Gavina corsa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gavina corsa
Gavina roja fotografiada a la Punta de Ses Portes (Eivissa).
Gavina roja fotografiada a la Punta de Ses Portes (Eivissa).
Korallenmöve vorn.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Laridae
Gènere: Ichthyaetus
Espècie: I. audouinii
Nom binomial
Ichthyaetus audouinii
(Payraudeau, 1826)
Sinònims

Larus audouinii

Exemplars fotografiats a Punta de Ses Portes (Eivissa).
Gavina corsa en vol

La gavina corsa o gavina roja (Larus audouinii) és un ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar.
  • Té el dors i les ales d'un gris clar. Aquestes darreres presenten una conspícua taca negra formada per la part terminal de les primàries externes.
  • El bec és de color vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga (això la distingeix, a primera vista, de les altres gavines).
  • Les potes són d'un gris verdenc.
  • Iris fosc, amb anell orbital carmesí.
  • El cap i el pit són d'un blanc pur.[1]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Manté poblacions nidificants a les Balears, als Columbrets, al Delta de l'Ebre i al Delta del Llobregat, els efectius del qual sumen la meitat de la població mundial. Fora de les àrees de nidificació, aquesta gavina és molt escassa.

Fan el niu i hi ponen 2 ous, a l'abril-maig, en àrees sense gaire vegetació.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Pesca peixos i rarament menja carronya. S'alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses. Normalment vol penya-segats i roques a les illes on nia, però, en el cas de la colònia del Principat de Catalunya, s'ha adaptat a un terreny menys vertical, com ara el Delta de l'Ebre.

Costums[modifica | modifica el codi]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

És una espècie en expandiment,[2] ja que a la dècada de 1960 només n'hi havia 1.000 exemplars i, actualment, es calcula que n'hi ha 10.000.

Observacions[modifica | modifica el codi]

El seu nom científic honora el naturalista francès Jean Victoire Audouin.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 116. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 56. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavina corsa