Vegueria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies. Fou una institució del Principat de Catalunya, d'origen medieval, que durà des del segle xii fins al segle xviii, quan van ser substituïdes per corregiments arran del Decret de Nova Planta del 1716, i a la Catalunya del Nord fins al 1790 amb la Revolució Francesa.

A Andorra, fins al 1993 hi va haver dues vegueries, la vegueria episcopal i la vegueria francesa, que eren les representacions dels dos cosenyors i tenien facultats polítiques. Foren abolides amb l'aprovació de la Constitució andorrana que atorgà als antics veguers la figura de cap d'estat.

Actualment a Catalunya hi ha un procés de recuperació de les vegueries. En l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 es restableix la vegueria com a divisió territorial amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Història[modifica | modifica el codi]

La funció del veguer prové de l'anterior vicari (del llatí vicarius ), funcionari comtal dels segles ix a xi, de rang inferior al vescomte i amb funcions de defensa del territori d'un castell.[1] Amb el temps els territoris es van anar estenent i els drets senyorials hereditaris van passar al castlà i les funcions de delegació del comte, després rei d'ençà del segle xiii, van passar al veguer. Aquest assumia responsabilitats judicials i de representació, era ajudat en les seues funcions per sotsveguers.

Les vegueries eren una eina de control reial del territori, enfrontada en molts cops amb la pròpia Generalitat i els poders municipals. Convivien amb altres divisions territorials: l'eclesiàstica (bisbats), la jurisdiccional (baronies senyorials i batllies reials), i la fiscal (col·lectes). Però la vegueria era la divisió bàsica i emblemàtica. Hi va haver nombrosos canvis, tant en el nombre de vegueries com en els límits. Algunes, com les de Girona i Lleida, tenien dimensions regionals. Altres vegueries, així com la majoria de sots-vegueries, eren relativament petites, d'una escala comarcal.

Vegueries històriques[modifica | modifica el codi]

Divisó territorial segons els fogatge de 1304
  •  Vegueries
  •  Senyorius sense veguer
  •  Domini de la Vall d'Aran

Al segle xii existien deu vegueries,[2] que es van anar ampliant. En època de Jaume el Just eren:

  • Vegueria del Bages, o de Manresa, amb la sotsvegueria del Moianès, que després passà a dependre de Barcelona, i després amb les sotsvegueries de Berga i del Lluçanès.
  • Vegueria de Barcelona, amb la sotsvegueria del Vallès, i durant un temps amb les sotsvegueries d'Igualada i el Moianès.
  • Vegueria del Berguedà, o de Berga, després sotsvegueria dependent de Manresa.
  • Vegueria de Besalú, després sotsvegueria dependent de Girona.
  • Vegueria de Camarasa, després incorporada a la de Lleida.
  • Vegueria de Camprodon.
  • Vegueria de Cervera, amb les sotsvegueries d'Agramunt i dels Prats de Rei.
  • Vegueria de Girona.
  • Vegueria de Lleida, amb la sotsvegueria de Balaguer, després anomenada vegueria de Lleida, Pallars i Camarasa.
  • Vegueria de Montblanc.
  • Vegueria d'Osona, o de Vic.
  • Vegueria del Pallars, després sotsvegueria dependent de Lleida.
  • Vegueria de la Ral (Sant Pau de Segúries), després sotsvegueria dependent d'Osona.
  • Vegueria de Ribagorça, desapareguda al segle xiv.
  • Vegueria de Ripollès, o de Ripoll, després sotsvegueria dependent d'Osona.
  • Vegueria de Tarragona.
  • Vegueria de Tàrrega.
  • Vegueria de Tortosa.
  • Vegueria de Vilafranca del Penedès, amb la sotsvegueria d'Igualada després incorporada a Barcelona.

A més, en el Regne de Mallorca (dependent de Jaume II de Mallorca):

  • Vegueria del Rosselló, amb la sotsvegueria del Vallespir.
  • Vegueria del Conflent, o de Vilafranca de Conflent, amb la sotsvegueria del Capcir.
  • Vegueria de Cerdanya, o de Puigcerdà, amb les sotsvegueries de Baridà i de Ribes, aquesta dependent més endavant de Camprodon. Amb la divisió del tractat dels Pirineus es va crear una nova vegueria a l'Alta Cerdanya amb capital a Sallagosa.
  • A Mallorca, encara que no prengué el nom de vegueries: Veguer de la Ciutat i Veguer de Fora.

La Vall d'Aran es mantenia com a districte singular, a més d'altres senyorius com el comtat d'Urgell i el comtat d'Empúries anomenats «territoris on no hi entra veguer».[3]

Més endavant van aparèixer encara les vegueries d'Urgell, de Balaguer i d'Agramunt (que va comportar la desaparició de la d'Urgell) i la sotsvegueria de Lluçanès. A la segona meitat del segle xvii, després de l'annexió a França de les vegueries de Perpinyà i de Vilafranca de Conflent, Catalunya es dividia en 15 vegueries, 9 sotsvegueries i el districte especial de la Vall d'Aran.

L'article 30 del decret de Nova Planta del 16 de gener de 1716, substituïa les vegueries per corregiments. Les 24 unitats de vegueries i sotsvegueries es van agrupar en 12 corregiments sense modificar els límits. Des d'un punt de vista geogràfic era una continuïtat de les vegueries amb un major equilibri. Políticament era la imposició del sistema de governació del regne de Castella. Popularment va sobreviure la denominació de vegueria com a sinònim de corregiment[3]

A Occitània van sorgir igualment les vegueries. La Fenolleda va ser una vegueria dependent de Carcassona. En el ducat d'Atenes hi va haver tres vegueries: d'Atenes, de Tebes i de Levàdia.

Reconstitució de les vegueries[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona república la Generalitat republicana (1931-1939) va reconstituir Catalunya en nou regions després anomenades vegueries, suprimides el 1939 pel Govern de Franco. Actualment la Generalitat de Catalunya està en ple procés de recuperació de les vegueries, en principi set.

Generalitat republicana[modifica | modifica el codi]

Regions de Catalunya entre 1936 i 1939

El 1931, la Generalitat va crear la Ponència de la Divisió Territorial formada, entre altres, per Ventura Gassol, Pau Vila i Dinarès i Antoni Rovira i Virgili, amb l'objectiu de substituir la divisió territorial del 1833 per una nova estructura policoadministrativa. Després d'una àmplia enquesta municipal es va publicar, el 1933, l'informe de la ponència Divisió territorial. Estudis i projecte. Nomenclàtor de municipis, on es proposava la divisió en 38 comarques i 9 vegueries. Els fets del sis d'octubre van paralitzar la seva aprovació que no es va produir fins al 27 d'agost de 1936 amb el decret de Divisió Territorial de Catalunya,[4] canviant el nom de vegueries por regions numerades de la I a la IX:[5]

La denominació de regió fou canviada per la de vegueria l'1 de desembre de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, pel president de la Generalitat Lluís Companys, i per pressió de Rovira i Virgili. El 1939 es va suprimir aquesta divisió, però va subsistir entre els geògrafs.

Generalitat actual[modifica | modifica el codi]

Àmbits del Pla Territorial de Catalunya, 1995

L'Estatut de 1979 no va contemplar la regionalització de Catalunya, però cada servei de la Generalitat s'ha organitzat amb una estructura regional. El 1995 el Pla territorial general de Catalunya delimitava set àmbits funcionals territorials:[6]

Àmbit funcional Habitants
Alt Pirineu i Aran 76.828
Àmbit Metropolità 4.992.193
Àmbit de Ponent 360.510
Camp de Tarragona 612.441
Comarques Centrals 509.670
Comarques gironines 732.918
Terres de l'Ebre 190.860

Informe Roca[modifica | modifica el codi]

Vegueries proposades en l'informe Roca, 2001

El Parlament de Catalunya va encarregar la revisió del mapa territorial a una comissió d'experts presidida per Miquel Roca amb la presència de quatre geògrafs. El gener del 2001 es va presentar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Es recupera el nom de vegueria descartant el de regió per la possible confusió amb les regions europees. S'equipara la vegueria amb la província afectant, per tant, al mapa electoral. A més d'algunes modificacions en el mapa municipal i comarcal, l'informe recomana la creació de sis a vuit comarques noves, de sis vegueries i d'una sotsvegueria: [7]

Llei de l'Organització Veguerial de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Les set vegueries i la comarca d'Aran no inclosa en cap vegueria
Vegueries reivindicades:
  •  Alt Ter
  •  Penedès

L'Estatut del 2006 va introduir el restabliment de les vegueries com a divisions territorials amb personalitat jurídica pròpia. Segons l'avantprojecte de Llei de l'Organització Veguerial de Catalunya del desembre del 2009, la divisió inicial havia de ser de set vegueries: Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Central, Lleida i Terres de l'Ebre. I s'hi preveuen els mecanismes d'organització i modificacions, així com la transferència de recursos des de les diputacions a les vegueries.

Les seus institucionals de les vegueries es preveuen a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Tortosa i es desconeix en quines ciutats es trobaran les seus de les vegueries de l'Alt Pirineu i la Central.[8]

Finalment la Generalitat ha acceptat que la Vall d'Aran quedi fora d'aquesta organització territorial, tot i que es preveu que provisionalment formi part de la vegueria pirinenca i que el consell de vegueria de l'Alt Pirineu delegui al Conselh Generau d'Aran les funcions.[9]

Reivindicacions[modifica | modifica el codi]

El Conselh Generau d'Aran va reclamar en diverses ocasions que la comarca no pertangués a cap altra divisió territorial diferent de la mateixa vall. La ciutat de Tarragona, representada per l'Ajuntament de Tarragona i la societat civil tarragonina, reclama davant la Generalitat de Catalunya i del Parlament de Catalunya el respecte a la denominació històrica de Vegueria de Tarragona, usada tant en l'epoca medieval com la moderna, entre el segle XIII i l'any 1716.[cal citació] Hi ha ciutats que reclamen una major representació en l'estructura de les vegueries, com Amposta, respecte a la vegueria de les Terres de l'Ebre. I també existeixen campanyes per reclamar noves vegueries:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Vicari». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Vegueria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Seix Barral, 1977. ISBN 84 322 9508 6.  Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
  4. Generalitat de Catalunya. «Decret del Conseller d'Economia i Serveis Públics, de 27 d'agost de 1936» (PDF). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya [Barcelona], any IV vol. III, núm. 253, 9 setembre 1936, p. 1379-1380 [Consulta: 20 gener 2009].
  5. Cartell editat per la Generalitat, del 1936.
  6. Pla Territorial de Catalunya, Llei 1/1995, de 16 de març.
  7. Text de l'informe Roca Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  8. «Dia històric per l'Alt Pirineu amb l'aprovació de la Llei de vegueries». Viure als Pirineus. [Consulta: 2 febrer 2010].
  9. «El tripartit accepta que la Vall d'Aran quedi fora de la llei de vegueries». El Periódico de Catalunya. [Consulta: 29 maig 2010].
  10. Manifest per la vegueria de l'Alt Ter
  11. Campanya per la vegueria del Penedès

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]