Laura Orgué i Vila

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLaura Orgué i Vila

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementLaura Orgué i Vila
11 setembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaArgolell, Les Valls de Valira, l'Alt Urgell
NacionalitatCatalunya
Formació professionalDret (UPF)
Es coneix perEsquiadora de muntanya i Corredora de muntanya
Activitat
Ocupacióesquiadora de fons Modifica el valor a Wikidata
Esportesquí de fons Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2015Campionat del Món d'esquí nòrdic de 2015
febrer 2014Jocs Olímpics d'Hivern de 2014
2013Campionat del Món d'esquí nòrdic de 2013
2011Campionat del Món d'esquí nòrdic de 2011
febrer 2010Jocs Olímpics d'Hivern de 2010
2009Campionat del Món d'esquí nòrdic de 2009
febrer 2006Jocs Olímpics d'Hivern de 2006 Modifica el valor a Wikidata
Olympics.com: laura-orgue
Medaller
Esquí de fons
Campionat d'Espanya
Or 2009
Or 2011
Copa d'Europa
Plata 2009
Copa Alpina
Plata 2011
Esquí de muntanya
Campionat d'Espanya de Cronoescalada
Or 2012[1]
Or 2015[2]
Copa del Món
Or 2015 Cursa vertical[3]
Curses de muntanya
Campionat del Món de quilòmetre vertical
Or 2012 [4]
Or 2013 [5]
Or 2014 [6]
Or 2015 [7]
Campionat del Món de Skyrace
Or 2015 [7]
Ultra Pirineu
Plata 2017 [8]

Laura Orgué i Vila (Igualada, Anoia, 11 de setembre de 1986) és una esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya catalana,[9] membre del Club d'esquí de fons Urgellet i Cerdanya (CEFUC). Competeix a la Copa mundial d'esquí de fons FIS Cross-Country World Cup des de l'any 2004. Ha competit en tres Jocs Olímpics d'Hivern, els de Torí 2006, Vancouver 2010[10] i Sotxi 2014. Als Jocs de Sotxi, va aconseguir una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, que es tracta de la millor classificació històrica d'un representant de l'Estat Espanyol en uns Jocs Olímpics en la modalitat d'esquí de fons.[11]

Disposa de casa a Argolell, prop de les pistes d'esquí de fons de la Rabassa al Principat d'Andorra on s'entrena.[11] Ha compaginat la seva activitat esportiva amb estudis de dret a la universitat.[12] Va rebre el premi Neptú a l'esportista més destacat de l'any 2008.[13]

Trajectòria esportiva[modifica]

De petita esquiava a casa i als cinc anys comença a agafar-s'ho seriosament. Va entrar a la Federació Nacional d'Esports d'Hivern (RFEDI) i participà en els Jocs Olímpics de Torí 2006. L'any 2009 es proclamà campiona d'Espanya d'esquí de fons, i quedà segona de la Copa d'Europa. Pel que fa als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010 a Vancouver, Orgué va participar en tres proves:[14] 30 km estil clàssic (37a posició), 10 km estil lliure (38a posició) i la de persecució (27a posició), i fou l'abanderada de l'equip espanyol en la Cerimònia de Clausura dels Jocs.[15]

El gener de 2011 va guanyar la medalla de plata a la Copa Alpina d'esquí de Fons celebrada a Oberwiesenthal (Alemanya).[16] El març de 2011 va guanyar el Campionat d'Espanya de fons, en estil clàssic, a Candanchú.[17] L'any 2012 es va proclamar campiona d'Espanya de cronoescalada en esquí de muntanya, després de vèncer la Crononiu de La Molina.[1] Els entrenaments estivals d'esquí de fons despertaren el seu interès per les curses de muntanya,[18] i començà a destacar en curses de quilòmetre vertical. L'estiu de 2012, després de participar en els Skygames,[19] Orgué es va proclamar campiona del món de la disciplina,[4] un títol que ha revalidat tant els anys 2013[5] com 2014 i que en aquesta darrera ocasió va aconseguir tot establint un nou rècord de la prova.[6]

Als Jocs Olímpics d'Hivern de 2014, celebrats a Sotxi, va aconseguir el seu millor resultat olímpic, una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure.[20] En aquesta mateixa competició, Orgué fou la vint-i-cinquena a la prova d'skiathlon (7,5 quilòmetres en modalitat clàssica i 7,5 en modalitat lliure),[21] i la vint-i-vuitena als 10 quilòmetres en modalitat clàssica.[22]

Curses de muntanya[modifica]

En els darrers anys, Orgué ha combinat la pràctica de l'esquí de fons amb les curses de muntanya, despuntant sobretot en les curses de quilòmetre vertical. Així doncs, s'ha proclamat vencedora de la copa del món de l'especialitat en quatre ocasions consecutives (2012, 2013, 2014 i 2015),[7] però també ha obtingut bons resultats en altres disciplines: el juliol de 2014 guanyava —mentre Kilian Jornet ho feia en categoria masculina— la Skyrace de les Dolomites,[23] i l'any següent guanyà la copa del món d'aquesta especialitat, també a les Dolomites.[7]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laura Orgué i Vila
  1. ↑ 1,0 1,1 «Kilian Jornet i Laura Orgué s'imposen a la CronoNiu i aconsegueixen el títol de campions d'Espanya de Cronoescalada». Corremonts, 30-12-2012. [Consulta: 30 desembre 2012].
  2. ↑ «Laura Orgué y Marc Pinsach, Campeones de España de Cronoescalada». Carreras por Montaña, 17-01-2015 [Consulta: 17 gener 2015].
  3. ↑ «Kilian Jornet y Laura Orgué ganan el Campeonato del Mundo de Esquí de Montaña de Vertical Race». Desnivel. 7 febrer 2015. [Consulta: 7 febrer 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Kilómetro vertical 2012: Puig Campana final Skyrunning, Laura Orgué y Urban Zemmer campeones del mundo». Carreras por montaña, 13-11-2012 [Consulta: 28 juny 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Urban Zemmer y Laura Orgué campeones del mundo de Kilómetro Vertical». Corredor de montaña, 11-10-2013 [Consulta: 28 juny 2014]. Arxivat 13 de març 2014 a Wayback Machine.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Kilian Jornet i Laura Orgué, campions del món del quilòmetre vertical amb rècord». Ara, 27-06-2014 [Consulta: 28 juny 2014].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Laura Orgué fa el doblet en les Sèries Mundials de Skyrunning amb el títol de skyrace». Esport 3, 17-10-2015 [Consulta: 19 octubre 2015].
  8. ↑ «Kilian Jornet fa miques la Marató de l'Ultra Pirineu en més de 17 minuts». Nació Muntanya, 23-09-2017. [Consulta: 23 setembre 2017].
  9. ↑ «Laura Orgué Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 juliol 2020].
  10. ↑ DeporVillage, Entrevista a Laura Orgué Arxivat 2010-12-26 a Wayback Machine.
  11. ↑ 11,0 11,1 La Vanguardia, 26/02/2014, La igualadina Laura Orgué, que fue 10.ª en Sochi, ejemplifica la optimización de los pocos recursos para los deportes de invierno.
  12. ↑ Anoia Diari, 18 març 2009, Avui parlem amb Laura Orgué, campiona d'Espanya d'esquí de fons
  13. ↑ Anoia Diari, 10 maig 2009, Laura Orgué i Toni Bou en categoria individual i Adrià Carmona i Marta Soler en col·lectiu són els esportistes més destacats del 2008
  14. ↑ Laura Orgué, 27a en la cursa de persecució
  15. ↑ Marca, Laura Orgue será la abanderada española (castellà)
  16. ↑ «Laura Orgué, medalla de plata a la Copa Alpina d'esquí de Fons celebrada a Oberwiesenthal (Alemanya)». Anoia Diari, 14-01-2011. [Consulta: 8 setembre 2011].
  17. ↑ Anoia Diari, 27 març 2011, Laura Orgué guanya el Campionat d'Espanya de Candanchú en estil clàssic
  18. ↑ Laura Orgué,[Enllaç no actiu] informació a la web de l'equip Salomon
  19. ↑ [enllaç sense format] http://www.ocisport.net/skygames/ocisport.php?menu=classificacions&m=g Arxivat 2012-09-05 a Wayback Machine. Classificacions Skygames 2012
  20. ↑ «Top 10 olímpic d'Orgué en els 30 km estil lliure». Federació Catalana d'Esports d'Hivern, 24-02-2014 [Consulta: 27 febrer 2014]. Arxivat 9 de març 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-03-09. [Consulta: 27 febrer 2014].
  21. ↑ «Laura Orgué obre la participació catalana als Jocs Olímpics d'Hivern de Sotxi amb una vint-i-cinquena posició». 324.cat, 08-02-2014 [Consulta: 8 febrer 2014].
  22. ↑ «Laura Orgué». Sotxi 2014. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2014. [Consulta: 27 febrer 2014].
  23. ↑ «Kilian Jornet i Laura Orgué guanyen la Skyrace de les Dolomites». ara.cat, 21-07-2014. [Consulta: 21 juliol 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Laura_Orgué_i_Vila&oldid=32543468»