Siboc
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Caprimulgus ruficollis Temminck, 1820 |
||||||||||||||
 Àrea de distribució del siboc: àrea de cria (taronja), àrea d'hivernada (blau clar) i àrea de la subespècie Caprimulgus ruficollis desertorum (marró clar).
|
||||||||||||||
El siboc (Caprimulgus ruficollis) és un ocell de l'ordre dels caprimulgiformes, semblant a l'enganyapastors però més clar.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- És més gros que l'enganyapastors (30 cm) i la seua envergadura alar és de 64 cm.
- Té el cap més gran i la cua més llarga que l'enganyapastors (arriba als 16 cm).
- Potes curtes.
- Ulls grossos i de color negre.
- Presenta una grossa taca blanca a la gorja.
- Collar roig daurat.
- Ales llargues.
- El plomatge d'ambdós sexes és similar.
- Totes les coberteres alars amb les puntes pàl·lides i amples.
- Ambdós sexes tenen taques pàl·lides a les ales i als costats de la cua.
- Bec curt, petit i de color negrós.
- L'interior de la boca és de color rogenc.
- Al voltant de la boca té com una mena de pèls forts per a enxampar insectes voladors[1]
Subespècies [modifica]
- Caprimulgus ruficollis ruficollis
- Caprimulgus ruficollis desertorum (Erlanger, 1899) -àrees desèrtiques del Marroc, Algèria i Tunísia-.
Reproducció [modifica]
Cria a la Península Ibèrica i a l'Àfrica del Nord. Al maig-juliol pon 2 ous que deixa directament a terra, vora uns arbusts a dins del bosc o en els límits. Els pollets que en neixen són alimentats per ambdós pares. Fan dues cries.
Alimentació [modifica]
Menja insectes que caça al vol o a terra.
Hàbitat [modifica]
En general prefereix un clima més càlid, un terreny més sec i obert i situat a menys alçada, i també prefereix viure més a prop del terra, per això defuig els arbres.
Distribució geogràfica [modifica]
Habita en pinedes i garrigues de l'Àfrica del Nord, al Iemen, a tot el centre i sud de la Península Ibèrica, al País Valencià, i al sud i oest del Principat de Catalunya.[2] De totes maneres no és excessivament abundant a Catalunya (de fet, a Europa no es troba), i només el podem trobar a la part més meridional (l'enganyapastors ocupa, preferentment, la part nord del territori, mentre que el seu parent, el siboc, ho fa a la part sud).[3]
Costums [modifica]
- Tal com l'enganyapastors és migrador i estiuenc, però el siboc arriba als Països Catalans més tard (abril-maig) que l'enganyapastors (març-abril). A finals d'agost inicia el viatge que el durà a l'Àfrica Occidental de clima tropical, lloc on hivernarà.
- És un ocell nocturn.
- Té un cant disil·làbic i ronc.
Conservació [modifica]
Es troba amenaçat per la destrucció de les seues àrees de nidificació, per la manca d'aliment a causa dels plaguicides, per l'atropellament per part d'automòbils i per certes pràctiques agrícoles.
Referències [modifica]
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
- ↑ Enciclopèdia Catalana (català)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 70-71. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs [modifica]
- Descripció i fotografies (anglès)
- IUCN (anglès)
- El siboc a Portugal (portuguès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- BirdLife (anglès)
- Oiseaux.net (francès)
- El siboc al Principat de Catalunya (català)
- Vídeos en el seu hàbitat natural (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- Avibase (català)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Siboc |
