Sant Magí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Magí

Pintura del sant, s. XVIII (Tarragona, Portal del Carro)
anacoreta, màrtir
Nom secular Maginus
Naixement s. III
Tarragona? o Borgonya?
Defunció 306
Al lloc del Santuari de Sant Magí de Brufaganya (Conca de Barberà)
Enterrament Sant Magí de Brufaganya (les restes mai no es van trobar)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Sant Magí de Brufaganya, Capella del Portal del Carro (Tarragona)
Festivitat 19 d'agost
Iconografia Amb túnica i un gaiato, fent brollar tres fonts del terra
Patronatge Tarragona

Sant Magí fou un eremita de Tarragona del segle III, martiritzat pels romans a començament del segle IV. Canonitzat, és el sant patró de la ciutat de Tarragona.

Vida i llegendes[modifica | modifica el codi]

Sant Magí va ser un ermità del segle III, nascut a Tarragona (o, segons algunes tradicions, a Borgonya, on havia estat el fill d'una noble casa). Retirat a una cova del Brufaganya (al terme de Pontils, fora de la comarca de l'Anoia, i al punt de terme veí de Bellprat), va fer-hi vida eremítica durant trenta anys. En arribar el prefecte Dacià a Tarragona, va iniciar la persecució dels cristians, d'acord amb l'edicte de l'emperador Maximià.

Dacià, veient que les prèdiques i miracles de Magí convertien molta gent al cristianisme, el féu anar a buscar amb l'objectiu de fer-li abjurar de la seva religió; en no assolir-ho, el feu empresonar. Aureli Capmany n'explica una de les llegendes que seguiren llavors:[1]

"Volgué castigar Déu al causant d'aquest procedir contra el seu servent i va fer que el dimoni es possessionés del cos de la seva filla. Com fos que tots el remeis que li aplicaven no guarien el seu mal i fins el dimoni deia que no l'abandonaria si Magí no ho manava, varen treure'l de la presó i el feren comparèixer a presencia de la malalta, la qual guarí tot seguit. Ella agraïda, demanà al seu pare que deixes Magí en llibertat, però en contra de tal demanda el féu tancar en altra presó més dura que la primera, on romangué fins que varen aparèixer uns àngels que obriren les portes i trencaren les cadenes que li havien posat. Magí, quan es veié lliure, s'escapà de Tarragona, i sortí pel portal de la muralla anomenat del "Carro", i tornà a la seva cova."
"En saber que havia fugit, sortiren a buscar-lo amb l'ordre donada als seus perseguidors que allà on el trobessin fos degollat. I succeí que els que sortien de Tarragona per aquell mateix portal om Magí havia passat, es tornaven cecs o morien, i els que passaren per altres portals pogueren arribar a la cova. El tragueren d'allí arrossegant-lo i pegant-li amb tanta de crueltat, que li rajava sang de tot el seu cos. Trobant-se els que el martiritzaven cansats i assedegats, li demanaren aigua, i li prometeren que si els en proporcionava el deixarien en llibertat; i llavors el pietós Sant Magí, oblidant les injúries rebudes, pegà tres cops amb son gaiato a la roca viva i féu sortir tres fonts que rajaven una aigua dolça i agradable."
"Els perseguidors es feren passar la set i quedaren adormits, mentre que Magí se'n tornava altra vegada a la cova a continuar les seves oracions. En despertar-se, veient que el sant havia marxat, tornaren a la cova a agafar-lo i el varen matar; i en l'indret on fou degollat es construí temps després, una capella. Recordant que aquella aigua era tan bona, tothom anava a beure d'aquella font, però trobaren que llavors s'havia tornat desagradable i fins inútil per a cuinar i netejar; si bé conservava la virtut que qui en bevia guaria de malalties, si en fer-ho invocava la protecció del màrtir de la Brufaganya."

La mort se situa entre l'any 296 i el 306. Al lloc del martiri es va aixecar l'actual Santuari de Sant Magí de Brufaganya.

L'aigua de Sant Magí[modifica | modifica el codi]

A banda de les virtuts atribuïdes per la tradició a l'aigua de les fonts que féu brollar el sant, aquesta aigua té un paper important durant les festes de Sant Magí a Tarragona, quan des de les fonts del Brufaganya es porten bótes d'aigua a la ciutat de Tarragona, en carros. El seguici popular, format per gegants, nans, grallers i la Guàrdia Urbana muntada a cavall, rep els carruatges i els condueix fins a la plaça de la Font, on l'aigua és beneïda i portada al carrer del Portal del Carro, on els tarragonins poden beure'n o comprar-ne.

La processó de Sant Magí de Tarragona[modifica | modifica el codi]

Es té constància documental de la processó de Sant Magí recorrent els carrers de la ciutat antiga de Tarragona des de l'any 1847. Aquesta processó sempre havia estat molt més senzilla que la de la festa gran de Santa Tecla, perquè no sortien tants elements locals, per la qual cosa l'Administració de la capella s'esforçava a portar grups festius convidats d'altres procedències.

El 1997, coincidint amb els 150 anys de la processó, l'Ajuntament i l'Administració decidiren reprendre el costum, que ha continuat amb molt lluïment durant aquests anys. Actualment, en aquesta processó es poden veure gegants, nans, grups de grallers, bastoners i castellers.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. A. Capmany. Costums i tradicions de Catalunya. "Sant Magí"