Vacarisses

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vacarisses
Bandera de Vacarisses Escut de Vacarisses
(En detall) (En detall)
Localització

Vacarisses (Catalunya)
Vacarisses
Vacarisses (Catalunya)
Vacarisses

Localització de Vacarisses respecte del Vallès Occidental


Municipi del Vallès Occidental
Vista general de Vacarisses
Vista general de Vacarisses
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Occidental
Gentilici Vacarissenc, vacarissenca
Superfície 40,7 km²
Altitud 382 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
6.175 hab.
151,72 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 409913 4606935(i) 41° 36′ 36″ N, 1° 55′ 3″ E / 41.61, 1.9175
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

17
Salvador Boada i Guàrdia
Codi postal 08233
Codi territorial 082917

Vacarisses és un municipi de la comarca del Vallès Occidental.

Taula de continguts

[modifica] Situació

Amb una extensió de 40,54  km² es troba en una petita depressió (l'altura mitjana del terme és de 385 m) d'accidentat relleu que s'obre en els contraforts occidentals de la Serralada Prelitoral (de 940 m al Castellsapera). Vacarisses enllaça amb l'autopista C-16, l'autovia de Terrassa a Manresa, i l'antiga carretera de Gràcia a Manresa. A pocs kilòmetres del nucli urbà hi ha l'estació de ferrocarril de RENFE (línia de Barcelona a Saragossa) que, a més, disposa d'un baixador a l'estació de Torreblanca.

[modifica] Història

El terreny accidentat i l'escassetat de fonts poden haver determinat la falta d'elements arqueològics de la prehistòria, les restes més antigues són de l'època neolítica. El lloc de Vacarisses s'esmenta per primer cop en un document de l'església de Sant Fermí (l'església antiga de Rellinars) al segle X. Cal dir que Vacarisses va formar durant molts segles un sol municipi amb el terme de Rellinars.

Vora el poble, en un pujol hi ha la Torrota, una torre de planta circular que servia de punt de vigilància, comunicada visualment amb la torrota de Monistrol i amb la de l'Obac. Cal relacionar el castell de Vacarisses amb Guillem de Montcada, ja que a la segona meitat del segle XI era posseït per aquesta família, i a més Guillem de Montcada s'anomena de Vacarisses o de Muntanyola en els primers documents en què és esmentat, a finals del segle X.

Tot i que el castell estava en mans dels Montcada i que a principis del segle XIV la castlania l'exercien els Castellet, sembla que la senyoria superior devia pertànyer al rei, ja que el 1358 Pere el Cerimoniós el va vendre, juntament amb la jurisdicció, al seu conseller Jaume Desfar. El castell va ser propietat d'aquesta família fins finals del segle XVI, quan Isabel Desfar es va casar amb el capità Francesc Amat i la senyoria va passar a aquesta família.

A l'any 1670, el castell és en poder de Josep d'Amat i de Planella, que contreu matrimoni amb Marianna de Junyent. A aquest cavaller, Felip V li va atorgar el 1702 el títol de primer marquès de Castellbell. Al castell de Vacarisses hi nasqué un fill seu, Manuel d'Amat i de Junyent, que va aconseguir per mèrits de guerra, ser tinent general de l'exèrcit i més tard governador de Xile i virrei del Perú. Essent virrei del Perú, es va recordar dels seus compatricis i va fer vint-i-sis dots, per ser lliurats entre la gent del seu poble natal.

[modifica] Economia

Encara que hi ha moltes fonts al terme, únicament són notables pel seu cabal les fonts de Can Còdol, i per això Vacarisses sempre ha estat terra de secà. Les característiques físiques dels sòl no han permès una mecanització industrial, i ara només es treballen unes 25 ha de secà i uns quants horts familiars.

El bosc ocupa gran part del terme, i hi ha caça menor (conills i perdius) i algun senglar. Abans, els anys de pluges favorables, s'hi recollien bolets. Els conreus que ocupaven bona part del terme han estat abandonats o s'ha urbanitzat el seu terreny, ja que ara l'economia es basa en la indústria i els serveis.


[modifica] Demografia

La prosperitat agrària va fer que la població augmentés durant el segle XIX: es va passar de 659 habitants l'any 1787 a 986 el 1860. A principis del segle XX, però, ja va començar a disminuir. El 1900 hi havia 808 habitants, el 1930 n'hi havia 507 i el 1960, 383. Després, al 1970 va augmentar fins a 410 habitants, el 1979 a 429 i el 1981 a 443. L'any 1989 tenia 745 habitants. Actualment té un padró municipal de 4.802 habitants, població que augmenta considerablement els caps de setmana i els períodes estivals. Formen el municipi juntament amb el nucli urbà o nucli antic les següents urbanitzacions: Bonavista, Ca l'Oliva, Can Serra, Els Caus, La Colònia Gall, La Coma, L'Eixample, La Farinera, El Fresno, El Palà, La Creu, El Pau Gran, Torreblanca I, Torreblanca II, Carena Llarga i El Ventaiol. Sense oblidar el Polígon Industrial de Can Torrella.

Entitat de població Habitants (2006)
Bonavista 19
ca l'Oliva 12
can Serra 1.252
Caus, els 246
Colònia Gall, la 53
Coma, la 183
Creu, la 125
Eixample, l' 224
Farinera, la 17
Fresno, el 37
Polígon Industrial Can Torrella 0
Pou Gran, el 10
Raval del Palà, el 274
Torreblanca I 818
Torreblanca II 523
Vacarisses 813
Ventayol, el 488
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
22 - 23 399 657 1.993 928 949 808 754
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
577 507 605 404 383 410 443 789 977 1.378
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.711 2.084 2.687 3.181 3.931 5.094 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


[modifica] Llocs d'interès

[modifica] Festes

La festa local és el 26 de maig i el dijous sant.

[modifica] Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987 Fermi Masana i Simo CIU
1987 - 1991 Fermi Masana i Simo CIU
1991 - 1995 Salvador Boada i Guárdia UIPV*
1995 - 1999 Salvador Boada i Guárdia UIPV *
1999 - 2003 Salvador Boada i Guárdia UIPV *
2003 - 2007 Salvador Boada i Guárdia UIPV *
2007 - 2011 Carles Canongia Gerona PSC
2011 - ara n/d n/d

*UIPV - Unió Independent per Vacarisses

[modifica] Referències

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 127. ISBN 84-393-5437-1. 

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües