Ca l'Arana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | XX | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | Obra popular, noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) | |||
| Localització | Camí de Cal Beites (enderrocada) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 18806 | |||
Ca l'Arana és un edifici històric desaparegut del Prat de Llobregat, també conegut com a Cal Veitas (o Beitas) o Cal Casa nostra. La masia està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Era una masia de tipus senyorial amb diversos mòduls adossats. Tenia un aire noucentista inspirat en diverses varietats de la masia popular catalana. Era de planta baixa i pis en la seva major part, tret d'un dels mòduls laterals que tenia planta i dos pisos. El segon mòdul, de tipus noble, estava dignificat per tres arcades de mig punt.[1]
Destacava una gran torre d'estil modernista amb un gran mirador que destacava de tots els edificis i el feien servir per passar l'estiu la família. També tenia uns estables per al bestiar i, al fons la casa dels masovers. Van dedicar-se a la cria del bestiar boví i solien cultivar alfals i blat de moro per alimentar els animals. També cultivaven arròs que manipulaven en un gran molí arrosser. Aquest important molí encara es conserva i es fan gestions per recuperar-lo a causa del seu interès museístic.[2]
La masia estava envoltada de camps per la seva part posterior i quedava colgada de palmeres i d'altres arbres per la part anterior de la façana, que donava gairebé a la platja.[1]
Història[modifica]
La masia va ser construïda al segle xix a l'extensa finca propietat de Joan Salmerón i Martínez. Al seu voltant tenia una frondosa pineda que fins aleshores era un vedat de caça. El 1919 la casa va ser comprada per Perfectino Veitez i Rodríguez i el 20 de març del 1920 per Vicente de Arana i Milà, militar barceloní. L'últim masover que va residir a la finca va ser Josep Rodríguez amb la seva família.[2] Ca l'Arana, amb totes les seves dependències, va ser enderrocat al 8 de novembre de 2001 per fer un nou traçat del riu Llobregat.[3]
Vegeu també[modifica]
- Conjunt de masies del delta del Llobregat
- Zona humida de Ca l'Arana i Cal Tet
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ca l'Arana |
- ↑ 1,0 1,1 «Ca l'Arana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 agost 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera), vol. I, de Gerard i Teresa Giménez i Joan Jordà, Editorial Efadós, El Papiol, 2003, pàg. 16.
- ↑ “Cal Nyepa, cal Lloquer i ca l'Arana” a la revista LA CIUTAT DEL PRAT, número 42, de novembre de 2001