Eleccions al Parlament Europeu de 1989 (Espanya)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les eleccions al Parlament Europeu de 1989 a Espanya van tenir lloc el 15 de juny d'aquest any[1][2] de forma simultània a les eleccions a Dinamarca, Països Baixos, Irlanda i el Regne Unit. Foren escollits 60 eurodiputats que havien de representar a Espanya segons els termes fixats en l'article 10 de l'Acta d'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea.[3] D'acord amb el disposat en la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (article 214),[4] existeix una única circumscripció electoral sense llindar electoral (percentatge mínim per a ser adjudicatari d'escons; en les generals espanyoles és del 3%). Es van presentar 33 candidatures.

Resultats[modifica | modifica el codi]

La participació fou del 54,71%, gairebé catorze punts menys que a les eleccions de 1987, un fet que podria explicar-se per no haver coincidit, com el 1987, amb altres eleccions d'àmbit estatal. Aquesta participació va ser la menor fins al moment d'un procés electoral d'àmbit nacional.[5] Dels vots emesos, l'1,02% va ser nul. Dels vàlids, l'1,27% fou en blanc. El nombre de vots a candidatures fou de 15.657.676.

De les 33 candidatures presentades, onze van obtenir representació. La llista més votada va ser la del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Els tres principals partits, PSOE, PP i CDS van perdre representants, si bé el descens va ser més acusat, en representants i en percentatge en els dos últims. L'únic partit d'àmbit estatal que va augmentar els seus vots va ser Izquierda Unida. El resultat més inesperat va ser el de l'Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos, que va aconseguir dos escons, entre ells un per al propi expresident de Rumasa, José María Ruiz Mateos, el que li va atorgar immunitat penal, ja que fins al moment de la seva proclamació com a electe era un pròfug de la justícia espanyola. Herri Batasuna va perdre la meitat dels seus suports fora del País Basc i Navarra, encara que va assolir conservar el seu escó. Els resultats de les candidatures que van obtenir més del 1% dels vots van ser els següents:


Bandera d'Europa Eleccions al Parlament Europeu de 1989

Partit Cap de llista Vots % Escons +/-
PSOE Fernando Morán 6.275.552 39,57 27 -1
Partit Populara Marcelino Oreja 3.395.015 21,41 15 -2b
Centro Democrático y Social José Ramón Caso García 1.133.429 7,15 5 -2
Izquierda Unidac Fernando Pérez Royo 961.742 6,06 4 +1
Convergència i Unió Carles Gasòliba i Böhm 666.602 4,20 2 -1
Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos José María Ruiz Mateos 608.560 3,84 2 +2
Coalició Nacionalista Jon Gangoiti Llaguno 303.038 1,91 1 +1d
Partit Andalusista Pedro Pacheco 295.047 1,86 1 +1
Esquerra dels Pobles Juan María Bandrés Molet 290.286 1,83 1 +1
Herri Batasuna Txema Montero 269.094 1,70 1 =
Coalició per l'Europa dels Pobles Carlos Garaikoetxea 238.909 1,51 1 =
Partit dels Treballadors d'Espanya-Unitat Comunista Santiago Carrillo 197.095 1,24 0 0
Llista Verdae Purificación González 164.557 1,04 0 0
Els Verds Ecologistes 161.933 1,02 0 0

a Inclou Unió del Poble Navarrès i Centristes de Galícia
b Respecto a Aliança Popular, que es presentà en solitari a les eleccions de 1987.
c Inclou Iniciativa per Catalunya.
d Respecte a Unió Europeista.
e Inclou Els Verds, Els Verds Alternatius de Madrid, Alternativa Ecoloxista de Galizia i Partit Ecologista d'Euskadi.

Eurodiputats elegits[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Eleccions al Parlament Europeu (Espanya) Bandera d'Espanya Bandera de la Unió Europea
1987 · 1989 · 1994 · 1999 · 2004 · 2009 · 2014