Sant Andreu de la Barca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Andreu de la Barca
Bandera de Sant Andreu de la Barca Escut de Sant Andreu de la Barca
(En detall) (En detall)
Localització

Sant Andreu de la Barca situat respecte Catalunya
Sant Andreu de la Barca situat respecte Catalunya

Localització de Sant Andreu de la Barca respecte del Baix Llobregat


Municipi del Baix Llobregat
Sant Andreu de la Barca vist des de prop de Can Perera (el Papiol)
Sant Andreu de la Barca vist des de prop de Can Perera (el Papiol)
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Baix Llobregat
Gentilici Santandreuenc, santandreuenca
Superfície 5,53 km²
Altitud 42 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
27.329 hab.
4.941,95 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 414500 4589100Coord.: 41° 26′ 52″ N, 1° 58′ 37″ E / 41.44778°N,1.97694°E / 41.44778; 1.97694
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

3
Manel Enric Llorca i Ibáñez (PSC)
Codi territorial 081960
Agermanament Alcolea del Río (Sevilla)
San Andrés (Holguín, Cuba)

Sant Andreu de la Barca és un municipi de la comarca del Baix Llobregat a la dreta del Llobregat (límit oriental del terme), entre Pallejà i Martorell.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
la Colònia del Palau 3.472
el Palau 28
Sant Andreu de la Barca 21.363
Font: Municat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
25 22 28 160 552 898 864 849 814 817
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
818 1.008 929 886 1.524 4.870 13.085 15.405 15.348 16.658
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
18.332 18.854 20.140 22.396 23.675 25.383 26.752 26.682 27.306 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Primers assentaments[modifica | modifica el codi]

S'han trobat restes ibèriques (troballes a la capella de Santa Madrona, al Palau) i romanes (jaciment de Can Puigbó i jaciment de Sant Madrona del Palau) a diferents indrets del municipi.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

L'establiment de la frontera amb el món musulmà al riu Llobregat, al segle IX, va comportar la construcció de castells que protegissin aquests indrets. El castell de Castellvell de Rosanes fou l’encarregat de garantir la seguretat de la zona.

La primera referència escrita de Sant Andreu de la Barca correspon a l’any 1109, a una venda que el senyor Guillem Ramon de Castellvell fa d’uns masos situades a la parròquia de Sant Andreu “Saguatosis”.

Cap als anys 1115 i 1126 el senyor de Castellvell va cedir els seus dominis de Sant Andreu d'Aigüestoses al monestir bagenc de Santa Maria de l’Estany per tal que els repoblés, cosa que suposa un despoblament degut a les ràtzies musulmanes. No sembla que la iniciativa reeixís, ja que els senyors de Castellvell feien anys més tard (1140) una concessió en feu a favor del senyor de Palau.

A partir del 1305 i fins al 1330, el topònim del poble, als documents eclesiàstics, figura com Sant Andreu de Matoses.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

El 1527 Sant Andreu té una població de setanta veïns i vint-i-tres focs.

Sant Andreu va patir força l'època del bandolerisme perquè els bandolers aprofitaven el congost per fer els seus robatoris al viatgers que anaven pel camí ral.

El 1640 passen per Sant Andreu les tropes reials per sufocar la revolta del Corpus de Sang a Barcelona. La vila va patir el saqueig de les tropes com la majoria deis pobles del Baix Llobregat.

Durant la Guerra de Successió el 1713, les tropes castellanes de Felip V van ocupar tota la plana de Sant Andreu, tot preparant el setge de Barcelona. En aquesta guerra de Successió van morir diversos soldats de Sant Andreu i diversos veïns van haver d’abandonar casa seva.

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Durant la Guerra del Francès el 1809 les tropes napoleòniques saquegen Sant Andreu i s’enduen el copó sagrat, els crismes, el cullerot de batejar i el pot de l’extremunció, tots d’argent. A més, van entrar a cases particulars i masies d’on es van emportar objectes de gran valor.

El 1845 són afusellats els germans Estapé: Isidre, Josep i Joan, carlins de Sant Andreu, fills d’una honorable família, que van formar una partida carlina que operava al Baix Llobregat.

El 5 d’octubre de 1855 es va capturar la partida carlina de Tófol de Vallirana a Sant Andreu i, un dia després, va ser afusellat el cap i tot l’escamot formar per dotze persones. Van ser sepultats al cementiri de la vila. Durant molts anys, els carlins de Catalunya van retre homenatge davant de la tomba comuna, el 6 d’octubre.

El 1875 es crea a Sant Andreu el cos del Sometent.

A l'últim terç del s XIX Sant Andreu patí l'impacte de la fil·loxera cosa que va provocar un gran trasbals a l'economia del poble.

A començaments de segle XX Sant Andreu de la Barca va comptar amb dues infraestructures per creuar el riu. Per un costat un aèri ( que va durar fins als anys 20) i, posteriorment, una palanca de fusta ( que durà fins als anys 90).

Durant la Guerra Civil els miliciana cremen l’església i és deposat el govern municipal. Es canvia el nom de Sant Andreu pel d'Aigüestoses i, també, el d’alguns carrers.

El gener de 1939 entren les tropes franquistes a Sant Andreu. Amb la següent repressió. El 25 d’agost va morir a Alemanya, en un camp de concentració nazi, Pere Casas i Palau, alcalde de Sant Andreu de la Barca de 1937 a 1939.

El 1945 l’activitat del municipi està dedicada en un 69,27% a l’agricultura i en un 11,22% a la indústria. Trenta anys després (1975), l’agricultura representava ja el 1’1,72% i la indústria el 77,14%. A més, la població va créixer moltíssim arran de la continuada onada immigratòria d'Andalusia i d'altres regions del país cap a l'àrea metropolitana de Barcelona.

En els últims anys han continuat arribant immigrants de fora de l'estat i creixent la indústria.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
  3. Fitxa de Gaspar de Preses a l'Ajt. de Sant Andreu de la Barca
  4. Referència al naixement de Pere Rovira a l'Ajt. de Sant Andreu de la Barca
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 104. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Andreu de la Barca