, podent ser aquests últims de color vermell, groc o taronja, depenent de la varietat. Existeix també una varietat blanca a més d'altres més rares de color morat, blau o marró.

El gènere Capsicum inclou una gran varietat de plantes, i els noms comuns són freqüentment ambigus. Per les seves característiques, el pebrot vermell és conegut en castellà com a pimento a Mèxic, Perú i Guatemala; pimentón a Bolívia, Xile, Colòmbia, Veneçuela i al Paraguai "locoto". Com "ají dolç" a algunes regions, o "ají pimentón", en altres, o particularment, a Espanya se'l coneix com "morrón", a Uruguai i Argentina se'l coneix com " pimentón " a seques. A Nicaragua se'l coneix com "chiltoma" a totes les diferents varietats no picants d'aquest condiment i a Costa Rica se li diu "Chile dulce".

Història[modifica | modifica el codi]

Aquesta planta només és coneguda en forma de cultiu. El més probable és que sigui originària d'Amèrica del Sud i probablement va ser domesticada a Mèxic, atès que se'n han trobat llavors a jaciments arqueològics de Mèxic, que daten de fa 5000 anys.

Es conrea a tot el món, d'ençà que es va introduir a Europa al segle XV. S'ha estès amb gran facilitat, especialment en la versió picant, el xili. Sembla haver-se difós a finals del segle XVIII a França, a la resta d'Europa i al Canadà.

Cultiu[modifica | modifica el codi]

Per al cultiu, és necessària una temperatura ambient mitjana de 20 °C, sense massa canvis bruscs i amb una taxa d'humitat no massa alta. Requereix gran quantitat de llum, sobretot durant el primer període de creixement després de la germinació.

Es pot conrear en qualsevol tipus de sòl humit. El sòl ideal és el que posseeix bon drenatge, amb presència de sorres i matèria orgànica. Tots aquests requeriments fan que siguin conreats en hivernacles, on el maneig de les condicions exteriors són més controlables.

Ús gastronòmic[modifica | modifica el codi]

És un ingredient tradicional dels menjars d'Espanya i altres països tant com a condiment com pel seu color en la decoració dels plats.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: pebrots vermells
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

Nota[modifica | modifica el codi]