Benifairó de la Valldigna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benifairó de la Valldigna
Localització

Localització de Benifairó de la Valldigna respecte del País Valencià Localització de Benifairó de la Valldigna respecte de la Safor


Municipi de la Safor
Església de Sant Joan Evangelista
Església de Sant Joan Evangelista
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Safor
Sueca
Gentilici Benifaironer, benifaironera
Predom. ling. Valencià
Superfície 20,2 km²
Altitud 40 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.655 hab.
81,93 hab/km²
Coordenades 39° 03′ 12″ N, 0° 18′ 11″ O / 39.05333°N,0.30306°O / 39.05333; -0.30306Coord.: 39° 03′ 12″ N, 0° 18′ 11″ O / 39.05333°N,0.30306°O / 39.05333; -0.30306
Distàncies 54,7 km de València
22,2 km de Gandia
Organització
Nuclis
• Alcalde:

1
Agustí Pascual Granell (PSPV-PSOE) (2007)
Codi territorial 46059
Festes majors Última setmana de juliol
Agermanament France Redessan, França
Web

Benifairó de la Valldigna és una població valenciana de la comarca de la Safor, i que comparteix nom amb un altre municipi de la comarca del Camp de Morvedre, Benifairó de les Valls. Un 91,73% de la població parla valencià, segons el cens de 2001.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme, de 20,1 km² situat entre la Serra de les Agulles i el massís del Mondúber, es reparteix entre el pla i la muntanya. L'eix vertebrador és el riu Vaca d'on es pot iniciar l'excursió als principals paratges de la zona com ara el monestir, el castell o la font del Barber. En la serra de les Agulles es pot practicar l'escalada a l'Agulla Fonda o l'Agulla Foradada; també cal destacar els barrancs de Cardona i de Castells. Al peu del castell hi ha el despoblat d'Alfulell amb jaciments històrics.

Història[modifica | modifica el codi]

En les ruïnes del castell s'han torbat deixalles de l'Edat del bronze i romanes. Antiga alqueria àrab donada per Jaume I a Domenec de Teylla l'11 de maig del 1249, i a Ferrer Matoses el 19 de juliol del mateix any. El Llibre de Repartiment l'ubica en l'Alfondec de Marinyén i hi apareix com a Beniayroy, Beniayro, Beniargon i Benihayron. Amb l'emperadriu Constança passà a la Corona fins a 1298 en què Jaume el Just atorga el senyoriu al monestir de la Valldigna; situació que es prolonga fins al segle XIX. En 1336 s'atorga carta pobla que cedeix les terres en emfiteusi. En la Guerra de la Unió els moriscos s'uniren als castellans contra el rei Pere IV i els monjos, que hagueren de fugir; en acabar la guerra amb el triomf del susdit monarca aquest va condemnar a mort tots els sublevats però era tal la quantitat que el senyor del lloc, l'abat del monestir, va assolir del rei un indult i el dret a vendre-los com a esclaus seus. El 1411 va sofrir les conseqüències d'un terratrèmol. El 1519 com a conseqüència de les Germanies els moros van ser obligats a batejar-se, de deu en deu, a la capella de la Mare de Déu de Gràcia del monestir. L'expulsió morisca de 1609 va permetre els monjos reforçar els seus drets senyorials mitjançant carta pobla d'aqueix mateix any que repartia la terra en lots d'unes 3 Ha concedides en emfiteusi. Durant el període XVIII-XIX l'estructura social era la d'una comunitat camperola empobrida en la seua major part. L'abolició del règim senyorial i la desamortització eclesiàstica posaren fi al domini del monestir. Durant la II República (1932) s'hi declararen expropiables el 13,5% de les terres de propietaris no residents al municipi. Durant la guerra del 1936-1939 s'hi va constituir una col·lectivitat agrària de la CNT.

Economia[modifica | modifica el codi]

Des del segle XV la riquesa de Benifairó residia en el canyamel i la seda, que s'exportava a Castella, Granada i Berbèria, però la crisi de la sericultura en el segle XIX va deixar la taronja com a únic motor de l'economia local.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població va augmentar molt lentament des del segle XVIII fins a 1950, any en què s'estabilitzà, passant dels 1035 habitants a finals del segle XVIII a 1646 a l'any 1994.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
1.645 1.652 1.646 1.669 1.634 1.635 1.675 1.692 1.708 1.695

Política[modifica | modifica el codi]

Casa consistorial del municipi

En l'actualitat (2011) l'ajuntament està constituït per 4 regidors del PSPV; 3 del PP; 1 del BLOC i 1 d'EUPV. L'alcaldia correspon a Agustí Pascual Granell, del PSPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Jesús Bernat Serna Independent
1983 - 1987 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE
1987 - 1991 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE
1991 - 1995 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE
1995 - 1999 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE
1999 - 2003 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE
2003 - 2007 Jesús Ferrando Peris BLOC-EV
2007 - 2011 Jesús Ferrando Peris BLOC
Des del 2011 Agustí Pascual Granell PSPV-PSOE

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Als menjars, com a tot el territori valencià, són típics els arrossos; les coques de mestall, d'ametló, per postres el típic arnadí i com no la taronja.

Vista del centre de Benifairó, amb l'Església de Sant Joan Evangelista al fons

Edificis d'interés[modifica | modifica el codi]

Del seu patrimoni cal destacar:

  • Església de Sant Joan Evangelista, d'estil xorigueresc dels segles XVII-XVIII.
  • Castell d'Alfàndec. Conegut a la Valldigna com de la Reina Mora per una llegenda que diu que des d'ell es va tirar al precipici la reina mora. De construcció àrab, la seua situació en el cim d'un inaccessible turó, el feia inaccessible fins fa uns anys en què l'ajuntament, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Tavernes (CETV) ha habilitat un sender que permet arribar-hi amb relativa facilitat. El seu estat és de ruïna absoluta, només romanen alguns llenços i una capella gòtica del segles XIV-XV.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. Se celebren l'última setmana de juliol i de l'u al tres d'agost en honor a Sant Benet Màrtir, patró del poble. Durant aquestes festes es realitzen tota classe d'actes lúdics com revetlles, concursos de paelles, cordaes, bous al carrer, cercaviles, jocs infantils, entre altres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]