Gavina corsa
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Gavina roja fotografiada a la Punta de Ses Portes (Eivissa).
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Ichthyaetus audouinii (Payraudeau, 1826) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Larus audouinii |
||||||||||||||
La gavina corsa o gavina roja (Ichthyaetus audouinii) és un ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar.
- Té el dors i les ales d'un gris clar. Aquestes darreres presenten una conspícua taca negra formada per la part terminal de les primàries externes.
- El bec és de color vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga (això la distingeix, a primera vista, de les altres gavines).
- Les potes són d'un gris verdenc.
- Iris fosc, amb anell orbital carmesí.
- El cap i el pit són d'un blanc pur.[1]
Reproducció [modifica]
Manté poblacions nidificants a les Balears, als Columbrets, al Delta de l'Ebre i al Delta del Llobregat, els efectius del qual sumen la meitat de la població mundial. Fora de les àrees de nidificació, aquesta gavina és molt escassa.
Fan el niu i hi ponen 2 ous, a l'abril-maig, en àrees sense gaire vegetació.
Alimentació [modifica]
Pesca peixos i rarament menja carronya. S'alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges.
Hàbitat [modifica]
Viu a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses. Normalment vol penya-segats i roques a les illes on nia, però, en el cas de la colònia del Principat de Catalunya, s'ha adaptat a un terreny menys vertical, com ara el Delta de l'Ebre.
Costums [modifica]
- Arriba a les àrees de cria durant els mesos de març i abril. A l'hivern és escassa.
- La majoria deixa els llocs de cria i marxa més al sud, a la costa sahariana d'Àfrica, a hivernar, tot i que la resta es reuneix al Delta de l'Ebre per mudar.
Estat de conservació [modifica]
És una espècie en expandiment[2] ja que a la dècada de 1960 només n'hi havia 1.000 exemplars i, actualment, es calcula que n'hi ha 10.000.
Observacions [modifica]
El seu nom científic honora el naturalista francès Jean Victoire Audouin.
Referències [modifica]
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 116. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 56. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs [modifica]
- La gavina corsa a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- La gavina corsa a la UICN. (anglès)
- La gavina corsa a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Imatges i informació diversa sobre aquest ocell. (anglès)
- Estudi de la població de la gavina corsa a Portugal. (portuguès)
- La gavina roja a l'Avibase. (català)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta espècie. (anglès)
- La gavina corsa a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Fotografies d'aquest ocell. (francès)
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- Vídeos de la gavina roja en el seu hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- La gavina roja a l'Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavina corsa |
