Sant Andreu de la Barca
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Baix Llobregat | |||||
.jpg) |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Baix Llobregat |
||||
| Gentilici | Santandreuenc, santandreuenca | ||||
| Superfície | 5,53 km² | ||||
| Altitud | 42 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
27.306 hab. 4.937,79 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 414500 4589100Coord.: 41° 26′ 52″ N, 1° 58′ 37″ E / 41.44778,1.97694 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
3 Manel Enric Llorca i Ibáñez (PSC) |
||||
| Codi territorial | 081960 |
||||
| Agermanament | Alcolea del Río (Sevilla) San Andrés (Holguín, Cuba) |
||||
Sant Andreu de la Barca és un municipi de la comarca del Baix Llobregat a la dreta del Llobregat (límit oriental del terme), entre Pallejà i Martorell.
Taula de continguts |
Demografia[modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| la Colònia del Palau | 3.472 |
| el Palau | 28 |
| Sant Andreu de la Barca | 21.363 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Història[modifica]
Primers assentaments[modifica]
S'han trobat restes ibèriques (troballes a la capella de Santa Madrona, al Palau) i romanes (jaciment de Can Puigbó i jaciment de Sant Madrona del Palau) a diferents indrets del municipi.
Edat mitjana[modifica]
L'establiment de la frontera amb el món musulmà al riu Llobregat, al segle IX, va comportar la construcció de castells que protegissin aquests indrets. El castell de Castellvell de Rosanes fou l’encarregat de garantir la seguretat de la zona.
La primera referència escrita de Sant Andreu de la Barca correspon a l’any 1109, a una venda que el senyor Guillem Ramon de Castellvell fa d’uns masos situades a la parròquia de Sant Andreu “Saguatosis”.
Cap als anys 1115 i 1126 el senyor de Castellvell va cedir els seus dominis de Sant Andreu d'Aigüestoses al monestir bagenc de Santa Maria de l’Estany per tal que els repoblés, cosa que suposa un despoblament degut a les ràtzies musulmanes. No sembla que la iniciativa reeixís ja que els senyors de Castellvell feien anys més tard (1140) una concessió en feu a favor del senyor de Palau.
A partir del 1305 i fins al 1330, el topònim del poble, als documents eclesiàstics, figura com Sant Andreu de Matoses.
Edat moderna[modifica]
Al 1527 Sant Andreu té una població de setanta veïns i vint-i-tres focs.
Sant Andreu va patir força l'època del bandolerisme degut a que els bandolers aprofitaven el congost per fer el seus robatoris al viatgers que anaven pel camí ral.
Al 1640 passen per Sant Andreu les tropes reials per sufocar la revolta del Corpus de Sang a Barcelona. La vila va patir el saqueig de les tropes com la majoria deis pobles del Baix Llobregat.
Durant la Guerra de Succesió al 1713, les tropes castellanes de Felip V van ocupar tota la plana de Sant Andreu, tot preparant el setge de Barcelona. En aquesta guerra de Successió van morir diversos soldats de Sant Andreu i diversos veïns van haver d’abandonar casa seva.
Edat contemporània[modifica]
Durant la Guerra del Francès al 1809 les tropes napoleòniques saquegen Sant Andreu i s’enduen el copó sagrat, els crismes, el cullerot de batejar i el pot de l’extremunció, tots d’argent. A més, van entrar a cases particulars i masies d’on es van emportar objectes de gran valor.
Al 1845 són afusellats els germans Estapé: Isidre, Josep i Joan, carlins de Sant Andreu, fills d’una honorable família, que van formar una partida carlina que operava al Baix Llobregat.
El 5 d’octubre de 1855 es va capturar la partida carlina de Tófol de Vallirana a Sant Andreu i, un dia després, va ser afusellat el cap i tot l’escamot formar per dotze persones. Van ser sepultats al cementiri de la vila. Durant molts anys, els carlins de Catalunya van retre homenatge davant de la tomba comuna, el 6 d’octubre.
Al 1875 es crea a Sant Andreu el cos del Sometent.
A l'últim terç del s XIX Sant Andreu patí l'impacte de la fil·loxera cosa que va provocar un gran trasbals a l'economia del poble.
Durant la Guerra Civil els miliciana cremen l’església i és deposat el govern municipal. Es canvia el nom de Sant Andreu pel d'Aigüestoses i, també, el d’alguns carrers.
El gener de 1939 entren les tropes franquistes a Sant Andreu. Amb la següent repressió. El 25 d’agost va morir a Alemanya, en un camp de concentració nazi, Pere Casas i Palau, alcalde de Sant Andreu de la Barca de 1937 a 1939.
Al 1945 l’activitat del municipi està dedicada en un 69,27% a l’agricultura i en un 11,22% a la indústria. Trenta anys després (1975), l’agricultura representava ja el 1’1,72% i la indústria el 77,14%. A més la població va créixer moltíssim arrel de la continuada onada immigratòria d'Andalusia i d'altres regions del país cap a l'àrea metropolitana de Barcelona.
En els últims anys han continuat arribant immigrants de fora de l'estat i creixent la indústria.
Fills il·lustres[modifica]
Llocs d'interès[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- ↑ Fitxa de Gaspar de Preses a l'Ajt. de Sant Andreu de la Barca
- ↑ Referència al naixement de Pere Rovira a l'Ajt. de Sant Andreu de la Barca
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 104. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Andreu de la Barca |
- Lloc web oficial de l'Ajuntament
- Televisio local de Sant Andreu de la Barca
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Sant Andreu de la Barca
|
|||||
  |
Açò és un esborrany sobre el Baix Llobregat. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
