Canelons
| Canelons | |||
|---|---|---|---|
| Tipus cuina | Cuina dels Països Catalans | ||
| On es menja | Catalunya, illes Balears | ||
| Ingredients destacats | carn, pasta, beixamel | ||
Els canelons és un plat de pasta que deu el seu nom a la forma en la que es presenta. L'ingredient principal és la pasta de forma quadrada, que un cop cuita s'enrotlla entorn al farcit triat (carn, verdures, peix, i altres) adoptant una forma tubular.
A Catalunya, per la laboriositat que implica la seva elaboració, acostuma a ser un plat de dies festius, molt típic per Nadal o pel dia de Sant Esteve, el 26 de desembre.
En el mercat, existeixen plaques de canelons precuinades que només cal remullar en aigua tèbia durant uns vint-i-cinc minuts. També es poden trobar en forma de pasta seca que cal bullir en aigua abundant amb sal.
Taula de continguts |
Canelons catalans [modifica]
A la gastronomia catalana, els canelons els van introduir els cuiners italians d'algunes famílies de la burgesia barcelonina del segle XIX. Ràpidament es van estendre a totes les classes socials, en paraules de Josep Pla "tingueren un gran èxit i es difongueren per tot el país amb gran vitalitat", amb algunes modificacions per a adaptar-los al gust català. Encara que no es troben als receptaris de cuina catalana del segle XIX (La cuynera catalana) i principis del XX (Llibre de la cuina catalana, La Teca), avui els canelons modificats a la catalana es consideren típics de la terra.
Els canelons i en general les pastes al forn als Països Catalans no es couen al dente sinó ben cuits, i després s'asequen una mica al forn, de manera que els més exteriors quedin cruixents. Pla ho explicava així: "els canelons han d'ésser rossos, han de tenir una perfecta presentació, no han d'ésser escaldufats". Una altra difèrencia clara entre els canelons de Sant Esteve, o canelons catalans, respecte als italians, és que la carn és rostida, i no procedent de botifarra o carn picada, que es talla a trossos grans, es rosteix a la paella on després es farà el sofregit i a continuació es pica, mentre que els canelons bolonyesos es fan directament amb carn picada i barrejada amb un sofregit, que a Itàlia conté pastanaga i api.
Tradicionalment els canelons es banyen amb una mica de salsa beixamel i es cobreixen amb formatge rallat abans de ficar la llauna al forn per gratinar. Més rarament s'utilitza salsa de tomàquet en lloc de la beixamel i de vegades es poden posar totes dues salses.
Canelons Rossini [modifica]
En Gioacchino Rossini era un compositor italià del segle XIX molt aficionat a la gastronomia a qui se li atribueix una variant de canelons farcits de fetge gras. Aquesta recepta apareix a La Teca (1924), del cuiner Ignasi Domènech, on tanmateix no apareixen els canelons a la catalana. Cal destacar que la recepta original del compositor no era amb canelons, sinó macarrons. Avui poca gent coneix els macarrons farcits, i els canelons Rossini es tendeixen a fer amb carn tot i que afegint-hi una mica de fetge gras o algun producte similar.
Rossini va escriure un llibre de cuina amb receptes a les que ell va posar el seu nom, de les quals els canelons són potser les més conegudes actualment. Per aquest motiu no és rar que alguns restaurants anomenin "rossini" o "a la Rossini" a algunes preparacions o plats als quals afegeixen fetge gras o paté de fetge com a condiment.
Curiositats [modifica]
Alguns autors, com Néstor Luján, han alimentat la idea que els canelons haurien nascut com a una manera d'aprofitar les restes de carn del rostit o de l'escudella. D'altres, com Jaume Fàbrega, consideren que aquest suposat origen no és cert, sinó una llegenda urbana.
Vegeu també [modifica]
|
||||||||||||||||