Josep Sastre i Prats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Sastre i Prats
Biografia
Naixementsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
109è President de la Generalitat de Catalunya
1680 – 1683
← Alfonso de SotomayorBaltasar de Muntaner i de Çacosta →
Abat Sant Pau del Camp, Sant Pere de la Portella
1668 – 1683
Abat Santa Maria de Roses
1660 – 1668
Abat de Santa Maria d'Amer
1660 – 1668 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Josep Sastre i Prats, era membre de l'orde de Sant Benet i va ser abat de Santa Maria d'Amer (1660-1668),[1] de Sant Pau del Camp (1668-1683),[2] i de Sant Pere de la Portella,[3] va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1680.

Durant el seu trienni com a president, Catalunya viu un període entre guerres amb França. Coincideix la pressa de recursos post-guerra amb unes dures condicions meteorològiques que van generar uns anys d'esterilitat del camp a partir de 1680. Continuen les tensions amb la corona i el virrei pel conflicte dels allotjaments de les tropes. Carles II d'Aragó s'havia compromès a millorar-los, i no tan sols no ho va fer, sinó que el 1681 va ordenar cobrar el coronatge, ja que la necessitat de millorar les fortificacions de la frontera francesa, especialment Puigcerdà, obligava a incrementar els recursos. Tot i que la Pau de Nimega s'havia signat el 1678, el 1682 tornen a haver moviments de tropes franceses a la frontera, si bé serà en el proper trienni, el 1684, quan tornaren a començar els enfrontaments que, amb algunes interrupcions, duraren fins a 1697.

Econòmicament s'incrementa el tràfic de mercaderies en estar en un període de pau. Però aquests moviments comercials no porten aparellat un increment d'ingressos de la Diputació degut al frau. La situació era tan greu que es va plantejar aprofitar una prerrogativa papal de Climent VII perquè el diputat eclesiàstic excomuniqués als defraudadors. Finalment el rei va prohibir l'aplicació d'aquesta mesura "per a evitar crear diferències entre els seus regnes".[4]

Referències[modifica]

  1. Ernesto Zaragoza Pascual. L'Abadia de Montserrat. Catàleg dels monestirs catalans, 1997. ISBN 9788478268870. ,pàg.20
  2. Ernesto Zaragoza Pascual. L'Abadia de Montserrat. Catàleg dels monestirs catalans, 1997. ISBN 9788478268870. ,pàg.59
  3. Des de 1617, els abats de Sant Pau del Camp, ho eren també de Sant Pere de la Portella.
  4. Història dels Presidents..., pàg. 278-281

Bibliografia[modifica]

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)



Precedit per:
Alfonso de Sotomayor
President de la
Generalitat de Catalunya

1680-1683
Succeït per:
Baltasar de Muntaner i de Sacosta