Fonoll

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la planta. Si cerqueu el poble naturista, vegeu «El Fonoll».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fenoll o Fonoll
Fonoll florit
Fonoll florit

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Apiales
Família: Apiaceae
Gènere: Foeniculum
Espècie: F. vulgare
Nom binomial
Foeniculum vulgare
Mill.
Llavors de fonoll
Bulbs de fonoll

El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una espècie silvestre i conreada dins de la família Apiaceae originària del sud d'Europa i el Pròxim Orient. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Herba perenne de fulles fines i glauques que arriba a 2 metres d'alçada. Floreix a l'estiu i fa una umbel·la de flors grogues i fruits petits i aromàtics.

Aquesta planta té usos gastronòmics, medicinals i en perfumeria. Té un gust d'anís ja que també conté anetol. És una planta molt resistent a la secada i que es troba a molts llocs de la terra baixa.

Distribució[modifica | modifica el codi]

És originari de la Mediterrània. Als Països Catalans molt comú i àmpliament distribuït en fenassars i altres prats mediterranis fins als 1.300 metres d'altura.[1]

Conreu[modifica | modifica el codi]

Flors de fonoll cultivat visitat per una mosca (pol·linitzadora) i una formiga

La varietat dulcis és un conreu típic d'Itàlia (finocchio) amb les fulles basals engruixides que fan com un "bulb". Se sembra directament a l'estiu i es cull a la primavera.

Les altres varietats són generalment plantes silvestres. Serveixen per collir els fruits a la tardor i les fulles tendres a la primavera.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Fulles tendres de fonoll

Les llavors s'aprofiten a la cuina de molts països. Es fan servir senceres o mòltes. A la zona del Mediterrani, les llavors serveixen per a condimentar certs productes de pastisseria. També serveixen com a ingredient de la cuina del Pròxim Orient i com a ingredient de la barreja d'espècies dels curris del subcontinent indi.

Les fulles verdes i crues es fan servir com a ingredient d'amanides. A l'Àsia del sud-est (Laos, Tailàndia, Xina) es mengen crues com a acompanyant de plats de peix o carn. A la gastronomia italiana, francesa i xinesa, les fulles fresques serveixen també per a preparar i condimentar sopes, essent un dels ingredients de plats a base de verdures, peixos i carns bullides similars a l'escudella.[2]

Es bulbs de les varietats de fonoll conreades són molt populars a la cuina del centre d'Europa. Es preparen bullits amb vinagreta, per a acompanyar plats sencers gratinats amb beixamel i coberts de formatge o tallats a trossos en quiche, entre moltes altres formes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  2. Bacallà amb pop i fonoll

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]