Àguila marcenca
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  Exemplar fotografiat a la Camarga (Estat francès).
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Circaetus gallicus (Gmelin, 1788) |
||||||||||||||||
 Distribució geogràfica: Àrea de cria (verd clar), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd fosc).
|
||||||||||||||||
L'àguila marcenca (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera al País Valencià [1], és un ocell de l'ordre dels falconiformes amb un cap arrodonit que recorda el duc.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- Mesura uns 63-69 cm i fa 185-195 cm d'envergadura alar.
- El mascle pesa 1.100-2.000 g i la femella 1.300-2.700 g.[2]
- Part inferior blanca, la superior bruna i la punta de les ales negra.
- Cap gruixut, marronós, amb uns grans ulls gairebé frontals.
- Ulls de color groc molt viu.
- Els immadurs s'assemblen als adults però són més pàl·lids i tenen la nuca més blanca.
- Té unes dures escates a les potes que li serveixen de protecció davant les possibles mossegades de les serps, que engoleix començant pel cap.
[modifica] Subespècies
- Circaetus gallicus ferox
- Circaetus gallicus gallicus
- Circaetus gallicus heptneri
- Circaetus gallicus hypoleucos
[modifica] Reproducció
Nia en arbres o arbusts, en plataformes que prepara amb branques seques i verdes (reutilitzen el mateix niu cada any). Cova un ou de color blanc durant 45 dies i el poll vola al cap de 75 dies més. Assoleix la maduresa sexual als 3-4 anys.
[modifica] Alimentació
Fonamentalment menja serps (80% de la seua dieta), llangardaixos, granotes, etc., i, de manera ocasional, petits mamífers de la grandària d'un conill. Molt rarament menja ocells o insectes grossos.
[modifica] Distribució geogràfica
Nia a la Península Ibèrica i és freqüent a tota l'Europa meridional, conca mediterrània, Rússia, Orient Pròxim, Índia, Pakistan i algunes illes d'Indonèsia.
[modifica] Costums
- Els exemplars presents als Països Catalans són de caràcter estival i tornen al país al març (d'ací el nom de marcenca), precisament quan colobres i escurçons surten del repós hivernal, tot i que no sembla que s'interessi gaire per aquestes darreres, de verí molt potent.[3] Emigra a l'Àfrica subsahariana vers els mesos de setembre-octubre.
- Les poblacions asiàtiques són sedentàries.
- És un ocell silenciós fora del temps de reproducció.
[modifica] Conservació
Les poblacions europees han patit una davallada en els darrers anys com a conseqüència de certs canvis en les pràctiques agrícoles i en la gestió del territori on són presents.[4]
[modifica] Observacions
Pot arribar a viure 17 anys.
[modifica] Referències
- ↑ noms populars de les aus al Pais Valencià
- ↑ Descripció i hàbitat. (francès)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 34. ISBN 84-315-0434-X.
- ↑ Oiseaux.net. (francès)
[modifica] Enllaços externs
- «Àguila marcenca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fotografies i descripció. (anglès)
- Informació diversa sobre aquesta au. (anglès)
- CITES. (anglès)
- Fauna Europaea. (anglès)
- IUCN. (anglès)
- Animal Diversity Web. (anglès)
- Encyclopedia of Life. (anglès)
- Vídeos en el seu hàbitat natural. (anglès)
- L'àliga marcenca a Portugal. (portuguès)
- African Bird Image Database. (anglès)
- BirdGuides. (anglès)
- Avibase. (català)
- BirdFacts. (anglès)
- Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
- Enregistraments sonors. (anglès)
- Distribució geogràfica. (anglès)
- L'àliga marcenca a Catalunya. (català)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
