Orelletes
| Orelletes | |||
|---|---|---|---|
|
|
|||
| Altres noms | Bunyetes, crespells, orellanes, crespeths, orejuelas, orellas do Entroido, aurelhetas, oreillettes, orechie, merveilles, bugnes | ||
| Tipus cuina | Cuina de Catalunya i cuina mediterrània en general | ||
| On es menja | Catalunya, Occitània, Galícia, Castella, Portugal, Itàlia, Grècia, Turquia, Marroc, etc. | ||
| Ingredients destacats | Sucre, farina | ||
| Mètode de preparació | Fregit i ensucrat | ||
Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat. Se'n menja durant pasqua a la Catalunya del Nord i a alguns pobles del Baix Camp, a l'hivern al Pla d'Urgell i a Carnestoltes i Quaresma al Vendrell. Té l'aspecte d'una coca petita, però és més cruixent. típiques de Sidamon i d'altres pobles de la comarca del Pla d'Urgell, i amb el mateix nom però una recepta distinta del Vendrell i el Baix Penedès. En alguns pobles del Baix Camp, com a Vilaplana, s'anomenen "bunyols de setmana santa" i es mengen per pasqua, mentre que a d'altres com La Febró es mengen durant la festa major.
Taula de continguts |
Altres noms [modifica]
Cal dir que és idèntic a les orellanes balears, les bunyetes nord-catalanes i els crespells d'Argelers (a Menorca i Mallorca aquest nom designa uns pastissets o galetes amb forma de flor: vegeu crespells mallorquins i crespells menorquins), el crespeth a la Vall d'Aran, les aurelhetas occitanes, les orellas do Entroido de Galícia, o les orejuelas, un dolç de Castella.[1]
Origen [modifica]
Les orelletes ja es menjaven als Països Catalans a l'Edat Mitjana. Apareixen al receptari català Llibre de Sent Soví d'inicis del segle XIV, i tenim constància explícita d'elles en escrits del segle XV, com per exemple a L'Espill[2] de Jaume Roig.
Orelletes per comarques [modifica]
Baix Penedès [modifica]
Al Vendrell les orelletes són associades amb Carnestoltes i Quaresma.[1] Al Baix Penedès l'orelleta es fa amb farina fina, ous, llet, llimona, sal i llevat.[1]
Menorca [modifica]
A Menorca les orellanes,[3] pronunciades oranes,[3] són molt senzilles. La massa es fa amb farina, moscatell i oli d'oliva; es fregeixen i es serveixen amb mel escalfada per a que sigui més líquida.[3]
Pla d'Urgell [modifica]
Al Pla d'Urgell se'n fan generalment durant les diferents Festes Majors d'hivern. Els ingredients principals són: els ous, la farina, el llevat, l'anís, el moscatell, la matafaluga i l'oli d'oliva.
Garrigues [modifica]
A les Garrigues és un dolç típic de Festa Major. És tradicional d'estirar la pasta al genoll, cobert per un drap cotonós. L'elaboració de les orelletes conformem un acte més de la Festa Major on les famílies s'apleguen per cuinar-les.
Camp de Túria [modifica]
A Bétera és el dolç típic de Festa Major. Les orelletes solen fer-se per grups de dones els dies abans de la Mare de Déu d'Agost i es mengen sobretot aquell dia i el de Sant Roc.
Ribera Alta del Xúquer [modifica]
A Real és un dolç típic de grans ocasions com: bodes, comunions o festa major. Les orelletes solen fer-se per grups de dones els dies abans d'aquestes ocasions i es mengen els dies de la festa acompanyades amb sucre.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 gastronomia del Baix Penedès, per Isabel i Luisa Goig
- ↑ "tant lo guardava i l'apartava de tot perill, que féu son fill hom femení, fet d'alfaní, e d'orelletes, sucre i casquetes": L'Espill, Jaume Roig, vers 1460
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Menorca: gastronomía y cocina, pàgs. 146-147. De Xim Fuster i Manel Gómez. Ed. Triangle Postals, Sant Lluís, 2005. (català) (castellà) ISBN 84-8478-187-9
