Xeresa
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Safor | |||
 Al fons, els vessants marítims del massís del Mondúver. |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Safor Gandia |
||
| Gentilici | Xereser/a | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 16,9 km² | ||
| Altitud | 30 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
2.294 hab. 135,74 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 0′ 35″ N, 0° 13′ 6″ O / 39.00972,-0.21833Coord.: 39° 0′ 35″ N, 0° 13′ 6″ O / 39.00972,-0.21833 | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 7 BLOC-Compromís, 3 PP i 1 PSPV-PSOE Tomàs Ferrandis i Moscardó (BLOC-Compromís) |
||
| Agermanament | Frontonh, (França) | ||
| Web | |||
Xeresa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.
La seua activitat econòmica se centra sobretot en la indústria tarongera. Al seu terme hi ha el Mondúver (841 m. d'altitud).
Taula de continguts |
Geografia[modifica]
El terme de Xeresa està situat a la banda septentrional de la Safor. El seu terme és predominantment muntanyós amb plecs d'orientació est-oest. Les serres de Xeresa, com a part del massís del Montdúver, són a la transició entre els grans sistemes muntanyosos Ibèric i Bètic. Les formacions càrstiques són nombroses i significatives.
El terme de Xeresa fita amb Simat, Benifairó de la Valldigna i Xeraco per Tramuntana. Fita amb Barx per Ponent, i amb Gandia pel Migjorn i per Llevant. L'accés al casc urbà més directe és per carretera -N332- o per autopista -AP7-. Sent aquesta una de les dos eixides de l'autopista a la comarca de la Safor.
Història[modifica]
En temps de la conquesta cristiana era una alqueria àrab, les cases i terres de la qual, van ser repartides per en Jaume I a Jaume Palau, passant després a la família Almúnia, fins que va ser comprada pel Ducat de Gandia en 1487. Depengué eclesiàsticament de Gandia fins el 1535 per erigir-se en rectoria de morescos, i posteriorment se li annexionà Xeraco. El 1609 la seua població era de 100 focs, que quedaren deshabitats amb l'expulsió dels moriscos. La seua repoblació va començar el 1611, i el 1646 comptava amb només 25 cases. La població va créixer ràpidament en la primera meitat del segle XX, per a aturar-se després. Entre 1953 i 1957 es va procedir a l'arranjament i cobriment del barranc de Xeresa al seu pas pel nucli urbà.[2]
Clima[modifica]
El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos.
Cultura[modifica]
La població compta amb una banda de música pertanyent a la "Societat Instructiva Unió Musical de Xeresa", fundada l'any 1909. El club senderista Corresendes. El grup de balls populars El racó de la Ferradura. La penya de dolçaina i tabla La Penya roja. El Club Muntanyer i Espeleològic de Xeresa, té una trajectòria d'estudi i divulgació de les cavitats naturals i senders de la Safor i més enllà. Centre d’Estudis i Investigacions Xeresans (CEIX). L’associació inicià la seua tasca en gener de 2000. La seua primera finalitat és la defensa i conservació del patrimoni cultural, històric, arquitectònic, mediambiental i social de Xeresa.
Economia[modifica]
El predomini del sector agrícola ja no és tant important des de la dècada dels vuitanta del segle passat. El sector agroindustrial, concretat en el tractament, magatzematge i transport de cítrics, continua sent important en l'economia xeresera. Però des de l'any 2002, quan s'executa el projecte de creació d'un polígon industrial, l'administració local intenta diversificar el tipus d'empresa i ampliar-ne el nombre.
Administració[modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Josep Peiró | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Josep Peiró | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Vicent Moscardó | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Vicent Moscardó | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Cipriano Fluixà Castelló | UV |
| 1999 - 2003 | Cipriano Fluixà Castelló | Grup mixt |
| 2003 - 2007 |
Cipriano Fluixà Castelló |
PP |
| 2007 - 2011 | Tomàs Ferrandis i Moscardó | BLOC-Compromís |
| Des del 2011 | Tomàs Ferrandis i Moscardó | BLOC-Compromís |
Articles relacionats[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «Obres al Barranc (2)». La Cisterna n.6, juliol 2001. [Consulta: 8/7/2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xeresa  |
- Web de l'Ajuntament de Xeresa
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Revista local de Xeresa
- Tomàs Ferrandis i Moscardó (Bloc de l'alcalde de Xeresa)
- Vikipèdia en castellà.
|
|||||
  |
Açò és un esborrany sobre la Safor. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
