Miramar
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de la Safor | |||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia |
||||
| Gentilici | Miramarí, miramarina | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Superfície | 2,60 km² | ||||
| Altitud | 12 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
2.558 hab. 983,85 hab/km² |
||||
| Coordenades | 38° 57′ 00″ N, 0° 08′ 20″ O / 38.95000,-0.13889Coord.: 38° 57′ 00″ N, 0° 08′ 20″ O / 38.95000,-0.13889 | ||||
| Distàncies | 75,1 km de València 7 km de Gandia |
||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
2 (Miramar i Platja de Miramar) 8 PSPV i 3 PP Asensio Llorca Berto (PSPV) |
||||
| Codi postal | 46711 |
||||
| Festes majors | Moros i Cristians A principis d'agost |
||||
| Web | |||||
Miramar és una població de la comarca de la Safor.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Fou un llogaret musulmà pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén. Després de la conquesta fou donada a Sanxo Ximenis. En 1535 passa a pertànyer al ducat de Gandia, aqueix any obté independència eclesiàstica. En el segle XVII va ser adquirit per la família Borja. Tingué com a annexes Tamarit i Daimús, separada el 1902.
Demografia i economia [modifica]
Durant el passat segle l'emigració cap a Gandia, València i França delmà importantment la població però des de finals de segle, al redós del turisme, ha tornat a augmentar i en 2004 se situava en 1675 veïns, de gentilici milamarins.
Tradicionalment s'ha dedicat al conreu de la canya de sucre i al seu treball en el trapig, a hores d'ara, però, l'activitat principal se centra en el sector serveis encara que l'agricultura suposa el 34.8% de l'activitat econòmica i la indústria l'11.8%.
Geografia [modifica]
Els 2,6 km2 de terme municipal s'assenten al bell pla de la Safor amb un paisatge dominat pel taronger i una urbanitzada platja de més d'un kilòmetre de llargària.
Edificis d'interès [modifica]
El nucli primitiu de traçat irregular ocupa les places de l'Església, del Trapig i Raconet i els carrers Major i Abadia i l'únic monument ressenyable és l'església de sant Andreu, apòstol, bastida en el segle XVIII, en estil barroc, sobre la primitiva de 1535.
Gastronomia [modifica]
A banda dels arrossos en qualsevol de les seues presentacions i el peix el plat típic de Miramar és la "bossa de polp", elaborat amb polp, arròs, creïlla, penca i carlota.
Política [modifica]
En les municipals de 2011, el PSPV va aconseguir la majoria absoluta, amb 8 regidors, mentre què el PP n'obtingue 3 regidors.
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Falquet Caudeli | PSPV |
| 1983 - 1987 | Vicente Falquet Caudeli | PSPV |
| 1987 - 1991 | Vicente Falquet Caudeli | PSPV |
| 1991 - 1995 | Asensio Llorca Berto | PSPV |
| 1995 - 1999 | Asensio Llorca Berto | PSPV |
| 1999 - 2003 | Asensio Llorca Berto | PSPV |
| 2003 - 2007 | Asensio Llorca Berto | PSPV |
| 2007 - 2011 | Asensio Llorca Berto | PSPV |
| Des del 2011 | Asensio Llorca Berto | PSPV |
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miramar |
- Jesús Eduard Alonso, Miramar història pròxima., Miramar, Ajuntament de Miramar, 2007. ISBN 978-84-606-4327-2
|
|||||
  |
Açò és un esborrany sobre la Safor. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
