Insaculació
La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig.
Els noms dels candidats -establerts prèviament- eren ficats en un sac (insaculats) i eren trets a l'atzar, sovint per un infant de menys de 7 anys.
Fou emprat, a finals de l'Edat mitjana per a procedir a l'elecció de càrrecs en els governs municipals, en les confraries o gremis, en els consolats i en la Diputació del General del Principat de Catalunya.
En el cas de la Generalitat de Catalunya, s'instaurà a les Corts de Barcelona (1493), sota el regnat de Ferran II. La llista dels noms dels insaculats figurava registrada al Llibre de l'Ànima. El nombre d'insaculats que es va fixar va ser:
- 66 membres del braç eclesiàstic.
- 250 del braç militar organitzat per vegueries.
- 206 del braç reial de les ciutats i viles de Barcelona, Lleida, Perpinyà, Girona, Tortosa, Vic, Puigcerdà, Cervera , Besalú i Torroella de Montgrí. El 1524 s'afegiren Manresa i Balaguer.
El 1654, per un decret signat pel rei Felip III d'Aragó, els oficis de la Generalitat de Catalunya també passen a ser insaculats.
Bibliografia[modifica]
- Bolòs, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284, 2000, p. 148. ISBN 84-297-4706-0.
