Antoni Agramont i Quintana
Antoni Agramont i Quintana (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1851-6 d'agost de 1906) fou director de cobla, fiscornaire i compositor de sardanes.
Procedia de família de músics: el seu oncle Jaume-Joan Lleys i Agramont va ser mestre de capella de Castelló i el seu cosí Isidre Lleys va ser organista de Sant Pere de Figueres. Excel·lent fiscornista, la seva producció, que hom calcula en més d'un miler de sardanes, no ha transcendit, però va assolir un gran prestigi entre els sardanistes de la seva època. D'inspiració abundosa i desbordant, li agradava jugar amb elements efectistes externs a la cobla. Així, en la seva sardana més popular, El foc de Castelló, dedicada a l'incendi de la nit del 3 de novembre de 1874 de Castelló d'Empúries per les forces carlines de Francesc Savalls durant la tercera guerra carlina, Agramont hi fa intervenir trets de trabuc per fer més real l'evocació de la gesta.
És autor de la primera sardana revessa coneguda, pel qual se li atribueix la paternitat d'aquest estil de sardanes. Les seves obres solen ser obligades de fiscorn, flabiol, tenora i tible, cornetins, trombons.
[modifica] Bibliografia
- Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 34-35. ISBN 9788496747548.
