Siboc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Siboc
Caprimulgus ruficollis.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Caprimulgiformes
Família: Caprimulgidae
Gènere: Caprimulgus
Espècie: C. ruficollis
Nom binomial
Caprimulgus ruficollis
Temminck, 1820
Àrea de distribució del siboc: àrea de cria (taronja), àrea d'hivernada (blau clar) i àrea de la subespècie Caprimulgus ruficollis desertorum (marró clar).
Àrea de distribució del siboc: àrea de cria (taronja), àrea d'hivernada (blau clar) i àrea de la subespècie Caprimulgus ruficollis desertorum (marró clar).

El siboc (Caprimulgus ruficollis) és un ocell de l'ordre dels caprimulgiformes, semblant a l'enganyapastors però més clar.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • És més gros que l'enganyapastors (30 cm) i la seua envergadura alar és de 64 cm.
  • Té el cap més gran i la cua més llarga que l'enganyapastors (arriba als 16 cm).
  • Potes curtes.
  • Ulls grossos i de color negre.
  • Presenta una grossa taca blanca a la gorja.
  • Collar roig daurat.
  • Ales llargues.
  • El plomatge d'ambdós sexes és similar.
  • Totes les coberteres alars amb les puntes pàl·lides i amples.
  • Ambdós sexes tenen taques pàl·lides a les ales i als costats de la cua.
  • Bec curt, petit i de color negrós.
  • L'interior de la boca és de color rogenc.
  • Al voltant de la boca té com una mena de pèls forts per a enxampar insectes voladors[1]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Cria a la Península Ibèrica i a l'Àfrica del Nord. Al maig-juliol pon 2 ous que deixa directament a terra, vora uns arbusts a dins del bosc o en els límits. Els pollets que en neixen són alimentats per ambdós pares. Fan dues cries.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja insectes que caça al vol o a terra.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

En general prefereix un clima més càlid, un terreny més sec i obert i situat a menys alçada, i també prefereix viure més a prop del terra, per això defuig els arbres.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Habita en pinedes i garrigues de l'Àfrica del Nord, al Iemen, a tot el centre i sud de la Península Ibèrica, al País Valencià, i al sud i oest del Principat de Catalunya.[2] De totes maneres no és excessivament abundant a Catalunya (de fet, a Europa no es troba), i només el podem trobar a la part més meridional (l'enganyapastors ocupa, preferentment, la part nord del territori, mentre que el seu parent, el siboc, ho fa a la part sud).[3]

Costums[modifica | modifica el codi]

Conservació[modifica | modifica el codi]

Es troba amenaçat per la destrucció de les seues àrees de nidificació, per la manca d'aliment a causa dels plaguicides, per l'atropellament per part d'automòbils i per certes pràctiques agrícoles.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
  2. Enciclopèdia Catalana (català)
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 70-71. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Siboc