Ratafia
| Ratafia | |||
|---|---|---|---|
|
|
|||
| Tipus cuina | Cuina dels Països Catalans | ||
| Tipus beguda | alcohòlica | ||
| On es beu | Osona, Ripollès, Garrotxa, Alt Empordà, Pallars Jussà i Sobirà, Selva, Llemosí, Alvèrnia, Llenguadoc | ||
| Ingredients destacats | Nou verda, clavells i diverses herbes procedents de la serra. | ||
| Mètode de preparació | A base d'aiguardent impregnats amb les herbes, els clavells i la nou. | ||
| Origen | Pirineu català | ||
| Denominació | DG Ratafia catalana | ||
La ratafia és una beguda alcohòlica. Està feta d'aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de maria-lluïsa, etc. Tot això es posa uns quants dies a sol i serena.
Tradicionalment la ratafia es fa cap a Sant Joan, que és quan les herbes estan en el seu millor moment (tot i que de vegades es fan per Tots Sants) i es consumeix a partir de Nadal.[1]
La recepta pot variar depenent de la zona geogràfica on es produeixi el licor, a la zona de la Garrotxa, on és molt popular, les variants sobre l'anterior son:
- Les nous verdes només s'esberlen, i es posen senceres a la barreja (millor si són collides la nit de Sant Joan), una dotzena per litre d'aiguardent.
- El temps de maduració ha de ser de 40 dies a sol i serena.
- Pel que fa a les herbes, depèn molt de cada u, en general però és fan servir herbes de la zona, no tant nou moscada o canyella, encara que són prou comunes.
- També és molt comú afegir-hi sucre, de 200 a 500 grams per litre.
La «ratafia catalana» està registrada com a Denominació Geogràfica.
Taula de continguts |
[modifica] Aigua de nous
A la Vall d'Aran es fa una mena de ratafia que s'anomena aigua de nodes (aigua de nous) amb nous verdes (quatre per a cada litre d'aiguradent) i diverses herbes, espècies i escorces de fruita com farigola, romaní, espígol, sàlvia, melissa, escorça de llimona, clavell, nou moscada, etc. Les herbes es deixen secar una mica i es tallen amb tissores, s'afegeixen les nous aplastades i es deixa dins de l'aiguardent en un recipient tapat durant trenta dies a l'exterior, després, com a les altres ratafies, s'afegeix un xarop de sucre i aigua i es deixa reposar de nou, per a aquest licor cal un mes, millor en un lloc fosc i fresc.[1]
Al Llemosí (també Occitània) es fa un licor de nous verdes semblant, amb nous verdes partides i marinades de 42 a 54 dies en aiguardent.[2]
[modifica] Ratafia menorquina
A Menorca també es fa una ratafia local casolana que conté nous verdes, cosa que li dóna color fosc i un toc amarg molt agradable.[1] Per a fer-la, cal posar en un recipient de vidre un litre d'aiguardent, uns cent grams (al gust) de sucre, una nou verda sencera, tres o quatre clavells, un tros de canyella, un tros de nou moscada ratllada, l'escorça d'una llimona i herbes al gust com menta, frígola, tomanyí, marialluïsa, etc. Es posa vuit dies a sol i serena, després es pot filtrar o no, i al cap d'uns dies ja es pot beure.[1] El sucre es pot posar al final, com en les altres ratafies més val afegir-lo dissolt en aigua, el que es diu un xarop, o utilitzar sucre glaç, per a que sigui més fàcil de dissoldre.
A Menorca també es fan licors similars (macerant el producte en aiguardent) amb camamil·la, de Maó, amb flors de magnòlia, amb cireres, amb xocolata, etc.[1]
[modifica] Ratafia aragonesa (Retacía)
A l'Aragó també es fa una ratafia local (retacía) casolana que conté cireres, nous, clavells vermells, un tros de canyella i herbes al gust. Es fa a les comarques de Campo de Daroca (Saragossa) i Jiloca (Terol).
[modifica] Ratafia al món
La ratafia també s'elabora a Itàlia –Abruços, Piemont–, Suïssa –la ratafia Badaracco del Cantó de Ticino–, França, Polònia, Lituània, Austràlia i Bolívia. Segons una llegenda italiana, la ratafia s'hauria començat a fer l'any 1.000. Tot i això, de moment, la referència més antiga que s’ha trobat és del 1.600, al monestir de Santa Maria de la Sala de Andorno, Piemont (Itàlia).
[modifica] Fires i festes de la ratafia
En tot el territori català es fan diverses fires per degustar i conèixer aquesta beguda, de les quals cal destacar la Fira de la Ratafia que es fa a Santa Coloma de Farners durant el mes de novembre, la Fira de Besalú que es fa durant el Pont de la Puríssima al desembre i la Festa de la Ratafia de Centelles (Enllaç al Facebook) que se sol fer el primer o segon cap de setmana de juny. Durant la fira de Centelles es fan diferents tallers (recollida d'herbes, elaboració de la ratafia, tastets culinaris) i es presenten les bases del Concurs de Ratafia Embruixada de Centelles, que té com a finalitat promoure l'elaboració tradicional de ratafies. Les ratafies casolanes es presenten a l'ajuntament a finals de novembre i el premi es lliura en el marc de la Fira de la Tòfona ,Enllaç Mercat i Fira de la Tòfonanormalment la setmana abans de Nadal.
[modifica] Bibliografia
- FÀBREGA, Jaume El llibre de la ratafia: Ratafies i licors d’ herbes de tot el món Cossetània Edicions, Valls, ISBN 8497913132
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 El llibre de la ratafia: Ratafies i licors d’ herbes de tot el món, de Jaume Fàbrega. Cossetània Edicions, Valls, ISBN 8497913132
- ↑ Limousin: Le guide vert, Ed. Michelin, 2008, ISBN 978-2-06-711746-4
[modifica] Enllaços externs
- Recepta i història de la ratafia
- Mercat de la Terra i Fira de la Ratafia de Centelles
- Ratafia Bosch
- Oda a la ratafia
|
||||||||||||||||||||
