Pau d'Àger i d'Orcau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1592  Tremp |
| Mort | 1672 (79/80 anys) Vallfogona de Riucorb |
 102è President de la Generalitat de Catalunya | |
| 1659 – 1662 ← Joan Jeroni Besora – Jaume de Copons i de Tamarit → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | comandador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem |
Pau d'Àger i d'Orcau (Tremp, 1592 - Vallfogona de Riucorb, 1672) fou un religiós, comanador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i 102è president de la Generalitat de Catalunya (nomenat el 22 de juliol de 1659).[1]
Biografia[modifica]
Era fill d'Onofre d'Àger, cavaller de Tremp, i d'Anna d'Orcau. Va estar vinculat a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a Tortosa (1228-1234), Vilafranca del Penedès (1637-1659), Vallfogona de Riucorb (1645-1672) i Barcelona (1656-1672). Era un diputat d'abans de la guerra dels Segadors, però el seu poc protagonisme polític en la contesa li va permetre tenir el favor del rei espanyol. Va ser membre de diverses juntes de braços, entre elles la que tractava de la crida militar del Princeps namque el 1637. Poc temps després de començar la guerra, el 1641, estava a Malta i no tornà a estar a Barcelona fins al 1650.
President[modifica]
Fou el 102è president de la Generalitat de Catalunya al costat d'Àngel Delpàs i de Camporrells, senyor de Sant Marçal, pel braç militar, i Lluís Llopico de Xixona, ciutadà de Tortosa, pel braç popular o reial. Li va tocar viure la signatura del Tractat dels Pirineus entre França i Espanya el 10 de desembre 1659. Malgrat aquesta pau, les tropes reials no es van desmobilitzar i es varen succeir les repressions i abusos dels soldats sobre la ciutadania, provocant continus enfrontaments entre la Diputació i el virrei, Francisco de Orozco.[2]
Va deixar clara la seva visió sobre la nova situació de les institucions quan manifesta: "los senyors diputats no són recullidors dels fruyts del principat, sinó recullidors dels fruyts de sa Magestat". Les tensions també tenien altres fronts com l'allotjament dels soldats (crisi recurrent des de feia 50 anys) i la voluntat de la Generalitat per aconseguir el control sobre les insaculacions ara per ara pre-filtrades per la corona. És un període de forta "desafecció" de les institucions i un fort despotisme del virrei de Catalunya en el que no es varen realitzar ni juntes de braços, ni trenta-sisenes.
Referències[modifica]
- ↑ Història dels Presidents..., pàg. 244-247
- ↑ Gordo-Guarinos, 2000, p. 49.
Bibliografia[modifica]
- Fluvià i Escorsa, Armand de. Nobiliari General Català. Volum II-A (a-m), segles X a XIV. Institució Catalana de Genealogia i Heràldica. Barcelona 2017. ISBN 978-84-941352-9-3
- Gascón Urís, Sergi. Las filigranas de papel de la encomienda de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà, prov. Tarragona) 1.ª parte. Actas de la Asociación Hispánica de Historiadores del Papel, AHHP-Ministerio de Cultura, Ayuntamiento de Córdoba 2001, pp. 193-216, ISBN 84-95 483-68-8.
- Gascón Urís, Sergi. Las filigranas de papel de la encomienda de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà, prov. Tarragona) 2.ª parte. Actas de la Asociación Hispánica de Historiadores del Papel, AHHP-Ministerio de Cultura-Ajuntament de Sarrià de Ter 2003, pp. 349-376, ISBN 84-95 483-68-8.
- Gascón Urís, Sergi. Las filigranas de papel de la encomienda de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà, prov. Tarragona) 3.ª y 4.ª partes. Actas de la Asociación Hispánica de Historiadores del Papel, AHHP-Ministerio de Cultura-Ayuntamiento de Rascafría (prov. Madrid) 2007, pp. 313-390, ISBN 84-95 483-68-8.
- Gordo-Guarinos, Francesc. De Berenguer de Cruïlles a Jordi Pujol: els 125 presidents de la Generalitat de Catalunya. Lleida: Pagès Editors, 2000. ISBN 84-7935-703-7.
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)
| Precedit per: Joan Jeroni Besora |
President de la Generalitat de Catalunya 1659-1662 |
Succeït per: Jaume de Copons i de Tamarit |
