Conseller Primer
|
|||||
| Tractament | Honorable  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nomenat per | president de la Generalitat de Catalunya | ||||
| Jurisdicció | Catalunya | ||||
| Estat | Espanya | ||||
| Creació | 29 desembre 1931 | ||||
| Llista | llista de Consellers Primers | ||||
El conseller primer del Govern és un membre del Govern de Catalunya amb competències pròpies, nomenat i separat del càrrec pel President de la Generalitat de Catalunya, donant-ne compte al Parlament. És considerat l'anàleg propi català del càrrec que desenvolupa el primer ministre en altres països europeus i el seu estatus es descriu a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 com una figura que pot, opcionalment, existir al govern; i es regula per llei del Parlament de Catalunya.[1] El càrrec de Conseller Primer té el tractament d'Honorable Senyor o Honorable Senyora.[2]
El conseller primer del Govern té despatx propi al Palau de la Generalitat de Catalunya a la part edificada el segle xvi per Pere Blai, coneguda com el Cos renaixentista.
Història[modifica]
Amb la restitució de la Generalitat republicana es va anar definint aquesta figura de cap de govern tot i que amb diferents terminologies:
- Cap del Consell Executiu, ocupat per Joan Lluhí i Vallescà al segon govern estatutari en 1933.
- Conseller Delegat, ocupat per Carles Pi i Sunyer al segon govern estatutari en 1933.
- Conseller Primer, ocupat per Miquel Santaló i Parvorell, al segon govern estatutari en 1933; i Joan Casanovas i Josep Tarradellas, al tercer govern estatutari en 1933
L'any 2001 el sisè govern de Jordi Pujol restituí aquesta figura amb el nom de Conseller en Cap i l'ocupà Artur Mas, qui, a les següents eleccions, seria el seu successor encapçalant la llista de CiU. La restitució del càrrec va ser interpretada per molts sectors de l'oposició i la societat com una maniobra propagandística del partit governant (CiU) per a enaltir la figura d'Artur Mas i presentar-lo com a successor polític de Pujol, ja que a les següents eleccions es presentaria com a cap de llista de CiU. A la següent legislatura, el govern de Pasqual Maragall va mantenir aquesta figura, que varen ocupar Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Bargalló i Valls; si bé el nom va ser substituït el 17 de març de 2005 pel de Conseller Primer, en considerar que el nom Conseller en Cap designava històricament un càrrec de l'Ajuntament de Barcelona i no de la Generalitat de Catalunya. Després de les eleccions del 2006, el govern de José Montilla no va designar cap Conseller Primer i les seves competències foren assumides pel mateix president i el conseller de la Vicepresidència, Josep Lluís Carod-Rovira.
Marc Legal[modifica]
Aquest càrrec va ser regulat per la llei 1/2005 de 31 de març propulsada pel president Pasqual Maragall,[3] càrrec que només ocupa Josep Bargalló.[4] La llei 1/2005 fou derogada pel govern del president Montilla amb l'aprovació de la llei 13/2008 que diferenciava entre la figura de conseller primer i la de vicepresident.[2] Concretament, la principal diferència és que el president, al nomenar el govern, pot nomenar un conseller primer o un vicepresident, però no tots dos. L'altra principal diferència és que, mentre el conseller primer és un membre del govern sense cartera assignada, el vicepresident és, a més de membre del govern, titular d'un departament.
Segons l'article 14 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, les seves principals funcions són:[2]
- Desplegar les directrius generals de l'acció de govern.
- Convocar i presidir el Consell Tècnic del Govern.
- Coordinar i supervisar l'activitat de les delegacions territorials del Govern.
- Suplir i substituir el president o presidenta de la Generalitat.
- Rebre informació de la Secretaria del Govern sobre els projectes de decret elaborats pels departaments abans que no siguin incorporats a l'ordre del dia del Consell Tècnic.
- Complir les funcions de caràcter administratiu i executiu que li assignen les lleis.
Llista de Consellers Primers[modifica]
.jpg)
Notes[modifica]
- ↑ Després de la destitució dels consellers d'ERC,[5] les competències del Conseller Primer foren assumides pel President de la Generalitat, Pasqual Maragall i Mira.
Referències[modifica]
- ↑ «Títol II. De les institucions (articles 55-94)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 maig 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «LLEI 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern». Portal Jurídic de Catalunya. [Consulta: 20 maig 2018].
- ↑ «LLEI 1/2005, de 31 de març, del conseller o consellera primer del Govern de la Generalitat». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 31-03-2005. [Consulta: 3 juliol 2018].
- ↑ «Decret 73/2005, de 25 d'abril, pel qual es nomena el senyor Josep Bargalló Valls conseller primer del Govern de la Generalitat». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 25-04-2005. [Consulta: 3 juliol 2018].
- ↑ «Maragall cessa els consellers d'ERC i anuncia la convocatòria d'eleccions abans de finals d'any». 324, 11-05-2006. [Consulta: 29 maig 2018].
| Evolució històrica |  | |
|---|---|---|
| Institucions | ||
| Governs de Catalunya | ||
| Departaments | ||
| Eleccions | ||
| Referèndums | ||
| Legislatures | ||
| Diputats | ||
