Sarlat e la Canedat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sarlat e la Canedat
Sarlat-la-Canéda
Escut de Sarlat e la Canedat
(En detall)
Localització
Sarlat e la Canedat situat respecte França
Sarlat e la Canedat
Localització de Sarlat e la Canedat a la República Francesa

Centre històric de Sarlat
Centre històric de Sarlat
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Aquitània
Dordonya
Sarlat-la-Canéda (capital)
Cantó de Sarlat e la Canedat
Superfície 47,13 km²
Altitud 189 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
9.568 hab.
203,01 hab/km²
Coordenades 44° 53′ 34″ N, 1° 12′ 55″ E / 44.892778°N,01.215278°E / 44.892778; 01.215278Coord.: 44° 53′ 34″ N, 1° 12′ 55″ E / 44.892778°N,01.215278°E / 44.892778; 01.215278
Codi postal 24200
Codi INSEE 24520
Web

Sarlat e la Canedat[2] o simplement Sarlat (nom occità) (en francès Sarlat-la-Canéda) és un municipi francès, situat al departament de Dordonya i a la regió d'Aquitània. L'any 1999 tenia 9.707 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Sarlat de nit

Sarlat és una ciutat medieval que s'ha desenvolupat al voltant d'una gran abadia benedictina d'origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII. L'origen de l'abadia es perd en les llegendes. Existeix ja al segle IX, formant part de les sis grans abadies del Perigord (Paunat, Belvès, Sant Front de Périgueux, Brantòsme, i Terrasson e la Vila Diu). L'abadia de Sarlat és l'única que va ser perdonada pels víkings, segurament per estar lluny del marge de la Dordonya i els seus afluents.

Es va situar el 1153 sota la protecció directa de la Santa Seu a Roma. Va ser reconstruïda en estil romànic entre 1125 i 1160. El 1318, l'abadia va ser la seu del nou bisbat creat pel papa Joan XXII. L'església abacial va progressar a catedral de la diòcesi de Sarlat. Els bisbes, reemplaçant els abats, van començar la seva transformació arquitectònica que no va ser acabada fins al final del segle XVII.

A partir del segle XIV, bisbes i cònsols es van repartir el poder fins a la Revolució. Feta ciutat episcopal, Sarlat va jugar un paper preeminent en el moment de la guerra dels Cent Anys. Reserva d'homes d'armes, de municions i d'aliments, la ciutat fortificada va ser igualment defensada pels castells situats a la rodalia i va poder portar ajuda a altres ciutats assetjades pels Anglesos: Belvès, Domme, Montignac. Tanmateix, pel tractat de Brétigny del 1360 va passar a mans dels anglesos. Es va unir al rei de França 10 anys més tard quan el conestable del Guesclin va rebutjar els Anglesos. La ciutat, tot jugant el mateix paper que anteriorment, es va haver de rendir dues vegades i sofrir de les exaccions del capità de Vivans i del vescomte de Turenne.

La guerra de la Fronda va posar fi en aquest període favorable i el 1652, Sarlat torna a ser ocupada per les tropes de Condé.

La qualitat arquitectònica dels seus monuments i dels seus habitatges testifica del seu dinamisme i la seva capacitat per mantenir-se en els grans corrents econòmics. La desaparició de la diòcesi a la Revolució li va retirar la seva preeminència. Feta capital de comarca, es va adormir, durant prop de 150 anys, per revivificar-se només des de fa 40 anys.

El centre històric de Sarlat ha estat miraculosament salvat del modernisme gràcies a la llei promulgada el 4 d'agost de 1962, la Loi Malraux. Aquesta llei sobre la restauració de les zones a ser salvaguardades va ser aplicada per primera vegada a França a Sarlat. El centre de la petita ciutat medieval amb els seus 65 monuments i immobles protegits va servir d'operació pilot per a la posada a punt dels finançaments i dels criteris de restauració.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1977-1989 Louis Delmon PCF
1989- Jean-Jacques de Peretti UMP

Monuments i llocs turístics[modifica | modifica el codi]

Sarlat està classificada ciutat d'art i d'història i es diu que té la densitat més forta de monuments històrics classificats o inscrits al món...Henry Miller va dir: Això, és el Paradís dels francesos.

  • Església Santa Maria reconvertida en mercat cobert i espai cultural per l'arquitecte Jean Nouvel
  • Catedral Sant Sacerdos (Segle XII al segle XIV)
  • Capella dels Récollets, dita dels penitents blancs (Segle XVII)
  • Jardí dels Enfeus (Segle XIV al segle XVI)
  • Llanterna dels morts (Segle XII), prop de 10 m d'alçària prou rara a França d'aquesta talla i a aquest estat
  • Volta del Botxí i restes parcials de les antigues muralles
  • Antic bisbat que protegeix l'Oficina de turisme i de les sales d'exposicions

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Abans la fusión dels municipis el 1965[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població de Sarlat (Ldh/EHESS/Cassini)
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
7 877 5 924 5 263 5 529 6 056 5 669 5 941 6 119 5 800
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
6 223 6 331 6 822 6 255 6 554 6 457 6 069 6 615 7 225
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
6 535 6 195 6 481 6 469 6 497 6 541 6 982 7 108 7 073
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 -
7 150 - - - - - - - -
Evolució de la població de la Canedat (Ldh/EHESS/Cassini)
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
- 99 - 187 167 191 162 174 180
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
182 360 440 442 427 588 526 505 502
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
489 544 566 575 615 619 597 677 654
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 -
761 - - - - - - - -

Evolució després de la fusió dels dos municipis[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1968 1975 1982 1990 1999 2007
8.801 9.765 9.670 9.909 9.751 9.381
Des de 1962: Població sense dobles comptes


Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. Toponímia occitana
  3. «René Quenouille», fitxa biogràfica al web del museu commemoratiu Els nens dels Bullenhuser Damm