Pau Muntadas i Campeny
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 octubre 1797 Igualada (Anoia) |
| Mort | 20 abril 1870 (72 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | industrial |
| Família | |
| Fills | Joan Frederic Muntadas i Jornet |
| Germans | Josep Antoni Muntadas i Campeny |
Pau Muntadas i Campeny (Igualada, 23 d'octubre de 1797 - 20 d'abril de 1870)[1] va ser un empresari català.
Biografia[modifica]
Va néixer el 1797 a la casa dels Muntadas, al carrer de Joan Maragall, 7 d'Igualada,[2] fill de Macià Muntadas i Font, fabricant de draps, i Francesca Campeny i Vallvé.[3]
El 1812, Maties Muntadas havia incorporat el seu primogènit Joan al negoci, però posteriorment es van traslladar a Barcelona, on el 1829 tenien una petita fàbrica de filats i teixits de cotó al carrer de les Tàpies, 9 (antic), aparentment al mateix indret que el seu fill Pau (carrer de la Patacada, 9).[3] El 1839, aquest i els seus germans Josep Antoni, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Joan constituïren l'empresa Pau Muntadas i Germans, amb un capital de 145.939 lliures barcelonines i seu al carrer de Sant Jeroni,[4] al mateix emplaçament que l'extingida Maties Muntadas i Fill.[3]
Tanmateix, el 24 de juny de 1840, Pau deixà el negoci, que quedà en mans dels seus germans amb el nom de Muntadas Germans, dirigit per Joan, Isidre i Josep Antoni.[3] Aquell mateix any, va comprar la finca del Monestir de Piedra, situat a l'Aragó, després que quedés afectat per la desamortització de Mendizábal.[5] El seu fill Joan Frederic Muntadas i Jornet va quedar enamorat de l'indret, i el va reformar, afegint camins, accessos i plantes, descobrint el 1860 la gruta Iris, i creant allí el 1867 el primer centre de piscicultura d'Espanya, usant l'aigua del riu Piedra per a criar truita comuna i cranc de riu ibèric.[6]
Va continuar vivint a Barcelona, tot fent freqüents viatges a Igualada, i el 1844 fou un dels promotors de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, de la qual ocupà un càrrec a la junta de govern fins al 1850. Morí el 1870,[3] i en l'actualitat, a Igualada hi ha un carrer anomenat en el seu honor, i una placa a la seva casa natal.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Bisbal i Sendra, Maria Antonia; Miret i Solé, Maria Teresa. Diccionari Biogràfic d'Igualadins, p. 145. ISBN 8423202461.
- ↑ 2,0 2,1 «Plaques de Personatges i fets històrics». Ajuntament d'Igualada. Arxivat de l'original el 2010-06-21.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Cabana, 1992.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 57, 59.
- ↑ «Monasterio de pedra. Un caprichoso fluir» (en castellà). Viajes. El Mundo, 10, juliol 2002.
- ↑ «Monasterio de Piedra». Arxivat de l'original el 2008-08-20.
Bibliografia[modifica]
- Cabana, Francesc «L'Espanya Industrial». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.