Felip de Malla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Felip de Malla
President de la Generalitat de Catalunya
17è President de la Generalitat de Catalunya
1425 - 1428
Nascut 1380
Barcelona
Mort 12 de juliol de 1431
Barcelona
Càrrec eclesiàstic Ardiaca major de la
seu de Barcelona

Felip de Malla - citat també com Felipe de Medalia (castellà) - (Barcelona, 1380 - Barcelona, 12 de juliol de 1431) fou el 17è President de la Generalitat de Catalunya (1425-1428), canonge degà d'Osca (1423), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431).

Inicià joveníssim la seva formació en lletres i filosofia a la Universitat de Barcelona i més tard a Lleida, culminà la seva formació en teologia, dret civil i dret canònic a París, on es diu que ensenyava “sagrades lletres” amb només divuit anys, universitat de la que acabaria sent “mestre d'arts” i catedràtic de teologia. Brillant orador i autor d'estil classicitzant, la seva obra manuscrita és molt extensa, sent la seva contribució més destacada el Memorial del pecador remut, un tractat ascètic sobre el cristianisme, el paganisme i el judaisme. Amb l'aparició de la impremta se'n varen fer dues edicions en 1483 i 1495.

Protegit del Papa Luna i del rei Martí l'Humà qui, en 1408, el nomenà "conseller e promotor dels negocis de la cort", càrrec que mantingué amb Ferran I i amb Alfons IV el Magnànim.

Al Concili de Constança (1414-1418) obtingué sis vots per ocupar la seu papal de Roma.[1] i en la qual fou escollit el que prendria el nom de Martí V, de qui feu una pública alabança molt reeixida.

Durant el seu mandat al front de la la Diputació del General va haver de lluitar contra el distanciament progressiu entre el rei i el Principat de Catalunya, que ja venia des de les Corts de Barcelona (1421). La imposició de castellans a les institucions, la poca preocupació reial pels seus dominis, capficat com estava el rei Alfons pels afers de Nàpols, o l'intent de fer un feu a Cervera per col·locar al seu germà Pere de Trastàmara són alguns dels episodis polítics que tensaren la relació. A tot això cal afegir, d'entre les preocupacions que li va tocar afrontar, les epidèmies de pesta i el terratrèmol de Catalunya de 1428.

A la seva mort gaudia de diverses prebendes entre elles: La rectoria de l'església del Pi, el càrrec d'arxidiaca major i canonge de Barcelona, una canongia a la catedral de Girona, i una pabordia a València.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Felip de Malla a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Precedit per:
Dalmau de Cartellà i Despou
President de la
Generalitat de Catalunya

14251428
Succeït per:
Domènec Ram i Lanaja


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. de Riquer, Martí. Història de la literatura catalana: Part antiga. Edicions Ariel, 1984, p. 393.