Funcionalisme (arquitectura)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La torre de l'Estadi Olímpic d'Hèlsinki (Y. Lindegren & T. Jäntti, construïda en 1934-38)

El Funcionalisme, en arquitectura, és el principi pel qual l'arquitecte que dissenya un edifici hauria de fer-lo basat en el propòsit que tindrà aqueix edifici. Aquesta declaració és menys evident del que sembla en principi, i és motiu de confusió i controvèrsia dins de la professió, particularment a la vista de l'arquitectura moderna.

Els orígens del funcionalisme es poden remuntar a la tríade de Vitruvio, on la "utilitas" (traduïda també com "comoditat", "confort", o "utilitat") va de la mà de "venustas" (bellesa) i de "firmitas" (solidesa) com una de les tres metes clàssiques de l'arquitectura.

En els primers anys del S.XX, l'arquitecte de Chicago Louis Sullivan va popularitzar la frase "la forma segueix sempre a la funció" per a arreplegar la seua creença que la grandària d'un edifici, la massa, la distribució de l'espai i altres característiques han de decidir-se solament per la funció de l'edifici. Açò implica que si se satisfan els aspectes funcionals, la bellesa arquitectònica sorgirà de forma natural.

No obstant això, el credo de Sullivan és vist sovint com a irònic a la llum de l'extensiu ús que fa d'intricats ornaments, en contra de la creença comuna entre els arquitectes funcionalistes que els ornaments no tenen cap funció. El credo tampoc aclareix que funcions es refereix. L'arquitecte d'un edifici d'habitatges, per exemple, pot fàcilment estar en desacord amb els propietaris de les mateixes sobre el que l'edifici hauria de semblar, i ambdós també en desacord amb futurs arrendataris. No obstant això, "la forma segueix a la funció" expressa una idea significativa i duradora.

Les arrels de l'arquitectura moderna es basen en el treball de l'arquitecte franc-suís Le Corbusier i l'alemany Mies van der Rohe. Ambdós van ser funcionalistes almenys en el punt que els seus edificis van ser radicals simplificacions d'estils anteriors. En 1923 Mies van der Rohe treballava en Weimar, Alemanya, i havia començat la seua carrera de produir estructures de simplificacions radicals, i animades per un amor al detall que van arribar la meta de Sullivan de la bellesa arquitectònica inherent. És famós aquest de Corbusier "una casa és una màquina en la qual viure" en la seua lliure Vers une architecture publicat en 1923. Aquest llibre va ser, i encara ho és, molt influent, i els primers treballs que va fer, com la "Villa Savoye" en Poissy, França són tinguts com prototips de funcionalisme.

A mitjan els anys trenta, el funcionalisme va començar a ser discutit com un acostament estètic, més que com una qüestió d'integritat de disseny. La idea del funcionalisme va ser combinada amb la manca de ornamentació, que és una qüestió molt distinta. Es va convertir en un terme pejoratiu associat a les formes més ermes i més brutals de cobrir un espai, com formes barates i comercials de fer edificis, usats finalment, per exemple en el crític academicisme de les cúpules geodèsiques de Buckminster Fuller, simplement com sinònim de "gauche".

En els anys setanta, el prominent i influent arquitecte americà Philip Johnson sostenia que la professió no té cap responsabilitat funcional de cap manera, i aquesta és una de les opinions que prevalen avui dia. Jhonson va dir "No sé d'on vénen les formes, però no tenen gens que fer amb els aspectes funcionals o sociològics de la nostra arquitectura". La postura de l'arquitecte "postmodern" Peter Eisenman es basa en un teòric usuari hostil i és fins i tot més extrema "No faig la funció". Els arquitectes més coneguts en occident, com Frank Gehry, Steven Holl, Richard Meier i Ieoh Ming Pei, es veuen a si mateixos sobretot com artistes, amb una certa responsabilitat secundària de fer els seus edificis funcionals per als clients i/o els usuaris.

La discussió sobre el funcionalisme i l'estètica s'emmarca sovint com opcions mútuament excloents, quan de fet hi ha arquitectes, com Will Bruder, James Polshek i Ken Yeang que procuren satisfer les tres metes de Vitruvio.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Funcionalisme (arquitectura) Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Vers une Architecture and Villa Savoye: A Comparison of Treatise and Building
  • Behne, Adolf (1923). The Modern Functional Building. Michael Robinson, trans. Santa Monica: Getty Research Institute, 1996.
  • Forty, Adrian (2000). "Function". Words and Buildings, A Vocabulary of Modern Architecture. Thames & Hudson, 2000, p. 174-195.
  • Michl, Jan (1995). Form follows WHAT? The modernist notion of function as a carte blanche