Figuera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre una planta. Vegeu-ne altres significats a «Figuera (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Figuera
Figuera (Ficus carica)
Figuera (Ficus carica)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Segur
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Moraceae
Tribu: Ficeae
Gènere: Ficus
Espècie: F. carica
Nom binomial
Ficus carica
L.

La figuera (Ficus carica) és l'arbre que fa les figues.

Brancam de la figuera

Descripció botànica[modifica | modifica el codi]

Arbre de fulla caduca del gènere Ficus que compta amb més de 1.000 espècies, principalment a les regions càlides i intertropicals.

Ficus carica és l'única espècie del gènere Ficus que es troba en estat silvestre a Europa.

La figuera és monoica en els individus silvestres que s'anomenen cabrafiguera. És planta dioica en les races conreades. De 5 a 10 metres d'alçada, de capçada ampla, fa una flaire característica, amb un làtex, escorça grisenca, fulles palmatipartides o de forma variable (les fulles exteriors són més grosses i més simètriques que les interiors). Floreix del febrer a l'abril amb flors unisexuals reunides en gran nombre dins un receptacle piriforme, carnós anomenat en termes botànics siconi (la figa). La figa madura durant l'agost, setembre i octubre. Alguns tipus de figueres, anomenades bíferes fan també un fruit anomenat figaflor o bacora a finals de juny.

Conreu[modifica | modifica el codi]

La figuera

Arbre molt rústec i resistent a la secada i a la salinitat. Accepta terres calcàries i lleugerament àcides i també amb poca fondària, però els millors rendiments resulten amb sòls amb bona capacitat d'emmagatzemar aigua. Sovint es troba com exemplar aïllat sense estar en forma de plantacions ordenades. Les figues tenen prou temperatura per madurar bé fins a la part inferior de la muntanya mitjana. Aprofita molt bé les pluges de tardor típiques del clima mediterrani. En regadiu es planten en marcs més amples que la resta de fruiters per la gran amplada que té la capçada.

Fa molta ombra i moltes males herbes no poden prosperar sota la figuera. Necessita un adobat equilibrat en nitrogen, fósfor i potassa. La collita s'ha de fer amb compte, les branques són fràgils i el fruit és tou i molt fàcilment s'esquinça, per fer la collita es necessita molta mà d'obra. Els ocells es mengen i espatllen moltes figues.

Figa partida per la meitat

Als Països Catalans era tradicionalment un dels conreus principals però actualment és un conreu en regressió, malgrat domina encara en gran part del paisatge de la Mallorca septentrional i es troben figueres arreu de la resta del territori.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]