Canelons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Canelons

Canelons.jpg
Plat de canelons

Tipus de cuina Cuina dels Països Catalans
On es menja Catalunya, illes Balears
Ingredients destacats carn, pasta, beixamel

Els canelons és un plat de pasta que deu el seu nom a la forma en la que es presenta. L'ingredient principal és la pasta de forma quadrada, que un cop cuita s'enrotlla entorn del farcit triat (carn, verdures, peix, i altres) adoptant una forma tubular.

A Catalunya, per la laboriositat que implica la seva elaboració, acostuma a ser un plat de dies festius, molt típic per Nadal o pel dia de Sant Esteve, el 26 de desembre.

En el mercat, existeixen plaques de canelons precuinades que només cal remullar en aigua tèbia durant uns vint-i-cinc minuts. També es poden trobar en forma de pasta seca que cal bullir en aigua abundant amb sal.

Canelons catalans[modifica | modifica el codi]

A la gastronomia catalana, els canelons els van introduir els cuiners italians d'algunes famílies de la burgesia barcelonina del segle XIX. Ràpidament es van estendre a totes les classes socials, en paraules de Josep Pla "tingueren un gran èxit i es difongueren per tot el país amb gran vitalitat", amb algunes modificacions per a adaptar-los al gust català. Encara que no es troben als receptaris de cuina catalana del segle XIX (La cuynera catalana) i principis del XX (Llibre de la cuina catalana, La Teca), avui els canelons modificats a la catalana es consideren típics de la terra.

Els canelons i en general les pastes al forn als Països Catalans no es couen al dente sinó ben cuits, i després s'asequen una mica al forn, de manera que els més exteriors quedin cruixents. Pla ho explicava així: "els canelons han d'ésser rossos, han de tenir una perfecta presentació, no han d'ésser escaldufats". Una altra difèrencia clara entre els canelons de Sant Esteve, o canelons catalans, respecte als italians, és que la carn és rostida, i no procedent de botifarra o carn picada, que es talla a trossos grans, es rosteix a la paella on després es farà el sofregit i a continuació es pica, mentre que els canelons bolonyesos es fan directament amb carn picada i barrejada amb un sofregit, que a Itàlia conté pastanaga i api.

Tradicionalment els canelons es banyen amb una mica de salsa beixamel i es cobreixen amb formatge rallat abans de ficar la llauna al forn per gratinar. Més rarament s'utilitza salsa de tomàquet en lloc de la beixamel i de vegades es poden posar totes dues salses.

Canelons Rossini[modifica | modifica el codi]

En Gioacchino Rossini era un compositor italià del segle XIX molt aficionat a la gastronomia a qui se li atribueix una variant de canelons farcits de fetge gras. Aquesta recepta apareix a La Teca (1924), del cuiner Ignasi Domènech, on tanmateix no apareixen els canelons a la catalana. Cal destacar que la recepta original del compositor no era amb canelons, sinó macarrons. Avui poca gent coneix els macarrons farcits, i els canelons Rossini es tendeixen a fer amb carn tot i que afegint-hi una mica de fetge gras o algun producte similar.

Rossini va escriure un llibre de cuina amb receptes a les que ell va posar el seu nom, de les quals els canelons són potser les més conegudes actualment. Per aquest motiu no és rar que alguns restaurants anomenin "rossini" o "a la Rossini" a algunes preparacions o plats als quals afegeixen fetge gras o paté de fetge com a condiment.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Alguns autors, com Néstor Luján, han alimentat la idea que els canelons haurien nascut com a una manera d'aprofitar les restes de carn del rostit o de l'escudella. D'altres, com Jaume Fàbrega, consideren que aquest suposat origen no és cert, sinó una llegenda urbana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canelons Modifica l'enllaç a Wikidata