Àguila marcenca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Àguila marcenca
Circaetus gallicus 02.jpg
Exemplar fotografiat a la Camarga (Estat francès).
Exemplar fotografiat a la Camarga (Estat francès).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Falconiformes
Família: Accipitridae
Subfamília: Circaetinae
Gènere: Circaetus
Espècie: C. gallicus
Nom binomial
Circaetus gallicus
(Gmelin, 1788)
Distribució geogràfica: Àrea de cria (verd clar), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd fosc).
Distribució geogràfica: Àrea de cria (verd clar), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd fosc).
Àliga marcenca en vol.
Urpes de l'àliga marcenca.
Àguila marcenca
Exemplar dissecat.

L'àguila marcenca (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera al País Valencià,[1] és un ocell de l'ordre dels falconiformes amb un cap arrodonit que recorda el duc.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Mesura uns 63-69 cm i fa 185-195 cm d'envergadura alar.
  • El mascle pesa 1.100-2.000 g i la femella 1.300-2.700 g.[2]
  • Part inferior blanca, la superior bruna i la punta de les ales negra.
  • Cap gruixut, marronós, amb uns grans ulls gairebé frontals.
  • Ulls de color groc molt viu.
  • Els immadurs s'assemblen als adults però són més pàl·lids i tenen la nuca més blanca.
  • Té unes dures escates a les potes que li serveixen de protecció davant les possibles mossegades de les serps, que engoleix començant pel cap.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Niu en arbres o arbusts, en plataformes que prepara amb branques seques i verdes (reutilitzen el mateix niu cada any). Cova un ou de color blanc durant 45 dies i el poll vola al cap de 75 dies més. Assoleix la maduresa sexual als 3-4 anys.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Fonamentalment menja serps (80% de la seua dieta), llangardaixos, granotes, etc., i, de manera ocasional, petits mamífers de la grandària d'un conill. Molt rarament menja ocells o insectes grossos.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Nia a la península Ibèrica i és freqüent a tota l'Europa meridional, conca mediterrània, Rússia, Orient Pròxim, Índia, Pakistan i algunes illes d'Indonèsia.

Costums[modifica | modifica el codi]

Conservació[modifica | modifica el codi]

Les poblacions europees han patit una davallada en els darrers anys com a conseqüència de certs canvis en les pràctiques agrícoles i en la gestió del territori on són presents.[4]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Pot arribar a viure 17 anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. noms populars de les aus al País Valencià
  2. Descripció i hàbitat. (francès)
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 34. ISBN 84-315-0434-X.
  4. Oiseaux.net. (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]