La Punta de la Cella
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Salou (Tarragonès)  | |||
| ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
La Punta de la Cella és un poblat ibèric que es troba al Cap de Salou, just a tocar la costa (Tarragonès).[1][2] El paratge ha estat perjudicat per l'explotació d'una pedrera que es va construir per construir el dic de Llevant del port de Tarragona.
El poblat ibèric de la Cella va ser descobert durant els anys quaranta pels col·laboradors de Salvador Vilaseca i Anguera. Al setembre de 2002 es va realitzar la primera excavació en el jaciment ibèric per limitar-ne l'extensió. Van trobar murs i van continuar amb l'excavació. Després van netejar els materials obtinguts. L'últim dia van realitzar la documentació gràfica per facilitar les posteriors excavacions arqueològiques.[3]
Es van trobar estructures muràries de les mateixes característiques constructives que pertanyien a un conjunt d'habitacions. El material ceràmic indica que es tracta d'unes estructures ibèriques; en concret, sembla que es tracta d'un gran oppidum ibèric costaner.
Des de l'inici dels treballs, el 2010, les diverses campanyes han posat al descobert bona part de l'estructura d'aquest poblat, el més destacat del Tarragonès. Data del 400 aC i va ser ocupat fins al 250 aC, aproximadament, quan s'abandona pacíficament, motiu pel qual es troba en un molt bon estat de conservació. El futur passa, ara, per seguir delimitant el jaciment en els terrenys que hi ha per fora de la tanca actual que l'envolta i per on ha de passar el camí de ronda. A més, caldrà incloure el jaciment dins de les línies prioritàries de recerca del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV "Gresepia" a través dels plans de recerca quadriennals de la Generalitat de Catalunya, per continuar treballant-hi.[4]
El setembre de 2012 es va dur a terme l'última intervenció arqueològica en el jaciment. Durant una visita en els treballs, l'alcalde de Salou, Pere Granados, va anunciar la pretensió de l'Ajuntament d'integrar el jaciment dins del circuit de visites del municipi i incorporar-ho dins del camí de Ronda.[5]
Hom ha volgut identificar el poblat amb la ciutat de Cal·lípolis,[6] la qual, en realitat, probablement no va existir mai.[7][8]
Referències[modifica]
- ↑ Grup de Recerca Seminari de Protohitòria i Arqueologia de la Universitat de Rovira i Virgili (GRESEPIA). La Cella (Salou, Tarragona). Un puerto comercial en el litoral cessetano. Tarragona
- ↑ «El Racó de la Cella». Patrimoni arqueològic de Salou [Consulta: 1r març 2016].
- ↑ «Excavació arqueològica La Cella». [Consulta: 1r març 2016].
- ↑ Gracià, Oriol «Salou desenterra el seu passat ibèric». Sàpiens, 28-07-2014 [Consulta: 1r març 2016].
- ↑ Filella, Carina «Troben restes singulars en un poblat ibèric de Salou». El Punt Avui, 7 juliol 2014 [Consulta: 1r març 2016].
- ↑ «Poblat ibèric de la Punta de la Cella». Visit Salou. [Consulta: 9 setembre 2022].
- ↑ «La Punta de la Cella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mar, Ricardo; Ruiz de Arbulo, Joaquín; Vivó, David; Beltrán-Caballero, José Alejandro. Tarraco, arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana. I. De la Tarragona ibérica a la construcción del templo de Augusto. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2015, p. 30-31. ISBN 8484243850 [Consulta: 9 setembre 2022].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Punta de la Cella |
- Pregó Jordi Diloli Arxivat 2016-03-15 a Wayback Machine.
