El Castellet (Folgueroles)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
El Castellet
Dades
TipusPoblat ibèric Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaFolgueroles (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 56′ N, 2° 21′ E / 41.93°N,2.35°E / 41.93; 2.35
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN853-MH Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC948 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC2592 Modifica el valor a Wikidata

El Castellet és una obra de Folgueroles (Osona) declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

Es tracta d'un edifici civil. Fou un habitacle situat en un turó prop de Folgueroles. Està format per una muralla de 65 m de llarg i a la part central i per l'exterior presenta una torre de planta rectangular de 6,3 x 13 m amb una lleugera inclinació. La part interior serveix d'aixopluc a deu habitacions de 5 x 6,5 m separats per murs d'1,3 m. L'ocupació d'aquests habitacles era domèstica.[1]

El material constructiu va ser: lloses de pedra i blocs de gres de Folgueroles. Format per pedres irregulars utilitzades en sec.[1]

Les cobertes devien ser de materials lleugers: brancatges i fang.[1]

La cronologia del jaciment, al voltant del segle iii aC, ha estat confirmada per la troballa, en els nivells fundacionals de la fortalesa, de dracmes emporitanes i de divisors com monedes de plata encunyades a Empúries, així com monedes d'imitació local, i també ceràmiques de vernís negre fabricades als tallers de Roses.[1]

Durant la primera fase de vida de l'establiment, l'ocupació fou pràcticament total. A la majoria d'estances s'hi realitzaren activitats domèstiques, concretament a l'àmbit 1 es va documentar un petit taller artesanal relacionat amb el treball del ferro. També, davant dels àmbits 1, 2 i 3 es va construir un pati empedrat que serviria com a espai comunitari pel grup que viu a l'establiment.[1][2]

Història[modifica]

És conegut des de les excavacions de 1960 realitzades pel Museu Episcopal de Vic i dirigides per M. Cassany. Respon als assentaments ibèrics situats en llocs elevats i construïts amb una clara intenció defensiva, per controlar el territori, i d'accés difícil.[1]

Aquests poblaments es poden situar a Osona als segles IV i III aC i són freqüents als contraforts del Montseny o de les Guilleries com en aquest cas. Tots tenen una característica comuna, una muralla de dimensions considerables que tanca el turó pel lloc de més fàcil accés.[1][3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «El Castellet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r març 2016].
  2. Molas i Font. «[http://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/164933/242440 HALLAZGOS EN EL CASOL DE PUIG CASTELLET, FOLGUEROLES(BARCELONA)]» (en castellà). Pyrenae, 1976.
  3. «Casol de Puigcastellet». folgueroles.com, 2014. Arxivat de l'original el 9 de juny 2016. [Consulta: 18 maig 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Memòries arqueològiques, Arxiu DGPC Palau Moja; Diverses memòries d'intervenció arqueològica: 498 / 1072 / 1524 / 4289 / 4653 / 3117 / 495

Enllaços externs[modifica]

  • «El Castellet». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.