Castell de Vilassar
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Primera menció escrita | 1171 | |||
| Construcció | Segle X - Segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | Restaurat el 1950 | |||
| Estil arquitectònic | gòtic | |||
| Altitud | 151 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilassar de Dalt (Maresme) | |||
| Localització | Carrer Àngel Guimerà, 39 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 239-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0000447 | |||
| Id. IPAC | 264 | |||
| Id. IPAPC | 11913 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Marquesat de Santa Maria de Barberà | |||
| Ocupant | Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà | |||
| Lloc web | castillodevilassar.com | |||
El Castell de Vilassar, situat a Vilassar de Dalt, al Maresme, es troba a l'extrem d'un dels braços que davallen de la Serralada Litoral, que divideix els aiguavessants de les dues rieres de la població, deixant un fort pendent (rost) al costat de ponent i integrat a la part de llevant dins el nucli urbà de la vila. Fou restaurat el 1950.
Història[modifica]
Sembla plausible que els orígens del castell es remuntin al segle x, quan ja existia un nucli originari format per una torre de guaita i un recinte emmurallat al voltant. Al principi constituïa el centre d'una jurisdicció amb entitat pròpia però aviat fou propietat dels senyors de Burriac. L'any 1146, Berenguer Guadall de Sant Vicenç i Berenguera establiren la batllia de Vilassar a Marc Morell. El 1171, Pere de Sant Vicenç pactà amb Pere de Montornès una convinença per la qual li encomanà els feus de la torre de Vilassar.
L'any 1262, Berenguer de Sant Vicenç el cedeix juntament amb el castell de Burriac al seu fill Guillem. El 1273, Guillem comprà el dret sobre la castlania a Guillem de Tagamanent. L'any 1322 els castells de Sant Vicenç i Vilassar van passar a Berengueró de Sant Vicenç qui morí sense successió masculina, probablement degut a la pesta negra. En quedar la família Sant Vicenç sense descendència, i per a satisfer el gran nombre de creditors, els castells de Vilassar i Burriac van ser venuts al burgès i escrivà de ració barceloní Pere des Bosc l'any 1352 per 190.000 sous. Pere des Bosc racionalitzà la gestió i administració de les seves jurisdiccions. Capbrevà els seus dominis (1358-60) i establí els termes amb els castell de Dosrius i el de Mataró, procés que originà conflictes amb els senyors de Premià i de la Roca.
Al segle xv va ser integrat a les possessions reials per Alfons el Magnànim (1419) tot i que els des Bosc van seguir ocupant-lo durant els segles xvi i xvii. L'any 1704, quan s'extingí la família des Bosc, per enllaços matrimonials passà als Oms, als Copons (marquesos de Moià de la Torre) i als Sarriera (marquesos de Santa Maria de Barberà i de la Manresana), que encara en mantenen la propietat. Sense perdre el seu paper de centre de cobrament de rendes dominicals, el castell tingué funcionalitat bèl·lica diverses vegades. L'entrada de les tropes borbòniques (1713), el saqueig de la divisió napoleònica del general Lechi (1809) i la darrera carlinada (1874).
L'edifici va anar adquirint la seva actual forma durant els segles xiv i xv i a partir del xvi va començar a entrar en decadència encara que s'hi feu una important reforma al segle xviii. L'any 1931 va ser declarat monument historicoartístic, sent restaurat l'any 1950. L'any 1956 acaben les obres de reforma i restauració empreses pels propietaris.
Actualment acull l'arxiu històric dels marquesos de Barberà amb més de 8000 pergamins, centenars de lligalls en paper, 300 llibres i 70 manuscrits, i és un dels arxius privats medievals més importants del nostre país. L'any 1986 fou declarat bé d'interès cultural per la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documental de la Generalitat de Catalunya.
L'edifici[modifica]
Segons Monreal i Riquer el segle xii ja existia el castell que constava d'una gran torre de l'homenatge cilíndrica i un recinte que coincidia quasi totalment amb l'actual. A finals del segle xiii s'hi afegí una torre quadrada gòtica al costat dret de la portalada. A partir del segle xiv evoluciona cap al concepte de palau residencial patint un seguit de reformes radicals.[1] A finals del segle xv es decorà la façana. Les finestres gòtiques són del segle xv. El procés de deteriorament comença el segle xvii; s'hi introduïren un seguit d'afegits que foren eliminats en la restauració del segle xx (1950-56).
El castell és de planta irregular concentrada. Consta de dos recintes articulats al voltant de dos patis. S'entra al primer àmbit per un pont d'obra que salva un vall ample i fondo. Al costat dret del pati hi ha les sales antigament destinades a taller i al costat esquerre la capella dedicada a la Santíssima Trinitat i a la Concepció de Maria (segons breu concedit pel papa Benet XIII el 1402) i la cuina. Està documentada en aquest indret des de l'any 1402 encara que la decoració que podem veure i el retaule actual són del 1680 quan es restaurà tota la capella. El retaule és obra del pintor barceloní Joan Arnau.[2] La segona portalada s'obre a un pati interior que inclou la torre rodona, cilíndrica, de cinc pisos i un mur de més de 2 m de gruix que conté encastada l'escala de cargol. La torre és probablement del segle xi.
El quadrilàter determinat pel perímetre de d'edifici i aquest pati interior dona lloc a tres crugies als costats E, S i W mentre que al N només hi cap un estret camí de ronda a l'altura dels merlets. El primer pis de la crugia de ponent era destinat a magatzem de blat, cuina i font mentre que al costat de llevant s'obria l'ala noble.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Guardiola Prim, Lluís. Sant Joan de Vilassar : Història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar: Gràfiques Garcia, 1955.
- Domínguez Castells, Josep; Oliva Ricós, Benet. Vilassar de Dalt : Història gràfica 1880-1940. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1994. ISBN 84-281-0825-0.
- Oliva Ricós, Benet «La capella i el retaule de la Concepció del castell de Vilassar». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria [Mataró], núm. 53, 1995, p. 20.
- Lladó Gràcia, Julià «El castell de Vilassar». Fonts: Butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell [Argentona], núm. 9, gener 2002, p. 25.
- Graupera Graupera, Joaquim «Els Desbosch, promotors d'obres d'art en temps del gòtic». XXII Sessió d'Estudis Mataronins, 19 de novembre de 2005. Comunicacions presentades. MASM;PMC [Mataró], 2005, p.71-92.
- Graupera Graupera, Joaquim «[recurs en línia] 1885. Una excursió al castell de Vilassar.». Maresme Medieval.Bloc de Quim Graupera. [Mataró], [consulta: 29 juliol 2013].http://quimgraupera.blogspot.com.es/2012/11/una-excursio-al-castell-de-vilassar-del.html.
- Catalunya Romànica,vol. XX El Barcelonès El Baix Llobregat El Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 318 i 461. ISBN 84-7739-401-6.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Vilassar |