Calçotada
| Calçotada | |||
|---|---|---|---|
|
|
|||
| Tipus cuina | Gastronomia de Catalunya | ||
| On es menja | Arreu de Catalunya | ||
| Ingredients destacats | Calçot, salvitxada | ||
| Metode de preparació | Torrat | ||
| Origen | Alt Camp | ||
La calçotada és un àpat comunitari que ha esdevingut la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada. A Valls, la ciutat d'on és originària la calçotada se celebra a finals de gener, des de l'any 1982 la calçotada popular de més renom.[1] Les calçotades se solen fer des de finals de l'hivern fins al març o principis d'abril, segons la temporada.
El primer plat del menú típic de calçotada són els calçots (normalment entre 10 i 20 per persona), servits en teules per mantenir-ne la temperatura, amb la salsa típica que els acompanya, la salvitxada o bé el romesco. Després se sol menjar carn a la brasa amb torrades, acompanyada de vi negre o cava.
Com que els calçots se serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa, és habitual posar-se un pitet per evitar tacar-se la roba.
Història [modifica]
L'origen d'aquest àpat es creu que està a la població de Valls. A finals del segle XIX un pagès d'aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que dóna nom al calçot.[1]
Tot i que a Valls i comarca la calçotada se celebra des de principis del segle XX, aquest àpat va començar a popularitzar-se a partir de mitjans del segle passat. Així, amb el pas dels anys, la calçotada ha esdevingut una menja típica de la comarca de l'Alt Camp i s'ha estés també a les comarques veïnes (Tarragonès, Baix Camp, Conca de Barberà i Penedès). Avui dia aquesta tradició està molt més extesa i arriba fins i tot a Mallorca.
Preparació [modifica]
Abans de coure els calçots, se'ls escurcen les fulles més llargues i se'ls talla un tros d'arrel. A continuació, i sense rentar-los ni treure'ls la terra, es posen a la graella sobre flama viva, tradicionalment de sarments de ceps. Una vegada cuits s'emboliquen amb papers de diari per tal que acabin d'estovar-se i mantinguin la calor. S'acostumen a servir encara embolicats i posats sobre una teula.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calçotada |
- ↑ 1,0 1,1 «Gran Festa de la Calçotada». Ajuntament de Valls.
