Caldereta de llagosta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caldereta de llagosta

Caldereta llagosta.jpg
Caldereta de llagosta

Tipus de cuina Cuina menorquina
On es menja Menorca
Ingredients destacats Sofregit, llagosta, pa
Mètode de preparació Cuit sobre un foc
Preparacions semblants Sarsuela de peix, suquet de peix, bolhabaissa, cacciucco

La caldereta de llagosta és "la més emblemàtica de les calderes",[1] que són "el plat menorquí més conegut internacionalment".[1][2] Consta de llagosta menorquina viva, lleugerament enrossida en un sofregit i ofegada per a obtenir una mena de suquet al que s'afegeixen llesques molt fines de pa. Aquest plat només es menja a la primavera i l'estiu, ja que les llagostes locals; més vermelles, petites i saboroses; estan protegides i només es poden capturar les llagostes majors de 19cm i de març a agost. En origen aquestes llagostes abundaven i es podien agafar amb facilitat a les cales a prop de la terra, es tractava, com les variants amb llagostins o escamarlans, d'un plat humil i de subsistència. La posterior valorització d'aquest animal com a aliment, i la consegüent captura massiva per part d'altres països -els menorquins pesquen en la pròpia barca per al consum diari- estiguin actualment en perill d'extinció i que es venguin a preu de producte de luxe. Hi ha també calderetes o calderes de peix, sovint de roca o de carn ferma (rap, mero, etc.) i variat. A l'Empordà se'n fa una variant anomenada escudella de llagosta.[3]

Origen[modifica | modifica el codi]

Aquesta manera simple de preparar el peix i el marisc, sense tomàquet, ja es feia a la Grècia Antiga, que va exportar, juntament amb l'oli d'oliva, la idea per a tota la mediterrània. A Menorca però, arribà probablement a través dels fenicis. Amb el contacte amb Amèrica, la majoria de pobles de l'oest de la Mediterrània van afegir el tomàquet als sofregits, i a través del sofregit va entrar en aquest plat. Una altra derivació del plat original, que també existeix a tota la mediterrània, és la sopa de peix feta amb sofregit de tomàquet, que al continent es menja amb pasta o arròs, a Menorca amb pa, a Sicília amb sèmola, etc.

Fins fa poc, aquest plat menorquí, que era tan simple com l'oliaigu, el feien els pescadors a les barques.[2] La caldereta és un plat que pren el nom del recipient on es cuinava abans, tot i que ara s'utilitzen cassoles de fang.

Al continent, la sarsuela de peix s'assembla molt a la caldereta i segurament té el mateix origen, però les calderes balears no solen tenir tanta varietat de peix i marisc barrejat, que fa de la sarsuela un plat de festa. A Itàlia existeix un plat molt similar al suquet i la caldera que es diu cacciucco.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Xim Fuster i Manel Gómez: Menorca: gastronomía y cocina, pàg.20. Ed. Triangle Postals, Sant Lluís, 2005. ISBN 84-8478-187-9
  2. 2,0 2,1 Menorca: una volta per l'illa pàg. 155. Ed. Triangle Postals. ISBN 84-8478-214-X
  3. Dalícies: a taula amb Salvador Dalí, pàg. 94, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2004, ISBN 978-84-9791-001-9

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • FUSTER, Xim i GÓMEZ, Manel. Menorca: gastronomía y cocina. Ed. Triangle Postals, Sant Lluís, 2005. ISBN 84-8478-187-9

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Llibre de cuina
de Viquillibres
Al Llibre de cuina de Viquillibres hi ha receptes i
contingut gastronòmic lliure relatius a Caldereta de llagosta .