Coca de pa
| Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o milloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la discussió) |
| Coca de pa | ||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||||||||||
| Altres noms | Coca prima, coca esclafada, coca refenta | |||||||||||||||||||||
| On es menja | Illes Balears, Maestrat i altres indrets | |||||||||||||||||||||
| Ingredients destacats | Massa de pa | |||||||||||||||||||||
| Forma | Plana | |||||||||||||||||||||
| Origen | Desconegut | |||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
La coca de pa, prima, esclafada o refenta és una coca plana i sense res més que la massa sobrant d'una pasterada de pa, que un cop tovada (o fermentada) amb la resta de massa que donarà origen al pa, es torra esclafada i aprimada a sobre d'unes graelles o una planxa metàl·lica calenta, en comptes d'enfornar-la amb la resta del pa.
A les Illes Balears, es consumeix habitualment en calent acompanyat d'allò que es vulga, normalment sal i oli (pitjant per que entri l'oli a la massa), amb sobrassada, etc. Es pot veure que, a banda d'aquesta coca, n'existeixen d'altres que es condimenta després de la cocció, com ara les coques de dacsa saforenques, que també són poc més que una massa aprimada i cuita.
Al País Valencià és típica sobretot del Maestrat i les comarques limítrofes, i va acompanada o bé amb sal o bé amb sucre. En alguns forns se'n posa al gust del client. Es pot menjar fred o calent, si bé el segon és més habitual.
Segons Eliana Thibaut i Comalada, la coca naix de l'aprofitament de masses de pa que no s'han estufat. En comptes de llençar aquestes masses, hom les guardava i les coïa planes i tot, habitualment ensucrades i se servien per a postres. Ara bé, aquesta pràctica significa que la coca de pa és la base teòrica de totes les coques, que vénen a desenvolupar aquesta tradició amb l'afegida de condiments i la conversió en un àpat a part.[1]
Referències [modifica]
- ↑ Eliana Thibaut i Comalada, Les Coques Catalanes, Proa, Barcelona 1995 ISBN 84-8256-131-6.