Miquel d'Alentorn i de Salbà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiquel d'Alentorn i de Salbà
Biografia
Naixementsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
93è President de la Generalitat de Catalunya
1635 – 1638
← Garcia Gil de Manrique y MaldonadoPau Claris i Casademunt →
Abat Santa Maria de Roses
1621 – 1639
Abat de Santa Maria d'Amer
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAbat Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Miquel d'Alentorn i de Salbà, abat d'Amer i de Roses. Va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1635.[1]

Biografia[modifica]

Era fill d'Alexandre d'Alentorn i de Botella, senyor de Seró, i d'Àngela de Salbà i de Montmany. Era oncle d'Onofre d'Alentorn i de Mir, membre del braç militar el 1640. Els fills d'aquest, Onofre i Valerià d'Alentorn i Bullfarines varen assistir pel braç militar a les Corts de Barcelona (1701) i 1705.

Va exercir el càrrec de president amb Francesc de Llupià de la vila de Perpinyà pel braç militar, i Pere Prats, ciutadà de Girona, pel braç reial. Prats morí el 31 d'agost del 1636 i el rellevà Pere Joan Fortuno, ciutadà de Tortosa. Durant el seu trienni al front de la Generalitat es va recuperar la capitalitat del virregnat que, com a càstig, havia estat traslladada a Girona entre 1635 al 1637.

El comte-duc d'Olivares, Gaspar de Guzmán, insistí d'iniciar la guerra contra França des de terres catalanes. Per això els catalans havien de pagar el seu exèrcit, subministrar-los menjar, dormir i tot el que demanessin, i pagar nous impostos il·legals per sobre dels drets de la Generalitat. Era la guerra freda que instaurà Felip IV per ordre del compte-duc d'Olivares. Qui no pagava seria saquejat, empresonat i enviat a galeres.[1]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]


Precedit per:
Garcia Gil de Manrique y Maldonado
President de la
Generalitat de Catalunya

1635-1638
Succeït per:
Pau Claris i Casademunt