Martinet blanc comú
Egretta garzetta  | |
|---|---|
 Martinet blanc fotografiat al Delta del riu Okavango (Botswana). | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 28 g (pes al naixement) 532 g (pes adult) |
| Envergadura | 92 cm |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 21 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 62774969 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Ardeidae |
| Gènere | Egretta |
| Espècie | Egretta garzetta Linnaeus, 1766 |
| Tipus taxonòmic | Egretta |
| Distribució | |
 | |
.jpg)
El martinet blanc (Egretta garzetta) és un ocell de la família dels ardèids,[1] molt més esvelt que l'esplugabous.
És conegut com a garseta blanca al País Valencià, garsa blanca, agró/auró blanc[2] a les Balears i aïró[3] a l'Alguer. El nom popular al delta del Llobregat és martinenc.[4]
Reproducció[modifica]
Hi ha en colònies mixtes juntament amb altres ardèids a l'Albufera de València, al Delta de l'Ebre i a la zona de l'Empordà.
Fa el niu en llocs tranquils prop de l'aigua, en canyissars i, de vegades, en els arbres, encara que, de vegades, ho fa també en penya-segats (illa de Cap Verd). La parella reproductora defensen un petit territori de cria (3-4 m al voltant del niu) i la posta consta de 3-6 ous de color verd clar o blavís que faran eclosió al cap de 21-25 dies. Els polls volen quan fa 35 dies que han nascut.[5]
Alimentació[modifica]
S'alimenta de peixos, granotes, rèptils, amfibis, cucs i insectes i també algun cranc.
Hàbitat[modifica]
Hom el troba en zones embassades, rius i llacs.
Distribució geogràfica[modifica]
És autòcton del sud i l'est de la península Ibèrica, de la Camarga, d'alguns llacs suïssos, de Sicília,del sud-est d'Europa i de les regions temperades d'Àsia, Àfrica i Austràlia. N'hi ha poblacions sedentàries però les septentrionals hivernen a l'Àfrica i al sud d'Àsia. És comú a la Catalunya continental, i de pas i a l'hivern a les illes Gimnèsies.
Colonització del Nou Món[modifica]
Recentment ha començat a colonitzar les Amèriques: va fer acte de presència a Barbados l'abril del 1954 i hi va començar a criar en aquesta illa a partir del 1994. Avistaments d'aquest ocell s'han produït també des de Surinam i Brasil al sud fins al Quebec i Terranova al nord.
Colonització de l'Europa del Nord[modifica]
Fins a la dècada del 1950, el martinet blanc només era present al sud d'Europa però, a partir dels decennis següents, se n'ha anat estenent vers el nord: com ara, França i les costes del Mar del Nord. Fins i tot va criar als Països Baixos l'any 1979 i a la dècada del 1990. A Gran Bretanya era una espècie escassa fins a les darreries del segle xx i, certament no hi niava. En canvi, i des de fa poc temps, ha esdevingut reproductora en les Illes Britàniques (el seu primer registre de nidificació es pensa que va tindre lloc a Dorset l'any 1996, encara que n'hi ha registres no confirmats a Sussex de la dècada del 1970.[6] Ara n'hi ha diverses colònies al llarg del sud d'Anglaterra i va criar per primera vegada a Gal·les l'any 2002.[7] A Irlanda, el martinet blanc va criar per primera vegada l'any 1997 al comtat de Cork.
Costums[modifica]
És una espècie força gregària i sedentària, però escassa durant els mesos d'hivern als Països Catalans. Com moltes altres espècies, a la primavera nous contingents d'ocells migrants s'afegeixen a la població hivernal. Aquells arriben per l'abril i el maig, per retornar als seus quarters d'hivern durant el mes d'octubre.
Observacions[modifica]
Les plomes escapulars del martinet blanc van ésser molt sol·licitades per decorar barrets (si fa no fa, des del segle xvii, però fou el segle xix el que va registrar-ne una major demanda). N'era tal la demanda que granges de cria d'aquesta espècie van ser establides de manera que els exemplars podien ésser plomats sense necessitat de sacrificar-los. Tot i així, la major part de les plomes provenien d'exemplars caçats i la supervivència de l'espècie va començar a ressentir-se'n. Amb la finalitat de protegir-la de l'extinció es van promulgar lleis per a la seua conservació i la seua població, en general, ha experimentat un gran increment. De tota manera, això varia en els diferents països i, per exemple, a l'estat australià de Victòria la subespècie Egretta garzetta nigripes encara es troba amenaçada d'extinció.[8]
Referències[modifica]
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 211. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ DCVB
- ↑ http://www.algueres.net/vocabols/892/airo.aspx
- ↑ Gutiérrez, Ricard; Esteban, Pau; Santaeufemia, F. Xavier. Els Ocells del Delta del Llobregat. Barcelona: Lynx Edicions, 1995, p. 173. ISBN 84-87334-16-4.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 21-22. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Error en el títol o la url.Edward Marriott. «». The Observer, 01-04-2007.[Enllaç no actiu]
- ↑ Royal Society for the Protection of Birds
- ↑ Department of Sustainability and Environment of Australia.
Enllaços externs[modifica]
- «Martinet blanc comú». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya
- Informació sobre la població d'aquest ocell a Portugal (portuguès)
- Descripció i hàbitat d'aquest ocell (francès) i (anglès)
- Fotografies d'aquest ocell (anglès)
- Taxonomia del martinet blanc (anglès)