Cabrera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Cabrera (desambiguació)».
Cabrera
Localització de Cabrera respecte les Illes Balears
Vista de satèl·lit de l'Illa de Cabrera
Mar Mediterrani
Superfície 1.115 hà
Altitud màxima 172 (Na Picamosques)
Coordenades 39° 09′ N, 2° 57′ E / 39.150°N,2.950°E / 39.150; 2.950Coord.: 39° 09′ N, 2° 57′ E / 39.150°N,2.950°E / 39.150; 2.950
Població Deshabitada

Cabrera és una petita illa situada a 13,5 km. al sud de Mallorca, Illes Balears. És la més gran de les illes i illots que conformen l'Arxipèlag de Cabrera, té una superfície de 1.115 hectàres, un perímetre de 38,3 kilometres de costa i el seu punt més alt és Na Picamosques, de 172 metres d'altitud.

Encara que n'està molt separada, administrativament forma part del terme municipal de Palma i religiosament forma part de la Parròquia de Santa Creu.

Medi físic[modifica | modifica el codi]

Cabrera té una superfície de 1.115 hectàres, les seves distàncies màximes són 5,8 km. des de la Punta de n’Ensiola (SW) al cap Ventós (NE) i 5,2 km. des del Cap de Llebeig (NW) a l'Imperialet (SE), compta amb un relleu muntanyos, tot i que de baixa alçada: Na Picamosques (172 m.), Penyal Blanc (161 m.), Puig de Na Guardia (158 m.), i una costa ratallada, de tal manera que tot i suposar el 0,22% del territori de Balears, disposa del 3,09% del seu litoral.

L'illa està orientada en direcció SW-NE, i està formada per tres serralades perpendiculars a aquesta direcció. Així doncs, aquestes tres serralades, abruptes però d'alçades modestes, s'orienten en sentit NW-SE. Els grans caps i les grans entrades d'aigua terra endins es produeixen en aquesta mateixa orientació.

La primera d'aquestes serralades és la més definida, s'inicia al Cap de Llebeig, extrem NW de Cabrera, i s'acaba a l'illot de l'Imperial, a l'extrem SE. Conté les majors altituds de l'illa, com na Picamosques, amb 172 m, o es Penyal Blanc, amb 161 m., com també la Serra de ses Figueres. Aquesta serra, al vessant SW, deixa els penya-segats més imponents de l'illa a la zona de na Picamosques i des Cap Vermell, i al vessant NE defineix l'única vall de Cabrera amb terres mínimament fèrtils, coneguda com "sa Vinya" i "ses quatre quarterades". Així mateix, en aquest vessant NE hi queda definit el Port de Cabrera, un dels millors ports naturals de la Mediterrània, protegit de tots els vents.

La segona d'aquestes serralades s'inicia a la Punta des Revellar pel NW i s'acaba a la Punta des Codolar i l'illa de ses Bledes al SE. És d'alçades més modestes que l'anterior, amb cims com na Bella Miranda, de 158 m., on es troba el centre de vigilància de l'Illa. Aquesta serra, al vessant SW fa de solana de la vall esmentada anteriorment, i defineix el Port de Cabrera per la banda nord. S'hi troba també l'imponent Castell de Cabrera. Al vessant NE hi deixa els profunds entrants de Cala de Santa Maria i l'Olla.

Finalment, la tercera d'aquestes serralades s'inicia al Cap des Morobutí, extrem Nord de l'Illa, i s'acaba al Cap Ventós, extrem Est. És la més modesta de les tres alineacions, i així i tot assoleix alçades imponents prop del Cap Ventós, amb alçades de gairebé 150 metres.

D'aquesta manera, queden definits els principals caps de Cabrera, que són, a l'extrem Nord, el Cap des Morobutí, a l'extrem E, el Cap Ventós, a l'extrem SE, l'Imperial; a l'extrem S, s'Estel de Fora; a l'extre SW, la punta de n'Enciola, i a l'extrem NE, el Cap de Llebeig. Igualment, queden definits els principals entrants: el Port de Cabrera, la Cala de Santa Maria i l'Olla.

Història[modifica | modifica el codi]

Castell de Cabrera, construït entre els segles XIV i XVII

Malgrat la seva mida, Cabrera té una rica història. A Cabrera s'hi acostaren fenicis, cartaginesos, romans i bizantins a la recerca de refugi, aliment i aigua.

Al segle XIV, s'hi construí el castell per a protegir Cabrera i Mallorca dels atacs de pirates berbers.

Al segle XIX, durant les Guerres Napoleòniques, l'illa va ser feta servir com a camp de reclusió per a presoners francesos. Tot i que n'hi entraren entre 6 o 9 mil, només 3.600 presoners retornaren a França.

Posteriorment, l'illa fou venuda a particulars que intentaren repoblar-la i explotar-la agràriament, sense gaire èxit fins que a principis del segle XX fou expropiada per a ús militar. I fins i tot fou emprada com a camp de tir.

Vista de la badia

Finalment, el 1991 fou declarat el Parc Nacional Maritimoterreste de l'arxipèlag de Cabrera per tal de preservar la seva riquesa natural. Així doncs, avui en dia és un parc nacional. És l'illa deshabitada més gran de la mediterrània.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

L'única manera d'arribar a Cabrera és en vaixell. El port més proper a Mallorca és el de la Colònia de Sant Jordi, situat a poc més de 10 milles de Cabrera.

De totes maneres, l'aproximació a Cabrera en qualsevol mitjà necessita autorització prèvia, que es pot aconseguir a les oficines del parc (a Palma) o al telèfon +34 971 72 50 10.

Entorn[modifica | modifica el codi]

Pel seu estatut de parc nacional, la majoria d'activitats a l'illa hi són fortament regulades. Tot això ha permès en pocs anys una recuperació de la flora i la fauna autòctona.

Dins els llocs destacats de l'illa cal esmentar:

  • sa Cova Blava: cova calcària excavada per la mar. Arriba a tenir un màxim de 20 m d'alçada i té una planta màxima de 120 m x 75 m. La boca té orientació nord-oest el que fa que a la tarda, la llum il·lumini l'entrada de la cova reflectint-se dins l'aigua. Això crea una aigua de color blau intens, que es reflecteix al sostre de la cova.
  • el Castell.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabrera Modifica l'enllaç a Wikidata