Benifairó de la Valldigna
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Safor | |||
 |
|||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Safor Sueca |
||
| Gentilici | Benifaironer, benifaironera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 20,2 km² | ||
| Altitud | 40 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
1.658 hab. 82,08 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Distàncies | 54,7 km de València 22,2 km de Gandia |
||
| Organització Nuclis • Batlle: |
1 Agustí Pascual Granell  |
||
| Festes majors | Última setmana de juliol | ||
| Agermanament |  Redessan, França |
||
| Web | |||
Benifairó de la Valldigna és una població valenciana de la comarca de la Safor, i que comparteix nom amb un altre municipi de la comarca del Camp de Morvedre, Benifairó de les Valls. Un 91,73% de la població parla valencià, segons el cens de 2001.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
El terme, de 20,1 km² situat entre la Serra de les Agulles i el massís del Mondúver, es reparteix entre el pla i la muntanya. L'eix vertebrador és el riu Vaca d'on es pot iniciar l'excursió als principals paratges de la zona com ara el monestir, el castell o la font del Barber. En la serra de les Agulles es pot practicar l'escalada a l'Agulla Fonda o l'Agulla Foradada; també cal destacar els barrancs de Cardona i de Castells. Al peu del castell hi ha el despoblat d'Alfulell amb jaciments històrics.
[modifica] Història
En les ruïnes del castell s'han torbat deixalles de l'Edat del bronze i romanes. Antiga alqueria àrab donada per Jaume I a Domenec de Teylla l'11 de maig del 1249, i a Ferrer Matoses el 19 de juliol del mateix any. El Llibre de Repartiment l'ubica en l'Alfondec de Marinyén i hi apareix com a Beniayroy, Beniayro, Beniargon i Benihayron. Amb l'emperadriu Constança passà a la Corona fins 1298 en què Jaume el Just atorga el senyoriu al monestir de la Valldigna; situació que es prolonga fins el segle XIX. En 1336 s'atorga carta pobla que cedeix les terres en emfiteusi. En la Guerra de la Unió els moriscos s'uniren als castellans contra el rei Pere IV i els monjos, que hagueren de fugir; en acabar la guerra amb el triomf del susdit monarca aquest va condemnar a mort tots els sublevats però era tal la quantitat que el senyor del lloc, l'abat del monestir, va assolir del rei un indult i el dret a vendre-los com a esclaus seus. El 1411 va sofrir les conseqüències d'un terratrèmol. El 1519 com a conseqüència de les Germanies els moros van ser obligats a batejar-se, de deu en deu, a la capella de la Mare de Déu de Gràcia del monestir. L'expulsió morisca de 1609 va permetre els monjos reforçar els seus drets senyorials mitjançant carta pobla d'aqueix mateix any que repartia la terra en lots d'unes 3 Ha concedides en emfiteusi. Durant el període XVIII-XIX l'estructura social era la d'una comunitat camperola empobrida en la seua major part. L'abolició del règim senyorial i la desamortització eclesiàstica posaren fi al domini del monestir. Durant la II República (1932) s'hi declararen expropiables el 13,5% de les terres de propietaris no residents al municipi. Durant la guerra del 1936-1939 s'hi va constituir una col·lectivitat agrària de la CNT.
[modifica] Economia
Des del segle XV la riquesa de Benifairó residia en el canyamel i la seda, que s'exportava a Castella, Granada i Berbèria, però la crisi de la sericultura en el segle XIX va deixar la taronja com a únic motor de l'economia local.
[modifica] Demografia
La població va augmentar molt lentament des del segle XVIII fins 1950, any en què s'estabilitzà, passant dels 1035 habitants a finals del segle XVIII a 1646 a l'any 1994.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.645 | 1.652 | 1.646 | 1.669 | 1.634 | 1.635 | 1.675 | 1.692 | 1.708 | 1.695 |
[modifica] Política
En l'actualitat (2011) l'ajuntament està constituït per 4 regidors del PSPV; 3 del PP; 1 del BLOC i 1 d'EUPV. L'alcaldia correspon a Agustí Pascual Granell, del PSPV.
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | ||
| 1995 - 1999 | ||
| 1999 - 2003 | ||
| 2003 - 2007 | Jesús Ferrando Peris | BLOC-EV |
| 2007 - 2011 | Jesús Ferrando Peris | BLOC-EV |
| 2011 - ara | Agustí Pascual Granell | PSPV-PSOE |
[modifica] Gastronomia
Als menjars, com a tot el territori valencià, són típics els arrossos; les coques de mestall, d'ametló, de postre el típic arnadí i com no la taronja.
[modifica] Edificis d'interés
Del seu patrimoni cal destacar:
- Església de Sant Joan Evangelista, d'estil xorigueresc dels segles XVII-XVIII.
- Castell d'Alfàndec. Conegut a la Valldigna com de la Reina Mora per una llegenda que diu que des d'ell es va tirar al precipici la reina mora. De construcció àrab, la seua situació en el cim d'un inaccessible turó, el feia inaccessible fins fa uns anys en què l'ajuntament, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Tavernes (CETV) ha habilitat un sender que permet arribar-hi amb relativa facilitat. El seu estat és de ruïna absoluta, només romanen alguns llenços i una capella gòtica del segles XIV-XV.
[modifica] Festes locals
- Festes Patronals. Se celebren l'última setmana de juliol i de l'u al tres d'agost en honor a Sant Benet Màrtir, patró del poble. Durant aquestes festes es realitzen tota classe d'actes lúdics com revetlles, concursos de paelles, cordaes, bous al carrer, cercaviles, jocs infantils, entre altres.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Enllaços externs
- Ajuntament de Benifairó de la Valldigna
- Valldigna som i serem
- ValldignaDigital-diari electrònic
- Paco González Ramírez, País Valencià, poble a poble, comarca a comarca
|
|||||
