Ambrosio Cotes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Signatura d'Ambrosio Cotes el 1576.

Ambrosio Cotes (Villena, 1550?Sevilla, 1603) va ser un compositor valencià.[1][2] La seua procedència va ser discutida fins a la troballa, el 1965, d'un expedient de genealogia i neteja de sang a l'arxiu de la Catedral de Granada.[3] Fins aleshores havien existit diverses teories, havent-se especulat fins i tot amb un possible origen belga.[4] En algunes ocasions, el compositor apareix designat com Coronado de Cotes.[5]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Cotes descendeix per línia paterna d'una família de probable origen basc establerta a Moixent i la Font de la Figuera, mentre que els seus ascendents per línia materna són d'origen Villena fins a, almenys, els seus besavis. El seu pare, el fontí Francisco Cotes, es va casar al voltant de 1547 amb Isabel Sánchez a l'església de Santa Maria de Villena, on va estar a càrrec de les salines de la llacuna de la ciutat.[6] Ambrosio Cotes va haver de nàixer entre 1550 i 1555 i va ser batejat en aquesta església de Santa Maria. La seua infància va haver discórrer en alguna de les cases que el seu pare posseïa al carrer Calpena, al barri del Raval de Villena. A l'arribar edat d'estudiar, se'l va enviar a un monestir de Teatins que es trobava en terme de Iecla.[7][5]

El 1573, amb uns 23 anys, ja era clergue i havia obtingut un dels beneficis de l'església Arxiprestal de Sant Jaume de Villena. El seu accés va haver de ser com a Mestre de Capella, segons s'extreu d'una declaració de Francisco Martínez de Espejo:«[...] Ambrosio Cotes, si no fuera cristiano viejo y limpio de toda rraça y fama de judio no fuera admitido al beneficio de magisterio que tiene en la yglesia de Señor Santiago desta çiudad [...]».[7] Siga com siga, en 1576 a molt tard ja ostentava aquest càrrec que va conservar fins a 1581. De les obres que segurament va compondre en aquest període no se'n conserva cap donada la crema d'aquesta església en 1936, durant la Guerra Civil.[7]

El 1581 va ser nomenat Mestre de Capella a la Capella Reial de Granada, en substitució de Rodrigo de Ceballos. El 1596 va obtenir, per unanimitat del capítol i amb dispensa dels exercicis d'oposició, el magisteri de capella de la catedral de València, que va exercir fins a 1600 en què va presentar la seua renúncia al càrrec. En aquest mateix any va passar a ocupar, després d'una oposició, el de Mestre de Capella a la Catedral de Sevilla.[8]Va morir a Sevilla l'any 1603.

Obra musical[modifica | modifica el codi]

Se li considera el precursor del policoralisme a València.[5] Com succeeix amb altres autors de l'època, els seus villancets i chanzonetas s'han perdut, conservant-se 25 composicions polifòniques a la Capella Reial de Granada, a banda de quatre peces sense lletra publicades per López Calo, qui opina que són les úniques obres instrumentals per a església que es conserven del segle XVI, a la Catedral de València es conserva una Missa i en el Col·legi del Patriarca es conserven tres motets. Algunes de les seues obres es van copiar i van portar a Amèrica, on es conserven.[9] Entre les seues obres s'inclouen:[10]

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • Opera Varia. Gil-Tarrega, Victoria Musicae Label: La Mà De Guido - LMG 2053.
  • Los Motetes de Cuaresma (2003). Retrobem la nostra música, Diputació Provincial de València, CD nº 22.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Soler García, José María. «I. Antecedentes». A: El polifonista villenense Ambrosio Cotes, 1979. 
  2. George Grove; Stanley Sadie; John Tyrrell. The New Grove dictionary of music and musicians. Music, 2001. 
  3. Casares Hervás, Manuel. Archivo Catedral-Inventario General, 1965. 
  4. Van der Straeten, Edmond. Les musiciens néerlandais en Espagne du douzième au dix-huitième siècle, 1888, p. 468-469. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Cotes, Ambrosio». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  6. Soler García, José María. «V. Árbol genealógico de Ambrosio Cotes». A: El polifonista villenense Ambrosio Cotes, 1979. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Soler García, José María. «VI. Primeros años de Cotes. Su acceso al magisterio de capilla de Santiago». A: El polifonista villenense Ambrosio Cotes, 1979. 
  8. Climent Barber, José. Historia de la música contemporánea valenciana, 1978. 
  9. Error en el títol o la url.Emilio Casares; José López-Calo; Ismael Fernández de la Cuesta; María de la Luz González Peña. «», 1999.
  10. Andrea Bombi; Juan José Carreras; Miguel Ángel Marín. Música y cultura urbana en la edad moderna. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ambrosio Cotes