Ratafia
De Viquipèdia
| Ratafia | |||
|---|---|---|---|
| Tipus cuina | Cuina dels Països Catalans | ||
| Tipus beguda | alcohòlica | ||
| On es beu | Osona, Ripollès, Garrotxa, Alt Empordà, Pallars Jussà i Sobirà, Selva | ||
| Ingredients destacats | Nou verda, clavells i diverses herbes procedents de la serra. | ||
| Mètode de preparació | A base d'aiguardent impregnats amb les herbes, els clavells i la nou. | ||
| Origen | Pirineu català | ||
| Denominació | DG Ratafia catalana | ||
La ratafia és una beguda alcohòlica. Està feta d'aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de maria-lluïsa, etc.
Tot això es posa uns quants dies a sol i serena.
La recepta pot variar depenent de la zona geogràfica on es produeixi el licor, a la zona de la Garrotxa, on és pràcticament la "beguda nacional", les variants sobre l'anterior son:
- Les nous verdes només s'esberlen, i es posen senceres a la barreja (millor si són collides la nit de Sant Joan), una dotzena per litre d'aiguardent.
- El temps de maduració ha de ser de 40 dies a sol i serena.
- Pel que fa a les herbes, depèn molt de cada u, en general però és fan servir herbes de la zona, no tant nou moscada o canyella, encara que són prou comunes.
- També és molt comú afegir-hi sucre, de 200 a 500 grams per litre.
La «ratafia catalana» està registrada com a Denominació Geogràfica.
En tot el territori català es fan diverses fires per degustar i conèixer aquesta beguda, de les quals cal destacar la Fira de la Ratafia que es fa a Santa Coloma de Farners durant el mes d'octubre, la Fira de Besalú que es fa durant el Pont de la Puríssima al desembre i la Festa de la Ratafia de Centelles que se sol fer el primer cap de setmana de juny.
[edita] Enllaços externs
| Alcohol | Etanol • Història del consum d'alcohol • Consum d'alcohol i salut • Publicitat sobre l'alcohol • Cultura de l'alcohol • Abús de l'alcohol |
|---|---|
| Producció | El·laboració • Destil·lació • Vinificació |
| Begudes fermentades | Cervesa • Vi • Sidra • Vins d'arròs • Altres Begudes fermentades: Basi • Huangjiu • Kumis • Hidromel • Pulque • Sahti • Gouqi jiu |
| Begudes destil·lades | Ametlla: Amaretto | Anís: Absenta • Arak • Ouzo • Rakı • Pastis • Sambuca | Atzavara: Tequila • Mescal Arròs: Baijiu d'arròs • Soju • Awamori Canya de sucre/ Melasses: Rom • Cachaça • Aiguardent • Falernum • Guaro • Seco Herrerano Cereals diversos: Shōchū • Vodka • Whisky • Whisky canadenc | Coco: Arrack Fruits: Ginebra • Kirsch • Limoncello • Palinka • Rakia • Schnapps | Mel: Bärenjäger • Krupnik Ordi: Whisky escocès • Whisky irlandès • Whisky japonès | Oruxos: Grappa • Oruxo • Zivania • Tsikoudia • Tsipouro • Rakia Ou: Advocaat | Panís: Bourbon whisky • Whiskey de panís • Tennessee whiskey | Patata: Aquavit • Brennivín • Snaps • Vodka Poma: Applejack • Calvados | Pruna: Slivovitz • Ţuică | Sorgo: Baijiu (Kaoliang) | Sègol: Whiskey de sègol Vi: Armanyac • Brandi • Brandi de Xerès • Conyac • Pisco • Rakia |
| Combinats alcohòlics | Alcopop / Pre-barrejats • Còctels de cervesa • Còctels • Cremats • Glops, xarrups i cops • Còctels de vi • Ponxes |
