Emili Grau i Sala

Emili Grau i Sala (Barcelona, 1911 — Barcelona, 14 d'abril de 1975) fou un pintor català, relacionat amb l'Escola de París.

Fill del dibuixant Joan Grau Miró, a finals dels anys 20 va aprendre l'ofici de pintor de manera completament autodidacte. Quan va començar la Guerra Civil Espanyola es va exiliar amb la seva dona, Ángeles Santos Torroella, al barri de Montparnasse de París, on va entrar en contacte amb les avantguardes artístiques. No tornaria a viure a Barcelona fins el 1963. El seu marxant seria Joan Merli i Pahissa. Va passar alguns estius dels anys 60 a la vila de Cadaqués.

Fou amic d'altres pintors, com Frederic Lloveras i Herrera.

El seu fill Julià Grau i Santos també va ser pintor.

Obra

Els seus treballs inicials denotaven una forta influència de l'impressionisme, fet que li va donar cert renom a la capital francesa A nivell professional, no només pintava quadres sino que també va exercir de decorador i d'il·lustrador literari. Va col·laborar amb publicacions com La Nostra Revista i Ariel. Com a decorador va col·laborar ocasionalment amb el Teatre Borràs. Les seves obres mostren una pintura harmoniosa.

Exposicions rellevants

• Galeries Syra de Barcelona
• París
• Nova York
• Los Angeles

Bibliografia

• Dibujos de Grau Sala, Madrid, 1970
• Grau Sala. Bilbai, 1974, ISBN 84-248-0152-0