Gavot

Gavot
Pingdai fotografiat a Islàndia.
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Subclasse: Neornithes Infraclasse: Neognathae Superordre: Neoaves Ordre: Charadriiformes Subordre: Lari Família: Alcidae Subfamília: Alcinae Tribu: Alcini Gènere: Alca (Linnaeus, 1758) Espècie: A. torda
Nom binomial
Alca torda (Linnaeus, 1758)

Parella de gavots amb el seu pollet fotografiats a Islàndia.

Pingdais fotografiats a les Illes Lofoten (Noruega).

Gavot fotografiat a Normandia (França).

El gavot o pingdai (Alca torda) és un ocell de l'ordre dels caradriformes, comú als Països Catalans. És l'única espècie del seu gènere.

Morfologia

• Fa 40-41 cm de llargària total i 60-69 cm d'envergadura alar.
• Pesa 700 g.
• De color blanc, amb les parts superiors negres. Presenta una fina franja alar blanca.
• Coll curt.
• Bec gran, comprimit lateralment, negre amb una fina franja blanca.
• Cua llarga i punxeguda.
• A l'hivern, que és quan es pot observar al Mediterrani, mostra els costats del coll de color blanc, mentre que a l'estiu els té negres.

Subespècies

• Alca torda torda (est de Nord-Amèrica, Grenlàndia, Dinamarca, Noruega, des de Múrmansk fins a la Mar Blanca i la Mar Bàltica).
• Alca torda islandica (Islàndia, Illes Fèroe, Gran Bretanya, Irlanda, Illes del Canal i Bretanya; també a les Balears a l'hivern).
• Alca torda britannica

Reproducció

Nidifiquen a terra i en grans colònies denses i mixtes amb cadafets (Fratercula arctica), gavines tres-dits (Rissa tridactyla) i pingdais becfins (Uria aalge). Cova un únic ou de color variable (blanc, verd blavenc o crema) i de 75 mm de mida. Els pollets triguen 19-20 dies en abandonar el niu.

Les principals colònies de cria dels gavots són:

• Helgoland a Alemanya (54°10' N).
• Staple Island, Farne Islands al Regne Unit (55°38' N) -de maig a mitjan juliol-.
• Runde a Noruega (62°24' N) -3.000 parelles-.
• Látrabjarg a Islàndia (65°30' N) -230.000 parelles, de juny a juliol, que suposen el 40% de la població total del planeta-.
• Grímsey a Islàndia (66°33' N).

Alimentació

Mengen peixos (com ara arengs, sonsos -Gymnammodytes cicerellus-, capelins -Mallotus villosus-, sardina -Sardina pilchardus-, seitó -Engraulis encrasicholus- etc.), crustacis i cucs marins.

Hàbitat

Se'l pot veure vora els penya-segats, mentre que a l'estiu vola mar endins.

Distribució territorial

Habita a les costes nòrdiques d'Europa i a l'hivern a la Mediterrània occidental.

Costums

• Són excel·lents cabussadors, però tenen molt poca traça per caminar.
• Vol potent, recte i brunzent com el d'un coleòpter.
• Neda com una ànnera amb la cua cap dalt.
• Poden pescar sota l'aigua fins a fondàries de 7 m. S'impulsen amb les ales i empren les potes com a timó.

Observacions

Aquest és un parent proper dels pingüins àrtics (que es van extingir i que no s'han de confondre amb els antàrtics, que pertanyen a una altra família).

Enllaços externs

• El gavot a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
• El pingdai a l'Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
• El gavot a la UICN. (anglès)
• El pingdai a l'Animal Diversity Web. (anglès)
• Imatges i informació diversa d'aquest ocell. (anglès)
• Estudi de la població d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
• El pingdai a l'Avibase. (català)
• Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta espècie. (anglès)
• El gavot a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
• Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès)
• Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
• Vídeos de gavots en llur hàbitat natural. (anglès)
• Informació sobre la població de gavots a les Illes Britàniques. (anglès)
• Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
• Hàbitat i ecologia d'aquesta espècie. (castellà)