Bufali

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bufali
Escut  de Bufali
(En detall)
Localització

Localització  de Bufali respecte del País Valencià Localització  de Bufali respecte de la Vall d'Albaida


Municipi de la Vall d'Albaida
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Vall d'Albaida
Manc. de la Vall d'Albaida
Ontinyent
Gentilici Bufalità, bufalitana
Predom. ling. Valencià
Superfície 3,19 km²
Altitud 239 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
177 hab.
55,49 hab/km²
Coordenades 38° 52′ 08″ N, 0° 30′ 56″ O / 38.86889°N,0.51556°O / 38.86889; -0.51556Coord.: 38° 52′ 08″ N, 0° 30′ 56″ O / 38.86889°N,0.51556°O / 38.86889; -0.51556
Distàncies 84 km de València
13,2 km de Ontinyent
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PP i 1 PSPV
Juan Salvador Jordá Olcina (PP) (2007)
Codi postal 46891
Codi territorial 46075
Festes majors Del 15 al 20 d'agost
Web

Bufali és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.

Història[modifica | modifica el codi]

D'origen àrab, que l'anomenaven Bohali, el primer document escrit en què apareix és el Llibre de Repartiment on se l'esmenta indistintament com Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich. Abans de l'expulsió l'habitaven 96 famílies de moriscos, però després aquesta va descendir a sols 10 cases habitades. Des de 1574 s'independitza de la parròquia de Montaverner i assoleix parròquia pròpia. En el segle XVII Felip III funda el marquesat d'Albaida al qual s'adscriu Bufali. En 1884 una gran inundació va arrasar el poble.

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

A hores d'ara (dades de 2003) hi ha 200 habitants, de gentilici bufalitans. Un 96,38% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001.

L'activitat econòmica bàsica sempre ha estat l'agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i garrofers)

Geografia[modifica | modifica el codi]

Al seu xicotet terme –3,3 km²– hi ha l'antiga Nevera de la Lloma de la Solaneta, nevera del segle XVII però en perill de caure per la seua mala conservació. També és digna d'esment la Font del Riu, paratge a la vora del riu d'Albaida, recentment habilitada com a zona d'esbargiment.

Transports[modifica | modifica el codi]

L'estació de ferrocarril de Bufalí pertany a la línia 47 de mitja distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.

Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi
València-Nord C1 C2 C5 C-6 Rodalies València L3 L5
Xàtiva C2
El Genovés
Benigànim
La Pobla del Duc
Montaverner
Bufalí
Albaida
Agullent
Ontinyent
Agres
Cocentaina
Alcoi

Edificis d'interés[modifica | modifica el codi]

Al poble hi ha l'església de Ntra. Senyora de Loreto, aixecada sobre la primitiva, de 1574, que va caure amb la inundació de 1884.

Política[modifica | modifica el codi]

L'ajuntament està governar pel PP, que compta amb 5 de 5 regidors.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bufali Modifica l'enllaç a Wikidata