L'Espanya Industrial
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Riereta, 30, Santa Elena, 1-3 i Sant Pau, 92 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | L'Espanya Industrial | |||
L'Espanya Industrial era una fàbrica tèxtil del Raval de Barcelona, actualment desapareguda. En el seu emplaçament hi ha una caserna de la Guàrdia Civil.
Història[modifica]
.jpg)
El paraire (fabricant de draps de llana) d'Igualada Maties Muntadas i Font, casat amb Francesca Campeny i Vallvé, va ser pare dels germans Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny.[1][2] El 1812, havia incorporat el seu primogènit Joan al negoci, però posteriorment es van traslladar a Barcelona, on el 1829 tenien una petita fàbrica de filats i teixits de cotó al carrer de les Tàpies, 9 (antic), al mateix indret que el seu fill Pau (vegeu magatzems Nadal).[1]
El 1839, aquest i els seus germans Josep Antoni, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Joan constituïren l'empresa Pau Muntadas i Germans, amb un capital de 145.939 lliures barcelonines i seu al carrer de Sant Jeroni,[3] al mateix emplaçament que l'extingida Maties Muntadas i Fill.[1][2] També disposaven d'una fàbrica de blanqueig a la carretera de Sarrià i d'una altra de tissatge manual a Sabadell.[4][2]
El 30 de desembre del 1839, la societat va demanar permís per a construir una casa-fàbrica d'estil neoclàssic de planta baixa, tres pisos i golfes a la cantonada dels carrers de la Riereta i de Santa Elena, en uns terrenys que havien format part dels horts d'Andreu Batista i Joan Burgada, segons el projecte de l'arquitecte Joan Vilà i Geliu.[5][2] El març de l'any següent, van demanar permís per a augmentar l'alçada de l'edifici en 6 pams, transformant les golfes en un pis més.[6][2] El 1844, van demanar permís per a construir una «quadra» de planta baixa i dos pisos al carrer de la Riereta, segons el projecte del mateix Vilà i Geliu.[7]
Tanmateix, el 24 de juny d'aquell any, Pau deixà el negoci, que quedà en mans dels seus germans amb el nom de Muntadas Germans, dirigit per Joan, Isidre i Josep Antoni.[1][2] El 1841, l'empresa va establir un magatzem a Madrid a la plaça del Ángel, 16, destinat a la venda de productes tant propis com també d'altres fabricants catalans,[2] estalviant intermediaris, i el 1843 ja tenien 160 clients.[8]
El 28 de gener de 1847, els germans Muntadas constituiren a Madrid la societat La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil,[9] i li transferiren tots els actius de Muntadas Germans, iniciant la construcció d'una fàbrica a Sants,[2][10] anomenada el Vapor Nou per contraposició al Vapor Vell, a l'actual emplaçament del Parc de l'Espanya Industrial. El desembre d'aquell any, la societat va demanar permís per a construir una nova «quadra» de planta baixa i quatre pisos al carrer de Santa Elena, segons el projecte del mateix arquitecte.[11][2] Segons les «Estadístiques» del 1850, la fàbrica estava equipada amb una màquina de vapor de 30 CV, 5.400 fusos de mule-jenny, 300 de selfactines i 106 operaris.[2]
El 1851, l'empresa va tancar el magatzem de Madrid, i va domiciliar-se a Barcelona, on tenia les instal·lacions productives.[8] Tot i que era l'empresa cotonera més gran de l'estat, va renunciar a tenir personal comercial fora de Barcelona,[8] i a crear fàbriques arreu d'Espanya.[12] El 13 de març del 1852 es van contractar amb Mr. Heath de Londres 300 telers mecànics anglesos, que sumaven 500 unitats. També hi havien 18.036 fusos de selfactines, 2.240 fusos de contínues i 18.036 fusos de mule-jenny. Entre 1852 i 1853 foren adquirides 34 selfactines, 423 telers mecànics, 463 pintes, i 1.100 llançadores mecàniques.[2]
A la dècada del 1860, la fàbrica va ser reformada amb la refacció del parament exterior, i a l'interior es construí un edifici destinat a sala de vendes, amb decoracions d'estil isabelí. La façana tenia una composició simètrica de quatre falses columnes amb pinacles, una balconada contínua al pis principal i un frontó semicircular central.[2] El 1888 hi cessà la producció, i el 1913, l'empresa, sota la direcció de Maties Muntadas i Rovira, fill de Josep Antoni Muntadas i Campeny, va adquirir la finca del carrer de Sant Pau, 92, a fi de convertir-la en una majestuosa entrada amb arc de mig punt,[2] segons el projecte de l'arquitecte Jaume Torres i Grau.[13]
El 1924, la societat va traspassar la fàbrica a l'Estat, que hi instal·là la Comandància de Carabiners en substitució de la caserna que ocupava el veí monestir de Sant Pau del Camp. Cap al 1990, els vells edificis foren enderrocats per a construir-hi una nova caserna de la Guàrdia Civil.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cabana, 1992.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 57, 59.
- ↑ Enrech Molina, Carles. Indústria i ofici: conflicte social i jerarquies obreres a la Catalunya tèxtil (1881-1923). Universitat Autònoma de Barcelona, 2005, p. 102. ISBN 84-490-2380-7.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-133, 30-12-1839.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 4-12-1840.
- ↑ «Germans Muntadas. Riereta sense número. Construir una casa de baixos i dos pisos en un solar». Q127 Foment 17/1844. AMCB, 22-01-1844.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Prat, 2004.
- ↑ «L'Espanya Industrial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Blasco, Yolanda; Sudrià, Carles. El Banc de Barcelona, 1844-1874. Història d'un banc d'emissió. Generalitat de Catalunya, 2009, p. 87, 99.
- ↑ «Muntadas Hermanos. Santa Elena. Prolongament del carrer Arc de Sant Pau fins carrer Santa Elena». Q127 Foment 295 bis C. AMCB, 07-12-1847.
- ↑ «Cronologia de l'Espanya Industrial». Memòria de Sants. La història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta (blog), 21-03-2011.
- ↑ «Matías Muntadas i Rovira, director gerent de la Societat Anònima "La España Industrial". Sant Pau 92. Enderrocar la casa propietat de la esmentada Societat». Q127 Foment 1713/1913. AMCB, 23-04-1914.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 523-530. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Cabana, Francesc «L'Espanya Industrial». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Prat, Marc «Fabricar i comerciar a mitjan segle XIX: els casos dels Muntadas i els Batllori». Recerques: història, economia, cultura, 47, 2004, pàg. 29.