Xeresa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xeresa
Escut de Xeresa
(En detall)
Localització

Localització de Xeresa respecte del País Valencià Localització de Xeresa respecte de la Safor


Municipi de la Safor
Part alta de la marjal de Xeresa transformada en cultius de taronger.Al fons, els vessants marítims del massís del Mondúver.
Part alta de la marjal de Xeresa transformada en cultius de taronger.
Al fons, els vessants marítims del massís del Mondúver.
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Safor
Gandia
Gentilici Xeresà, xeresana
Predom. ling. Valencià
Superfície 16,9 km²
Altitud n/d
(màx.:30 )
Població (2011[1])
  • Densitat
2.320 hab.
137,28 hab/km²
Coordenades 39° 0′ 35″ N, 0° 13′ 6″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 39.00972 Error de l'expressió: Operador * inesperat">39.00972, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 39° 0′ 35″ N, 0° 13′ 6″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 39.00972 Error de l'expressió: Operador * inesperat">39.00972, Error de l'expressió: Operador * inesperat
Organització
Nuclis
• Batlle:

1
Tomàs Ferrandis i Moscardó BLOC
Agermanament Occitània Frontonh (Occitània) (Estat francès)
Web

Xeresa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.

La seua activitat econòmica se centra sobre tot en la indústria tarongera. Al seu terme hi ha el Mondúver (841 m. d'altitud).

Part baixa de la marjal de Xeresa, conservada i amb protecció legal. Al fons, edificacions de la Platja de Xeraco, a la partida de les Marines.

Taula de continguts

[modifica] Geografia

El terme de Xeresa està situat a la banda septentrional de la Safor. El seu terme és predominantment muntanyós amb plecs d'orientació est-oest. Les serres de Xeresa, com a part del massís del Montdúver, són a la transició entre els grans sistemes muntanyosos Ibèric i Bètic. Les formacions càrstiques són nombroses i significatives.

El terme de Xeresa fita amb Simat, Benifairó de la Valldigna i Xeraco per Tramuntana. Fita amb Barx per Ponent, i amb Gandia pel Migjorn i per Llevant. L'accés al casc urbà més directe és per carretera -N332- o per autopista -AP7-. L'eixida de Xeresa és l'única de l'autopista en la comarca de la Safor.

[modifica] Història

En temps de la conquesta cristiana era una alqueria àrab, les cases i terres de la qual, van ser repartides per en Jaume I a Jaume Palau, passant després a la família Almúnia, fins que va ser comprada pel Ducat de Gandia en 1487. Depengué eclesiàsticament de Gandia fins el 1535 per erigir-se en rectoria de morescos, i posteriorment se li annexionà Xeraco. El 1609 la seua població era de 100 focs, que quedaren deshabitats amb l'expulsió dels moriscos. La seua repoblació va començar el 1611, i el 1646 comptava amb només 25 cases. La població va créixer ràpidament en la primera meitat del segle XX, per a aturar-se després. Entre 1953 i 1957 es va procedir a l'arranjament i cobriment del barranc de Xeresa al seu pas pel nucli urbà.[2]

[modifica] Clima

El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos.

[modifica] Cultura

La població compta amb una banda de música pertanyent a la "Societat Instructiva Unió Musical de Xeresa", fundada l'any 1909.

El Club Muntanyer i Espeleològic de Xeresa, té una trajectòria d'estudi i divulgació de les cavitats naturals i senders de la Safor i més enllà.

Centre d’Estudis i Investigacions Xeresans (CEIX). L’associació inicià la seua tasca en gener de 2000. La seua primera finalitat és la defensa i conservació del patrimoni cultural, històric, arquitectònic, mediambiental i social de Xeresa.

[modifica] Economia

El predomini del sector agrícola ja no és tant important des de la dècada dels vuitanta del segle passat. El sector agroindustrial, concretat en el tractament, magatzematge i transport de cítrics, continua sent important en l'economia xeresera. Però des de l'any 2002, quan s'executa el projecte de creació d'un polígon industrial, l'administració local intenta diversificar el tipus d'empresa i ampliar-ne el nombre.

[modifica] Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Josep Peiró PSPV-PSOE
1983 - 1987 Josep Peiró PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicent Moscardó PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicent Moscardó PSPV-PSOE
1995 - 1999 Cipriano Fluixà Castelló UV
1999 - 2003 Cipriano Fluixà Castelló Grup Mixte
2003 - 2007

Cipriano Fluixà Castelló
José Ferragud Bou
Rosa Maria Cardona

PP
2007 - 2011 Tomàs Ferrandis i Moscardó BLOC
2011 - ara Tomàs Ferrandis i Moscardó BLOC

[modifica] Articles relacionats

[modifica] Referències

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
  2. «Obres al Barranc (2)». La Cisterna n.6, juliol 2001. [Consulta: 8/7/2011].

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Xeresa
Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües