Tiramisú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tiramisú
Tiramisú
Origen
Lloc d'origen Italia
Detalls
Plat Postres
Ingredient(s) principals Savoiardi, rovell d'ou, mascarpone, licor, coco
Tiramisú.

El tiramisú (de l'italià, tiramisù) són unes postres fredes de cullera d'origen burgès i aristocràtic a Itàlia. Consta d'una base de pa de pessic, emborratxada amb cafè i vi ranci, coberta d'una crema feta amb una base de mascarpone i decorada amb cacau en pols a la seva superfície. En el seu origen era una recepta que poca gent podia permetre's i que contrasta en la seva opulència amb la senzillesa d'altres postres tradicionals italianes.

Actualment presenta l'avantatge que no necessita forn, cosa que l'ha fet prou popular com a alternativa al pastís de pa de pessic. En principi, aquest pastís se serveix en una font gran, per exemple, una placa de canelons, però darrerament hi ha una moda consistent a presentar-ho en vasets transparents individuals.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'expressió "te tira su", tant en la llengua vènet com en italià, significa piscolabis.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Un tiramisú es compon sempre d'un ingredient sòlid i sec, com galetes o melindros, xopat amb cafè sol o amb un vi ranci (ideal i tradicionalment licor de Marsala); sobre el qual se superposa una crema la base de la qual és mascarpone (un formatge blanc cremós, com també l'és el mató) batut amb sucre i ous. Això es fa una sola vegada o bé en diverses capes alternes. Es deixa assentar durant unes hores en la nevera abans de ser servit. Es presenta espolvorejat amb cacau en pols a la superfície, per a provocar sensació de contrast amb el dolç i per a reforçar el regust de cafè.

Origen[modifica | modifica el codi]

El tiramisú és un dolç relativament modern originari de la regió del Vèneto als anys cinquanta del segle XX. Sembla que inicialment es menjava com a piscolabis reconstituent als prostíbuls i que, en un principi, no dúia ni formatge mascarpone, ni nata, perquè tots aquests lípids no fan més que tenir un pes estómacal i alentir la digestió, amb el resultat d'obtenir l'efecte contrari, és a dir, crear cansament i somnolència. L'any 1968, un hostaler anomenat Alfredo Beltrame, fundador de la cadena de restaurants Toulà, amb seu en la ciutat de Treviso, el va incloure a la carta dels seus restaurants, cosa que va fer que sortís al públic general i que es fes conéixer pel gruix de la població.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]