Aeroport de Barcelona - el Prat
| Aeroport de Barcelona - el Prat | |||
|---|---|---|---|
| IATA: BCN – OACI: n/a | |||
|
|
|||
| Resum | |||
| Tipus d'aeroport | Públic | ||
| Titular/Gestor | Aena Aeropuertos | ||
| Serveix | Barcelona | ||
| Localització | El Prat de Llobregat | ||
| Altura (msnm) | 3.8 m / 12 ft | ||
| Coordenades | (i) | ||
| Web | |||
| 7R/25L | 2.660 | 8.727 | Asfalt |
| 2/20 | 2.540 | 8.334 | Asfalt |
| Estadístiques (2010) | |||
| Passatgers | 29.209.595 ( |
||
| Operacions | 277.832 (▼0,4%) | ||
| Càrrega (en kg) | 104.279.447 ( |
||
| Font: Aena Aeropuertos[1] | |||
L'Aeroport de Barcelona - el Prat[2] (codi IATA: BCN, codi OACI: LEBL) o simplement conegut com Aeroport del Prat és un aeroport que dóna servei a la ciutat de Barcelona. Es troba situat a 12 Km al sud-oest de la capital catalana, al municipi del Prat de Llobregat, a 4 m sobre el nivell del mar i envoltat dels espais naturals dels aiguamolls del delta del Llobregat. És el segon aeroport més gran d'Espanya, el primer de Catalunya i de la costa mediterrània i el desè amb més trànsit de passatgers d'Europa. Durant l'any 2008, la competència del tren d'alta velocitat[3] en el trajecte Barcelona-Madrid així com l'impacte de la crisi econòmica dugueren l'aeroport a disminuir el trànsit de passatgers per primera vegada des de l'any 1993.
És un important centre de connexions per Spanair i Vueling, però també és un important focus per a Iberia, Air Europa i Ryanair. L'aeroport serveix principalment a diferents destinacions d'Europa i del nord d'Àfrica, però també ofereix diversos vols intercontinentals a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Àsia.[4] Està obert només a vols instrumentals i estan prohibits els vols VFR (vols en regles visuals), excepte els vols VFR sanitaris, d'emergències i d'estat.
El 22 de març de 2007, més de 130 entitats van donar suport en un acte reivindicatiu a l'Aula Magna del IESE per un aeroport transoceànic i amb gestió individualitzada.[5] El 30 de març de 2011, l'aeroport va rebre el premi com a millor aeroport del sud d'Europa concedit per Skytrax dins els World Airport Awards 2011.[6]
Taula de continguts |
[modifica] Història
[modifica] 1920-1930
El primer camp d'aviació que va tenir la ciutat de Barcelona va ser l'any 1916 i estava situat al Remolar (Viladecans), en els terrenys d'una granja avícola anomenada La Volateria, la qual li donava nom. Dos anys més tard es va construir un nou camp d'aviació però aquest cop situat al municipi del Prat de Llobregat, a uns quants centenars de metres de l'anterior. El primer avió en aterrar va ser un Latecoere Salmson 300 de la línia de Pierre-Georges Latécoère, que va arribar de Toulouse amb destinació a Casablanca. L'aeròdrom era utilitzat com a seu de l'Aeroclub de Catalunya i com a base per a la flota Zeppelin i hidroavions de l'Armada espanyola i de l'exèrcit de terra. Els serveis comercials de vols regulars van començar al 1927 gràcies a Iberia que el connectava amb l'Aeroport de Madrid-Cuatro Vientos. A més, aquesta línia va ser la primera freqüència de l'aerolínia espanyola.
[modifica] 1940-1960
Entre el 1941 i el 1946 es realitzen tot un plegat d'obres per tal d'unir els dos aèrodroms i l'any 1948 es decideix construir la pista 07-25. Durant el mateix any, va sorgir el primer vol interncontinental que connectava l'aeroport amb Nova York gràcies a la aerolínia Pan American. Entre el 1948 i el 1952 es construeix una nova pista (la 16-34), perpendicular a l'anterior. També es va dur a terme la construcció de diferents vials de rodatge i una terminal per poder atendre als passatgers. El 1963 s'arriba al milió de passatgers anuals i dos anys més tard s'amplia la pista principal. Es decideix afegir un vial de rodatge més amb carrils de sortida ràpida, es construeix una torre de control i una nova plataforma d'aeronaus. Al 1968 s'inaugura una nova terminal (actualment l'ala més vella de la terminal T2B).
[modifica] 1970-2000
El 3 d'agost de l'any 1970, la companyia aèria Pan American va inaugurar una línia regular entre Barcelona, Lisboa i Nova York mitjançant un Boeing 747 i el dia 4 de novembre Iberia va començar un servei de pont aèri entre l'aeroport de Madrid-Barajas i Barcelona. Pocs anys més tard, al 1976, es posa en marxa la construcció d'una terminal destinada únicament per aquesta ruta i una altra exclusivament de càrrega. També es van construir un edifici annex per correus i una plataforma d'estacionament per a avions de càrrega aèria. Un any després, l'aeroport superava els cinc milions de passatgers anuals.
Des de finals dels anys setanta fins ben bé els noranta l'aeroport estava estancat tant en tràfic aèri com en inversions, fins que la preparació per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 van impulsar una nova reforma que consistia en la modernització i ampliació de la terminal existent (terminal B) i la construcció de dos terminals més (la terminal A i C) que incorporaven, com a novetat, passarel·les d'accés directe a l'avió. Aquesta reforma va ser dissenyada per l'arquitecte Ricard Bofill i Leví. Al 1996 es va construir una torre de control també dissenyada per el mateix arquitecte.
Degut a la forta baixada del tràfic aèri que va patir després del 1999 i la crisis del sector aèri al 2001, moltes operacions que es realitzaven als aeroports de Reus i Girona-Costa Brava es van traslladar al Prat amb la intenció de minimitzar l'efecte de la crisis.
[modifica] Pla Barcelona
El Pla Barcelona[7] és la reforma que s'ha portat a terme i s'està portant a terme per tal d'augmentar la capacitat de l'aeroport i renovar les infraestructures més anitgues. Aquest projecte es va plantejar per primer cop l'any 1999 i es va començar a dur a terme l'any 2003 en veure que el tràfic de l'aeroport anava augmentant a un ritme increïblement ràpid. Aquest pla és conformat per més de 100 subprojectes diferents, entre ells els més destacats són: la construcció d'una nova terminal de passatgers (la terminal 1 o T1) i la seva terminal satèl·lit connectada a la T1 mitjançant un tren subterrani (la T1s),[8] la millora de l'accés al recinte tan per carretera, com per tren, així com la incorporació de la línia 9 del metro de Barcelona i la d'un ramal del tren d'alta velocitat de la línia Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera francesa. A més, es preveu urbanitzar un total de més de 300 hectàrees com a zona de serveis per al desenvolupament comercial i industrial de l'aeroport incluent-hi la construcció de nous hotels, centres de convencions, parcs empresarials,... El cost total del projecte és de més de 3.200 milions d'euros. El Pla Barcelona és la tercera gran operació darrera de les del 1968 i del 1992 i és de gran valor tan a nivell europeu com mundial.
[modifica] Actualitat
La majoria del trànsit de l'aeroport de Barcelona és nacional i europeu, en la qual Spanair i Vueling té una base d'operacions. No obstant això, el nombre de connexions intercontinentals està molt per sota d'altres aeroports europeus amb el seu nivell de trànsit de passatgers. La manca de connexions intercontinentals ha estat un motiu constant denúncia i pressió de les autoritats i grups de d'empresaris catalans durant els últims anys, que volen que l'aeroport d'esdevingui un important centre de distribució del trànsit aeri mundial i no només europeu.
En els últims anys el trànsit de les companyies aèries de baix cost ha crescut significativament, especialment després de la creació de bases operatives de Vueling i Clickair a l'aeroport. Vueling i Clickair es van fusionar el juliol de 2009, que ara operen sota el nom de Vueling. Hi ha altres companyies aèries de baix cost que operen des de l'aeroport com easyJet, WizzAir o Ryanair.
L'aeroport ha estat sempre objecte d'un debat polític sobre la gestió i control entre la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol, que ha involucrat a Aena (operador de l'aeroport) i diverses línies aèries, Iberia i Spanair, principalment. Part del debat és sobre els beneficis que genera l'aeroport, que s'utilitzen en el manteniment i les inversions en altres aeroports de la xarxa d'AENA i de les inversions del govern en altres àrees econòmiques.
[modifica]
[modifica] Camp de vols
El camp de vols de l'aeroport està format per 3 pistes d'aterratge, dues de paral·leles i una de transversal. Les pistes paral·leles constanment estan ocupades però la pista transversal no se sol utilitzar amb freqüència. El camp de vols de l'aeroport està dotat de moderns sistemes d'indicació per als avions i té capacitat per a qualsevol aeronau comercial existent o que hi pugui haver en un futur.
| Pistes | ||||
| Nom | Longitud | Amplada | Superfície | Ajudes d'aproximació |
|---|---|---|---|---|
| 07L – 25R | 3743 m / 12.281 ft | 60 m / 212 ft | Formigó | CAT II / III |
| 07R – 25L | 2660 m / 8.727 ft | 45 m / 159 ft | Asfalt | CAT II / III |
| 02 – 20 | 2540 m / 8.334 ft | 45 m / 159 ft | Asfalt | CAT I |
[modifica] Torre de control
La torre de control està situada entre les dos pistes paral·leles i a prop de les dos terminals de passatgers. Els seus 62 metres d'altura permetent una màxima visilibilitat de totes les àrees de maniobres de les aeronaus, incloent-hi les tres pistes d'aterratge. Aquesta infraestructura va ser dissenyada per l'arquitecte Bruce Fairbanks i consta d'un edifici circular format per dos nivells, en el què la base de la construcció està composta per una estructura d'alumini de forma octogonal. La base o també considerada la planta baixa es reparteix en dos pisos i disposa d'un pàrquing capaç d'albergar fins a 83 vehicles. L'edifici té una superfície de 7.800 m² i consta de 15 posicions de control. A més de tot això, la torre de control també és un lloc de treball diari per a prop d'unes 100 persones entre constroladors aeris, tècnics i altres professionals.[9]
[modifica] Terminals
[modifica] Terminal T1
La terminal T1 és una terminal de passatgers situada a la zona sud de l'aeroport, entre les dues pistes paral·leles. Dissenyada per Ricard Bofill, es va inaugurar el 16 de juny del 2009 i el dia 17 es va posar en funcionament amb un vol a Madrid de Spanair. Les seves instal·lacions permeten poder rebre 30 milions de passatgers a l'any i augmenten la capacitat de l'aeroport als 55 milions de passatgers anuals i li donen la capacitat per a gestionars més de 90 operacions per hora. Ocupa una superfície útil de 545.000 m² i està adaptada per tal de rebre a aeronaus de grans dimensions com l'Airbus A380 a través de passarel·les dobles. Disposa de 13.000 places d'aparcament, 45 fingers ampliables a 60, 15 cintes de recoliida d'equipatges, 168 mostradors de facturació i 101 portes d'embarcament: les portes A i D es troben a l'ala nord, les portes B a la central i les portes C i E a la sud.[10][11]
[modifica] Terminal T2
La terminal T2 és la terminal de passatgers més antiga i consta de tres edificis annexos. Antigament i abans de l'obertura de la terminal T1, eren tres terminals diferents, les anomenades terminals A, B i C. Actualment les tres terminals formen part de la T2 i s'anomenen terminals T2A, T2B i T2C, seguint l'antiga nomenclatura. La terminal T2 té la capacitat per a poder rebre 25 milions de passatgers anuals, un nombre pròxim a la T1 la qual cosa garanteix una capacitat elevada de l’aeroport per absorbir un creixent nombre de passatgers. La terminal T2A conté els mòduls d'embarcament de passatgers M4 (portes 46-49) i M5 (portes 56-59), la T2B conté els mòduls M2 (portes 26-29) i M3 (portes 36-39) i la T2C conté el mòdul M1 (portes 16-19).[10]
[modifica] Terminal Corporativa
Aquesta tercera terminal de l'aeroport del Prat està destinada únicament a l'aviació corporativa i al viatger de negocis operativa les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. Aquesta és una petita terminal amb una superfície total de 2.118 m² i situada just al davant de la plataforma d'aviació corporativa,a només 12 Km del centre de Barcelona. A la planta baixa hi ha les sales d'espera, les sales VIP i les sales comunes; a la planta superior, les sales de reunions i les oficines de les companyies. La terminal és gestionada conjuntament per Executive Airlines i la UTE Gestair-Assistair, uns dels principals operadors d’aparells corporatius de l’aeroport. Actualment, l'Aeroport Internacional de Barcelona disposa de 42 places d'aviació corporativa i que utilitzen les companyies següents: CNAir, Gestair, Universal Jet, Bks, Punto Fa, Corporate Jets, Bcn Jets i Executive Airlines.
[modifica] Aerolínies i destinacions
| Companyia | Destinacions | Terminal |
|---|---|---|
| Adria Airways | de temporada: Ljubljana | T1 |
| Aegean Airlines | Atenes | T1 |
| Aer Lingus | Dublín, Cork de temporada: Belfast-International |
T2B |
| Aeroflot | Moscou-Xeremetievo | T1 |
| Aerolíneas Argentinas | Buenos Aires-Ezeiza | T1 |
| Aeroméxico | Ciutat de Mèxic | T1 |
| Air Algérie | Alger, Orà | T1 |
| Air Arabia Maroc | Casablanca, Tànger | T2A |
| airBaltic | Riga | T1 |
| Air Berlin | Berlín-Tegel, Düsseldorf, Hamburg, Palma de Mallorca, Stuttgart | T2B |
| Air Canada | de temporada: Montréal-Trudeau, Toronto-Pearson[12] | T1 |
| Air Europa | Fuerteventura, Eivissa, Lanzarote, Gran Canaria, Madrid, Màlaga, Menorca, Palma de Mallorca, Tel-Aviv, Tenerife-Nord, Tenerife-Sud, Tunis | T1 |
| Air France | París-Charles de Gaulle | T1 |
| Air France operat per Brit Air | Lió, París-Orly | T1 |
| Air France operat per Régional | Ajaccio, Burdeus, Nantes | T1 |
| Air Transat | Montréal-Trudeau, Toronto-Pearson | T2B |
| Air Vallée | Angers[13] | T2B |
| Alitalia | Milà-Linate, Roma-Fiumicino | T1 |
| American Airlines | Nova York-JFK | T1 |
| Arkefly | Amsterdam | T2B |
| Arkia Israel Airlines | Tel Aviv | T1 |
| Armavia | de temporada: Erevan | T2B |
| Astra Airlines | xàrter: Tessalònica | T2 |
| Austrian Airlines | Viena | T1 |
| Austrian Airlines operat per Lauda Air | de temporada: Viena | T1 |
| Astra Airlines | xàrter: Tessalònica | T2B |
| Avianca | Bogotà | T1 |
| Belle Air | Tirana | - |
| Blue Air | Bacău, Bucarest-Băneasa | T2B |
| bmibaby | Birmingham [comença el 29 de març 2012] de temporada: East Midlands |
T2B |
| British Airways | Londres-Heathrow | T1 |
| British Airways operat per BA CityFlyer | Londres-City | T1 |
| Brussels Airlines | Brussel·les | T1 |
| Bulgaria Air | Sofia | T2A |
| Cimber Sterling | Copenhaguen | T2B |
| City Airline | Göteborg-Landvetter | T1 |
| Continental Airlines | Newark | T1 |
| Croatia Airlines | de temporada: Zagreb | T1 |
| Czech Airlines | Bratislava, Praga | T1 |
| Delta Air Lines | Atlanta, Nova York-JFK | T1 |
| Donavia | Rostov del Don | T2A |
| easyJet | Amsterdam, Belfast-International, Berlín-Schönefeld, Bristol, Dortmund, Lisboa, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Luton, Londres-Stansted, Londres-Southend [comença el 2 d'abril 2012], Lió, Milà-Malpensa, Newcastle upon Tyne, París-Charles de Gaulle | T2C |
| easyJet Switzerland | Basilea/Mulhouse, Ginebra | T2C |
| EgyptAir | El Caire | T1 |
| El Al | Tel Aviv | T1 |
| Estonian Air | de temporada: Tallinn | T1 |
| Finnair | Hèlsinki | T1 |
| Germanwings | Colònia/Bonn, Hannover, Stuttgart | T2A |
| Iberia | Madrid, Miami,[14] São Paulo-Guarulhos[14] | T1 |
| Iberia Regional operat per Air Nostrum | Albacete, Almeria, Badajoz, Bolonya, Burgos, Catània, Corfú, Donòstia-Sant Sebastià, Lleó, Marsella, Melilla, Múrcia, Nantes, Niça, Olbia, Pamplona, Salamanca, Santander, Tolosa, Torí, València, Valladolid | T1 |
| Icelandair | de temporada: Reykjavík-Keflavík | T2A |
| Iceland Express | de temporada: Reykjavík-Keflavík | T2A |
| I-Fly | Moscou-Vnukovo | |
| Jet2.com | Glasgow-Internacional [comença el 29 de març 2012], Leeds/Bradford, Manchester [comença el 28 de març 2012] | T2A |
| Jet4you | Casablanca, Nador, Tànger | T2A |
| KLM | Amsterdam | T1 |
| Kogalymavia | de temporada: Moscou-Domodedovo | T2A |
| LOT Polish Airlines | Varsòvia | T1 |
| Lufthansa | Düsseldorf, Frankfurt, Milà-Malpensa [acaba el 29 d'octubre], Munic | T1 |
| Lufthansa Regional operat per Lufthansa CityLine | Munic | T1 |
| Lufthansa Regional operated per Eurowings | Hamburg | T1 |
| Luxair | Luxemburg | T2B |
| Malév Hungarian Airlines | Budapest[15] | T1 |
| Medallion Air | de temporada: Constanta | |
| Meridiana Fly | Florència [acaba el 31 d'agost] | T2B |
| Monarch Airlines | Londres-Gatwick [comença el 21 d'octubre], Manchester | T2B |
| Niki | Viena | T2A |
| Nordwind Airlines | de temporada: Moscou, Novosibirsk, Irkutsk, Krasnoyarsk, Khabarovsk, Kemerovo | T2B |
| Norwegian | Bergen, Copenhaguen, Gothenburg-Landvetter [comença el 22 d'agost], Hèlsinki, Oslo-Gardermoen, Estocolm-Arlanda | T2A |
| Onur Air | Istanbul-Atatürk | T1 |
| Orbest | Cancun, Lanzarote [begins 05 August], La Palma, Lisboa | |
| Pakistan International Airlines | Chicago-O'Hare,[16] Islamabad, Karachi, Lahore | T2A |
| Pegasus Airlines | Istanbul-Sabiha Gökçen | T1 |
| Qatar Airways | Doha | T1 |
| Rossiya | de temporada: Sant Petersburg | T2B |
| Royal Air Maroc | Casablanca, Marràqueix, Tànger de temporada: Ouarzazate [comença el 28 de juny] |
T1 |
| Royal Jordanian | Amman-Reina Alia | T1 |
| Ryanair | Charleroi Brusel·les-Sud, Càller, Dublín, Edimburg, Fuerteventura, Eivissa, Jerez de la Frontera, Lanzarote, Las Palmas de Gran Canaria, Leeds/Bradford, Màlaga, Milà-Orio al Serio, Oslo-Rygge, Palma de Mallorca, París-Beauvais, Porto, Poznań [comença el 30 d'octubre], Roma-Ciampino, Santander, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Tenerife-Sud, València, Venècia-Treviso, Vilnius [comença el 30 d'octubre], Weeze | T2B |
| Scandinavian Airlines | Copenhaguen, Oslo-Gardermoen | T1 |
| Singapore Airlines | São Paulo-Guarulhos,[17] Singapur | T1 |
| Sky Work Airlines | Berna | T2B |
| Spanair (ja no opera) | La Corunya, Alger, Alacant, Astúries, Bamako, Banjul, Belgrad, Berlín-Tegel,[18] Bilbao, Copenhaguen, Eivissa, Gran Canaria, Granada, Hamburg,[18] Hèlsinki, Istanbul-Sabiha Gökçen, Madrid-Barajas, Màlaga, Marsella, Menorca, Munic, Nador, Nàpols, Palma de Mallorca, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Estocolm-Arlanda, Tel Aviv, Tenerife-Nord, Tenerife-Sud, Trípoli, València, Venècia-Marco Polo, Vigo de temporada: Bari, Chelyabinsk, Dubrovnik, Fuerteventura, Kazan, Lanzarote, Malta, Niça, Zagreb |
T1 |
| Sun d'Or International Airlines | de temporada: Tel Aviv | T1 |
| Swiss International Air Lines | Ginebra, Zuric | T1 |
| Swiss International Air Lines operat per Swiss European Air Lines | Basilea/Mulhouse | T1 |
| TACV | Sal [comença el 24 de setembre] | T2 |
| TAP Portugal | Lisboa | T1 |
| TAP Portugal operat per Portugália | Lisboa, Porto | T1 |
| TAROM | Bucarest-Henri Coandă | T1 |
| Tatarstan Airlines | de temporada: Kazan, Moscou-Domodedovo | T2A |
| Transaero Airlines | Moscou-Domodedovo de temporada: Sant Petersburg, Novosibirsk |
T2A |
| Transavia.com | Amsterdam, Eindhoven, Rotterdam | T2A |
| Tunisair | Tunis | T1 |
| Turkish Airlines | Istanbul-Atatürk | T1 |
| Ukraine International Airlines | Kiev-Boryspil | T1 |
| Ural Airlines | Iekaterinburg, Moscou-Domodèdovo[19] | T2B |
| US Airways | de temporada: Filadèlfia | T1 |
| VIM Airlines | Moscou-Domodedovo | T2B |
| Vueling | La Corunya, Alacant, Amman, Amsterdam, Atenes, Bilbao, Brusel·les, Burdeus, Granada, Eivissa, Istanbul-Sabiha Gökçen, Las Palmas de Gran Canaria, Jerez de la Frontera, Lisboa, Ljubljana, Lleida, Madrid, Màlaga, Malta, Marràqueix, Milà-Malpensa, Menorca, Moscou-Domodedovo, Nàpols, Oviedo, Palerm, Palma de Mallorca, París-Orly, Pisa, Praga, Roma-Fiumicino, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Tenerife-Nord, Tolosa, Venècia-Marco Polo, Viena, Vigo, Zuric[20] de temporada: Budapest, Dubrovnik, Heraklion, Mykonos, Santorini, Tel Aviv, Tenerife-Sud, Verona |
T1 |
| Wind Jet | de temporada: Catània, Palerm | T2B |
| WizzAir | Bucharest-Băneasa, Budapest, Cluj-Napoca, Gdańsk, Katowice, Poznań, Praga, Sofia, Târgu Mureş, Timisoara, Vílnius, Varsòvia | T2B |
[modifica] Aerolínies de càrrega
| Companyia | Destinacions |
|---|---|
| British Airways World Cargo | East Midlands, Londres-Heathrow, Londres-Luton |
| Cargolux | Hong Kong, Jeddah, Luxemburg |
| DHL | Vitoria-Gasteiz |
| Emirates SkyCargo | Dubai, Ciutat de Mèxic |
| FedEx Express | París-Charles de Gaulle |
| Jade Cargo International | Brescia, Shanghai-Pudong, Shenzhen |
| RAM Cargo | Casablanca |
| Saudi Arabian Airlines | Jeddah, Riyadh |
| Swiftair | |
| TNT Airways | Liege, Brussel·les |
| UPS Airlines | Colònia/Bonn, València |
[modifica] Estadístiques
|
|
|
| Posició | Aerolínia | Passatgers | Percentatge | Evolució |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Vueling | 7.225.234 | 24,73% | |
| 2 | Spanair | 4.067.297 | 13,92% | |
| 3 | easyJet | 2.358.738 | 8,07% | |
| 4 | Air Europa | 1.673.942 | 5,73% | ▼16,07% |
| 5 | Iberia | 1.438.459 | 4,92% | ▼19,46% |
| 6 | Lufthansa | 1.246.876 | 4,26% | ▼2,20% |
| 7 | Air France | 786,565 | 2,69% | ▼3,02% |
| 8 | Ryanair | 740.750 | 2,53% | - |
| 9 | Swiss International Air Lines | 628.168 | 2,15% | |
| 10 | British Airways | 607.008 | 2,53% |
[modifica] Accessos
[modifica] Cotxe
L'aeroport Internacional de Barcelona està connectat per carretera amb els principals vials d'entrada de la ciutat de Barcelona, principalment amb la Ronda de Dalt i altres autopistes del sud-oest de la ciutat. Aquest conjunt d'accessos són coneguts com l'anomenada Pota Sud. Per tal d'accedir a la terminal T1 es pot fer a través d'un ramal de la C-31 o bé mitjançant vials interns que connecten amb les carreteres de la T2. La C-32B connecta la terminal T2 amb el ramal principal de l'autopista C-32 però també amb l'autovia de Castelldefels, la C-31.
[modifica] Taxi
Existeixen 3 parades de taxi a la terminal T1, dues a la zona d'arribades (planta 0) i una altra situada al corredor Madrid-Barcelona; a la T2 hi ha una parada al davant de les terminals T2A, T2B i T2C. El preu d'un trajecte fins al centre de Barcelona és d'aproximadament 30 € des de la T1 o d'uns 25 € des de la T2 tot i que el preu depèn sempre del que marqui el taxímetre. Cada maleta gran té un cost afegit d'1 € però les maletes de mida reduïda de l'equipatge de mà no tenen cap mena de cost.
[modifica] Autobús
| Serveis urbans | ||
| Línia | Parades | Operador |
|---|---|---|
| 46 Plaça d'Espanya - Aeroport | Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic), T2C (al vial de davant) i T1 (als vials de sortides i d'arribades). | TMB |
| 105 El Prat (Av. Onze de Setembre) - Aeroport | Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic) i T2C (al vial de davant). | TMB |
| Aerobús A1 Aeroport (T1) - Plaça de Catalunya | Al vial d'arribades (a la planta 0) i al vial de sortides (a la planta 3) de la T1. | SGMT |
| Aerobús A2 Aeroport (T2) - Plaça de Catalunya. | Terminal de mercaderies, terminal T2A, T2B (davant del mural d'en Joan Miró) i T2C. | SGMT |
| L77 Sant Joan Despí (centre) - Aeroport | Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic), T2C (vial) i al vial d'arribades de la T1. | OLIVERAS,SL |
| PR1 Aeroport (T1) - El Prat de Llobregat - Aeroport (T2C) | Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic), T2C (vial) i al vial de d'arribades de la T1. | ROSANBUS |
| N17 Plaça de Catalunya - Aeroport | Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic), T2C (al vial de davant) i T1 (als vials de sortides i d'arribades). | MOHN,SL |
| L99 Castelldefels - Viladecans - Gavà - Aeroport | Al vial d'arribades (a la planta 0) de la T1. | MOHN,SL |
| Serveis interurbans | ||
| Línia | Parades | Operador |
| Alsa Aeroport - Figueres / Girona / Lleida | Terminal T2B i terminal T1 (al vial d'arribades). | Alsa |
| Directbus Aeroport - Andorra | Terminal T1 (planta 0) i terminal T2B (davant mural Miró). | Autocars Nadal |
| Novatel Aeroport - Andorra | Terminal T1 (al vial d'arribades) i terminal T2B (al vial de sortides). | Novatel |
| Autocars Plana Aeroport - Salou - Cambrils | Terminal T1 (vial d'arribades i connexió amb la llançadora T1 - T2). | Empresa Plana |
| Autocars Plana Aeroport - Tarragona - Reus | Terminal T1 (vial d'arribades i connexió amb la llançadora T1 - T2). | Empresa Plana |
| Monbus Aeroport - Sitges - Vilanova - El Vendrell | Terminal T1 (al vial d'arribades). | Monbus |
[modifica] Tren
L'Aeroport del Prat està connectat amb les principals estacions de ferrocarril de Barcelona a través de la línia
de Rodalies de Catalunya. Amb una freqüència de 30 minuts, els trens van circulant a través d'un ramal de la línia 2, que el connecta amb l'estació de Sants i la de Passeig de Gràcia on es pot fer un transbord amb els serveis del metro de Barcelona i altres línies de Rodalies, RENFE i, fins i tot, alta velocitat.
L'estació de l'aeroport es troba situada al davant de la terminal T2B i es connecta amb ella gràcies a una passarel·la coberta que travessa la carretera i surt a l'interior de la terminal. Un cop a dins, és fàcil accedir a la resta de terminals de la T2. Per tal de poder connectar amb la T1, RENFE ofereix un servei gratuït d'autobusos que connecten, coincidint amb els horaris dels trens, l'estació amb l'altra terminal. Hi ha un tren cada 30 min. La 1ª sortida desde Barcelona és a les 5:00, i des de l'aeroport a les 5:40. El tren triga 20 min. a Sants i 25 min. a Passeig de Gràcia.
[modifica] Accidents i incidents
- El 21 d'octubre de 1994, un avió de càrrega Falcon 20 va realitzar un aterratge d'emergència a l'aeroport després de patir una avaria al tren d'aterratge, cap dels tres membres de la tripulació van resultar ferits.
- El 19 de febrer de 1998, el comanadant i el pilot van morir en estaballar-se un aparell d'aviació general d'Ibertrans al municipi de Gavà poc després de que s'hagués enlairat del Prat.
- El 28 de juliol de 1998, una avioneta de càrrega procedent de Palma de Mallorca carregada de premsa extrangera es va estavellar poc abans d'aterrar al costat d'una de les tanques que envolten l'aeroport, matant a dos membres de la tripulació i el copilot.[21]
- L'any 2002, el vol 2937 de Bashkirian Airlines procedent de l'aeroport de Domodedovo de Moscou, va xocar amb el vol 611 de DHL a Alemanya en ruta a Barcelona.
- A l'octubre de 2004 un avió de KLM va tenir un petit accident i es va quedar a pista sense tren d'aterratge.
- El 3 de desembre de 2010, la vaga portada a terme pels controladors aeris a tot l'espai aeri espanyol, va deixar inoperatiu l'Aerport Internacional de Barcelona. Durant el matí del 4 de desembre, el govern espanyol va declarar l'estat d'alarma i va autoritzar a l'exèrcit de fer-se càrrec de les operacions de control del trànsit aeri.[22] Poc després d'aquestes mesures els controladors aeris van anar tornant progressivament als seus llocs de treball.
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web oficial
- Informació pràctica de l'aeroport de Barcelona
- Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA)
- Informació de l'aeroport del World Aero Data
- Arribades i sortides en temps real de l'Aeroport Internacional de Barcelona
- Informació sobre els serveis urbans d'autobús a l'aeroport del Prat
- Informació i horaris de Rodalies de Catalunya
- Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA)
- Recollida de firmes per demanar un aeroport del Prat intercontinental
- Historial d'accidents aèris de l'aeroport a Aviation Safety Network
[modifica] Referències
- ↑ «Tràfic de passatgers, operacions i càrrega als aeroports espanyols» (en castellà). Informe estadístic anual, 2010. [Consulta: 2 gener 2011].
- ↑ «[http://www.boe.es/boe/dias/2011/06/06/pdfs/BOE-A-2011-9850.pdf Orden FOM/1508/2011, de 18 de mayo, por la que se modifica la denominación oficial del Aeropuerto de Barcelona.]» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 6 juny 2011. [Consulta: 6 juny 2011].
- ↑ «El AVE ya supera al avión en la ruta entre Barcelona y Madrid» (en castellà). LaVanguardia.es, 15 agost 2009. [Consulta: 17 agost 2009].
- ↑ «Vols Intercontinentals». Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona. [Consulta: 2 gener 2011].
- ↑ «Clam empresarial per la gestió individualitzada d'un aeroport del Prat transoceànic». Notícies. VilaWeb, 22 març 2007. [Consulta: 23 març 2007].
- ↑ «Barcelona Airport wins the 2011 Best Airport Southern Europe Award» (en anglès). Skytrax. [Consulta: 27 abril 2011].
- ↑ http://www.aena.es/csee/ccurl/planbarcelona,0.pdf
- ↑ «Aena inicia la redacción del proyecto constructivo del Edificio Satélite del Aeropuerto de Barcelona» (en castellà). Nota de premsa. Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, 3 novembre 2009. [Consulta: 30 gener 2011].
- ↑ «Entra en funcionamiento la nueva torre de control del Aeropuerto de Barcelona» (en castellà). Nota de premsa. Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, 3 febrer 2007. [Consulta: 24 abril 2007].
- ↑ 10,0 10,1 «Capacitat actual». L'Aeroport de Barcelona: La Infraestructura. Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona. [Consulta: 3 gener 2011].
- ↑ «Planos de la T1» (en castellà). T1 Aeropuerto de Barcelona. Aeroports Espanyols i Navegació Aèria. [Consulta: 12 novembre 2009].
- ↑ «Air Canada to launch non-stop service to Athens and Barcelona from Montréal and Toronto» (en anglès). AIR CANADA. CNW, 28 agost 2009.
- ↑ «AIRVALLEE GUIDE HORAIRE» (en anglès). Air Vallée. [Consulta: 20 desembre 2010].
- ↑ 14,0 14,1 «Iberia restablirà els vols intercontinentals des del Prat amb dos vols amb destinació a Miami i São Paulo». 3cat24.cat, 18 octubre 2010. [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ http://www.malev.com/companyinformation/pressreleases/article?Content=/Root/MalevContents/En/company-information/pressreleases/press-releases/2010/11/barcelona
- ↑ «Now fly to Chicago from Pakistan» (en anglès). Global Special Deals. Pakistan International Airlines. [Consulta: 3 novembre 2010].
- ↑ «Spanair i Singapore Airlines operaran la ruta Singapur- Barcelona- Sao Paulo». Notícies. Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona, 8 setembre 2010. [Consulta: 13 octubre 2010].
- ↑ 18,0 18,1 «Spanair to fly to Hamburg and Berlin in April» (en anglès). Catalan News Agency, 16 novembre 2010. [Consulta: 20 novembre 2010].
- ↑ «Otra compañía que operará la ruta Moscu-Barcelona» (en castellà). Aerobarcelona.com, 11 abril 2011. [Consulta: 27 abril 2011].
- ↑ «Fligths from Zurich to Barcelona» (en anglès). Schedule. Vueling Airlines. [Consulta: 3 gener 2011].
- ↑ http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1998/07/29/pagina-1/33858075/pdf.html
- ↑ http://www.directe.cat/noticia/zapatero-declara-l-estat-d-alarma-per-provar-d-aturar-la-vaga-salvatge-dels-controladors-a
|
||||||||||||||