Gimnèsies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les Illes Gimnèsiques (en gris fosc).

Les Gimnèsies o Illes Gimnèsiques és com es denominen les dues illes més grans de les Balears (amb els illots adjacents):

Etimologia del nom[modifica | modifica el codi]

L'origen del nom Gimnèsies rau en un antic nom grec. Segons alguns autors així és com denominaven els grecs a les illes habitades pels talaiòtics. Els grecs reclutaven els foners mallorquins i menorquins per formar llurs tropes lleugeres, que les anomenaven gymnetes (gymnos, en grec significa nu) al·ludint no tant a la completa nuesa, sinó a l'escassetat del seu equip militar comparat, per exemple, amb els hoplites, d'armament pesant. Per tant, i segons els autors clàssics com Licofront, les illes dels gymnetes varen rebre el nom de Gimnèsies.

Les fonts clàssiques (Timeu) també expliquen que els seus habitants utilitzaven l'oli de llentiscle per ungir-se. Segons Joan Nadal, els grecs anomenaren "Gimnèsies" a les illes majors que era així com ells anomenavan als foners, que lluitaven nus.

Modernament s'ha reprès la denominació antiga de Gimnèsies o Gimnèsiques,[1] sobretot en cercles acadèmics i científics, on és habitual recórrer a les arrels greco-llatines per elaborar cultismes i tecnicismes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Belenguer, E. Història de les illes Balears. Barcelona: Edicions 62, 2004. 525 p. (volum I) ISBN 84-297-5506-3

Coord.: 39° 48′ 46″ N, 3° 34′ 34″ E / 39.812761111111°N,3.57605°E / 39.812761111111; 3.57605